La integració de la intel·ligència artificial a les escoles és un tema que ha generat un gran interès en els darrers anys. També debat i controvèrsia. Aquesta tecnologia està canviant la forma d’aprenentatge, i té el potencial de millorar significativament l’experiència educativa, o d’empitjorar-la i corrompre-la, segons l’ús que en donem.
El famós ChatGPT és un model generatiu i predictiu de text que és capaç d’interpretar paraules i produir de forma autònoma resums o redaccions a partir de les seves dimensionades bases de dades. S’ha convertit en una intel·ligència artificial popular per dues senzilles raons: està a l’abast de tothom i és capaç de generar respostes sobre gairebé qualsevol tema. I per aquests motius, és també la que més número té per colar-se entre els pupitres i ser l’aliat ideal a l’hora de fer aquells treballs més pesats o que hem deixat per última hora. Però l’hem de veure com una amenaça? O com una oportunitat?
El professor de l’Escola Pia i autor del blog de tecnologia Applejux, Christian Negre, reconeix que “la situació està polaritzada dins la comunitat educativa: en algunes escoles es busca la manera d’introduir-ho i en d’altres es tendeix a la prohibició”. Bé és cert que fa temps fer servir la calculadora estava prohibit, i que avui en dia és indispensable a l’estoig; un símil que el professor comparteix per recordar que “el professorat no pot donar-li l’esquena, sinó que ha d’entrar en debat”. Un punt de partida, diu, per “aquells professors que demanen el mateix treball de documentació any rere any”, que hauran de readaptar-se si volen evitar “gols per l’esquadra”. “Encendries foc amb dos pals si tinguessis un encenedor?”, apunta Negre, per referenciar que molts alumnes “cerquen les vies més ràpides”.
Com evitem l’ús fraudulent?
Cal esmentar que el programari genera uns resultats gairebé perfectes, però de tasques molt banals. És a dir, “si tu li demanes que et faci un treball de 150 línies de la Segona Guerra Mundial, el resultat serà tan precís que serà impossible de detectar que ha estat fet amb aquesta intel·ligència artificial”, apunta Negre. Segons relata, la irrupció d’aquestes tecnologies són un toc d’atenció per declinar les tasques reproductives i apostar per aquelles més creatives. A tall d’exemple, el docent proposa “demanar als alumnes projectes que es vinculin amb les persones, o amb pinzellades personals o locals”, per arribar allà on les màquines no poden arribar.
En definitiva, és crucial abordar les preocupacions i els reptes que aquesta tecnologia planteja per assegurar que s’utilitzi de manera ètica i eficaç en benefici dels estudiants.
