Les piscines municipals s’han consolidat en els últims estius com un dels espais preferits per a famílies que busquen fugir de la calor. A Sabadell, per exemple, la temporada passada es van comprar gairebé 290.000 entrades. Malgrat una petita davallada respecte al 2024, l’afluència és estable en els darrers cursos, al voltant dels 300.000 visitants.
A banda de la construcció creixent de piscines particulars i comunitàries en promocions privades o la irrupció d’alternatives gratuïtes com les zones amb jocs d’aigua –cada vegada més presents al Vallès Occidental–, l’Administració reivindica els equipaments públics, amb campanyes que volen mostrar aquests entorns com a llocs de refresc i socialització. No només els Ajuntaments han mogut fitxa en aquesta direcció, exhibint millores i retocs en les instal·lacions. La Generalitat també s’ha afanyat a utilitzar-los per engreixar el llistat de refugis climàtics.
L’accessibilitat, clau
La concepció genera debat des d’un punt de vista pràctic, més enllà de la teoria. Especialment, per la possibilitat generalitzada, o no, de gaudir dels espais públics d’aigua existents. “No tots els barris tenen piscines accessibles”, puntualitza Isabelle Anguelovski, investigadora de l’ICTA-UAB. Hi ha veïns que han de fer desplaçaments llargs per anar-hi. El ventall d’opcions en poliesportius, clubs i altres equipaments per remullar-se és variada i condiciona l’experiència.
A parer de l’experta, aquesta heterogeneïtat insta els organismes públics a vehicular l’oferta i garantir alternatives. “No tots els Ajuntaments tenen la mateixa política d’accés a les piscines. I és una política que cal pensar. Són el millor refugi climàtic si tens zones d’ombra, espais interiors per a nadons i famílies...”, sintetitza, posant d’exemple la piscina de Vallparadís de Terrassa, amb característiques que faciliten allargar-hi l’estada per fer front a la calor.
En paral·lel, afegeix el factor econòmic, amb diferències en la butxaca de cada vallesà. No val el mateix entrar a la piscina a Badia que a una de Sant Cugat.
Diferent impacte en la butxaca
La qüestió del preu afecta els banyistes. Precisament, un dels punts de la comarca on s’ha posat més la lupa en l’increment dels imports ha estat Sant Cugat. Després de mantenir-se durant més d’una dècada congelats, la pujada tarifària per accedir-hi va marcar l’inici de l’actual temporada. En alguns casos, fregant el doble en els bitllets més habituals entre el col·lectiu d’adults. Al Parc Central va passar de 5,97 a 9,66 euros, mentre que a la Floresta ho feia de 5,67 a 7,80 euros.
Barberà també havia doblar el preu a Can Llobet en l’exercici anterior, passant de 4,5 euros per bitllet adult diari el 2024 als 9 euros fixats des del 2025.
Anguelovski aposta per reforçar els criteris per ajustar-se a la realitat de cada usuari. “S’hauria de considerar com un abonament. Que tothom pugui tenir un abonament en funció dels recursos econòmics i poder aplicar la priorització econòmica en famílies monoparentals o nombroses com a les escoles”, sosté. Sabadell, per exemple, ja ho té.
Diferències en un mateix municipi
El cas santcugatenc no és aïllat pel que fa a l’impacte dispar en l’economia familiar depenent de la ubicació de la piscina dins de la mateixa la ciutat. Les diferències en els preus es repeteixen en algunes de les localitats que tenen més d’una piscina pública.
Passa a Cerdanyola –on hi ha més de dos euros de diferència entre anar un dia al Turonet o el Bosc Tancat–. I també a Castellar, que aquest estiu ha inaugurat la piscina dels Colobrers. Mentre entrar al Complex Puigverd costa 2,54 euros, fer-ho en el nou espai implica un desembors de 5 euros per a residents a Castellar.
Un dels aspectes singulars és que el preu canvia per als veïns no empadronats a la vila, que han de pagar 5 euros al Puigverd i 7 a Colobrers. En canvi, hi ha entrada lliure quan el Meteocat arriba al nivell 3/6 i Protecció Civil activa el pla corresponent enmig d’una onada de calor. Una gratuïtat que també s’aplica en municipis com Sant Cugat i que veïns de la rodalia vallesana reclamen replicar per reforçar el paper de refugi climàtic accessible.
Una demanda creixent?
En aquest sentit, el catedràtic de Geografia de la UAB David Saurí avisa que les onades de calor cada vegada són i seran més intenses, fent créixer el risc per a la salut. Per això, advoca per impulsar més piscines públiques, amb tots els serveis possibles i horaris més amplis. “S’han de potenciar. Se n’han de fer més. Sobretot en grans ciutats on no hi ha tant espai urbà per a alternatives com les zones verdes. Són llocs clau en la socialització i el contacte entre la gent. En el futur, encara seran més necessàries. Cal que estiguin obertes moltes hores, perquè veiem com fins i tot les nits són caloroses”, resumeix.
Les dues veus consultades coincideixen en el repte de democratitzar l’accés per a tothom. En un context de calor creixent i davant les limitacions d’un urbanisme encara inadaptat a un nou clima, l’aigua es reafirma com un element indispensable.
