[Sergi Estapé]
Sovint es parla de la necessitat d’un bon acompanyament per als infants que trenquen amb la dinàmica quan s’incorporen definitivament a l’ensenyament reglat. És necessari i els experts ho recomanen, que les famílies han d’estar al costat dels fills quan inicien aquesta nova etapa en la qual es relacionaran amb nous companys i nous educadors. Encara que molts hauran passat per la llar d’infants, aquest primer contacte amb el medi escolar pot provocar angoixes o temors que cal saber afrontar.
Cada infant necessitarà el seu temps d’adaptació. És presumible que no tots encaren aquesta nova fase de la seva vida de la mateixa manera i, molt possiblement, alguns s’introduiran en la rutina escolar amb més comoditat que d’altres, que trigaran una mica més a aposentar-se en aquest procés d’aclimatació.
Tanmateix, tot i que s’acostuma a tractar l’acompanyament en els inicis de l’escolarització, és important que aquesta intenció es mantingui a la resta d’etapes, especialment quan es canvia de cicle. És obvi que, per molta experiència que hagi adquirit un infant, per exemple, a l’etapa infantil, quan hagi de fer el salt a Primària, es trobarà novetats i reptes diferents de la fase anterior. També, doncs, cal un acompanyament que, segurament, haurà d’encarar-se de diverses formes respecte als dels primers anys.
És imprescindible mantenir obertes totes les vies de relació amb el centre educatiu. És deure dels pares fer acte de presència a totes les reunions que convoqui l’escola on s’acostuma a orientar a les famílies en aquestes flamants etapes. Serà un moment ideal per a la resolució de dubtes que es puguin presentar i per preguntar qualsevol qüestió que no es tingui clara.
Tal com està plantejada en l’actualitat la majoria de relacions de tots els àmbits, personals, laborals o socials, també s’han de tenir en compte tots els canals de comunicació que posa el centre d’ensenyaments a l’abast de les famílies. Pàgines web, xarxes socials, correus o reunions telemàtiques representen un bon suport en aquestes relacions entre els pares i l’escola, que col·laboren directament a una millor integració dels infants.
Una acció interessant per facilitar l’acoblament dels nens a l’escola és parlar-ne amb ells amb naturalitat, sense embuts i deixant clar sempre que és un lloc on coneixeran a gent, podran tenir el seu temps per jugar i dur a terme altres activitats que els enriquiran. En definitiva, es tracta que es vagi despertant en ells el desig d’anar-hi.
Participar activament en tot el que envolta la preparació per iniciar el curs també serà positiu a la llarga. Triar objectes que seran rutinaris, però que tenen la seva rellevància, com triar la motxilla, anar a buscar la bata o la roba per a l’educació física, el material escolar i altres complements, també ajuda en aquest necessari acompanyament. Cada etapa demanarà una forma d’afrontar aquestes quotidianitats.
Ampli coneixement
S’ha de mostrar un coneixement ampli de tot el que viurà l’infant, encara que siguin detalls com els seus horaris, el nom de la classe on anirà durant aquest curs, les seves activitats extraescolars, els noms dels educadors o altres efectes relacionats amb el centre o que són propis de la seva mateixa idiosincràsia o personalitat. Moltes escoles posen noms concrets a les seves zones com poden ser els patis o estances concretes on es reuneixen o fan representacions.
Tot aquest acompanyament ha d’anar associat a la determinació per part de les famílies en el moment d’edificar les bases que considerin. Davant les possibles mostres de rebuig els primers dies, pels motius que siguin, cal ser comprensibles, però també inflexibles en el compliment dels hàbits.
Les escoles també fan la seva tasca
L’adaptació a l’escola no és únicament una tasca de les famílies i els centres educatius disposen de les seves activitats o mètodes per facilitar que els alumnes es vagin incorporant en l’engranatge sense sobresalts ni altres possibles dificultats. Els mestres són la peça fonamental i els que es guanyen la confiança dels nens que afronten aquest període de la seva vida a l’expectativa. Les escoles marquen la manera d’escometre-ho.
