"Cada rètol guarda un tros de nosaltres": les històries d'una vida a Sabadell

Per al Xavi Miranda, el rètol de Pirelli és molt més que una peça gràfica antiga. Durant els anys en què venia a Sabadell a estudiar, el veia sovint i imaginava què en podria fer si algun dia aconseguia recuperar-lo. "En algun moment l'haig de baixar d'aquí per posar-lo al menjador i convertir-lo en un llum", recorda que pensava, el maquetador del Diari de Sabadell i membre del col·lectiu Sabadell Patrimoni Gràfic. Formar-ne part li va permetre fer realitat aquella idea i va ser ell mateix qui va gestionar-ne la recuperació, en contacte amb l'empresa constructora. Així que quan va aconseguir-ho, va suposar una gran victòria. 

"Tot i que per la ciutat segurament no té tant pes, per mi sí que té un tros meu", narra Miranda. En aquestes paraules hi ha una de les idees que millor defineixen l'essència del projecte, que va néixer fa més d’un any gràcies a un grup de sabadellencs curiosos i implicats amb l’entorn: els rètols no només tenen un valor històric o estètic, sinó que poden formar part de la història personal de qui els mira.

La Judit Carcolse, dissenyadora gràfica i membre del mateix grup, també conserva un record especial vinculat a una de les peces recuperades. En el seu cas, és la del Fustot, una botiga de joguines per davant de la qual passava sovint quan era petita. "Era un comerç que venia de pas per anar a casa meva i recordo aturar-me a l'aparador a mirar les joguines sempre", s’emociona. Entre aquells records d'infantesa hi ha la imatge d'un ninot vermell que tenia molt present. Per això, veure que el rètol s'ha conservat li fa especial il·lusió.

Resistir a l'oblit

Aquesta relació personal amb objectes que són molt més que això ajuda a entendre per què tots dos s'han implicat tantíssim en la preservació d'aquests. La iniciativa va sorgir quan el Pol, també dissenyador gràfic, va veure com desmuntaven el rètol del Frankfurt del passeig Manresa. La imatge es va compartir a les xarxes socials i va despertar la necessitat d'actuar perquè aquests elements no desapareguessin sense deixar rastre.

A partir d'aquell moment, el grup va posar l’antena per descobrir quins comerços renovaven els seus aparadors o abaixaven la persiana. A través d'Instagram, la ciutadania va començar a enviar-los avisos. Un impuls, que d’entrada va ser tan espontani, que va despertar la curiositat col·lectiva. Quan localitzen els rètols, si és possible, contacten amb els propietaris i comença l’aventura del rescat.  

Perquè un altre dels objectius de Sabadell PG és conscienciar sobre els canvis que experimenten les ciutats i els carrers en un context en què els comerços tradicionals desapareixen i les franquícies cada vegada s'assemblen més les unes a les altres. "Una part de l'interès és fer veure que les ciutats cada vegada es converteixen en còpies de la del costat. Tot són multinacionals, tot són franquícies i veiem els mateixos rètols a tots els comerços", reflexiona el Xavi.

La seva companya Judit comparteix aquesta visió i posa l'accent en la pèrdua de les relacions personals que es construïen al voltant de les botigues, sobretot les especialitzades. Recorda un model de comerç en què la confiança amb els botiguers, els consells i el tracte habitual formaven part de l'experiència de comprar. Uns vincles que, segons explica, s'han anat debilitant amb els canvis en els hàbits de consum i l'auge de les compres per Internet. D'aquesta manera, conservar un rètol també significa mantenir viu el record d'un model de comerç de proximitat i de les persones que li donaven vida. 

Salvar objectes per conservar emocions

La feina, tanmateix, no sempre és fàcil. El col·lectiu rep més avisos dels que pot assumir i disposa de pocs recursos humans per gestionar els rescats i documentar els rètols que encara es conserven a les façanes. A més, hi ha peces que no es poden recuperar perquè els propietaris se les volen quedar o perquè formen part d'un edifici protegit.

Malgrat aquestes dificultats, la voluntat és continuar amb la tasca per “retornar els records als sabadellencs”, que ara poden gaudir d’alguns dels objectes en una exposició al Museu d’Art de Sabadell: Vidal Papers, Homedes (el cartell que més els va costar salvar després de l’esfondrament al carrer de la Rosa), el mateix Fustot o La Bolle, són alguns dels rètols exposats.

I és que l’esforç val la pena quan es pot donar una nova vida a un objecte que encara té històries per explicar i permetre que altres hi trobin els seus records, tal com ho han fet el Xavi i la Judit amb el Pirelli i el Fustot.