L’habitatge i la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual són les dues grans especialitzacions de la Fundació Privada Atendis, una entitat que neix el 1963 per a donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu. I recentment han detectat un problema que va in crescendo: la necessitat d’habitatge per a persones amb aquesta discapacitat. Les quatre residències d’Atendis i el centre de dia tenen capacitat per a 181 persones.
I la llista d’espera al Vallès és elevada: hi ha 260 persones amb discapacitat intel·lectual esperant a accedir a una llar residència i 139, a un centre residencial. “El nostre principal repte és trobar un nou espai per créixer i oferir aquest espai”, explica Montse Estrada, gerent d’Atendis. Estan buscant un terreny municipal que l’Ajuntament els pugui cedir per a construir més places residencials, un equipament que sortiria de la butxaca de l’entitat. Després, serà la Generalitat qui hauria de finançar aquestes places.
/ VÍCTOR CASTILLO
Casa de més de cent persones
En els seus 60 anys d’història, centenars de persones han passat per Atendis. “Això és casa seva, volem que siguin feliços”, explica Josep Manuel Suàrez, president d’Atendis, referint-se al servei de llar residència de l’entitat on hi viuen més de cent persones. A cada llar, ubicades en un mateix edifici, hi viuen deu persones amb habitacions individuals i un espai compartit. “Estem suplint el que hauria de fer l’administració, a països com el Regne Unit tenen aquest tema resolt”, exposa el president.
La Generalitat finança el servei, però no cobreix totes les despeses: a la factura se suma el manteniment, noves inversions, entre d’altres… “Hem de buscar la iniciativa privada per a poder-hi arribar”, apunta Suàrez. La macropanera de Nadal i el sopar solidari d’Atendis, entre d’altres, aconsegueixen reunir els fons necessaris per continuar tirant endavant.
Disposats a hipotecar-se
L’atenció a les persones amb discapacitat que a més presenten trastorn de conducta és la prioritat d’Atendis. L’entitat reserva una de les seves residències, el Centre Aral, a aquest perfil d’usuaris i tenen plaça per a 30 persones.
De centres com aquest, només hi ha onze a Catalunya. “És molt urgent, hi ha llista d’espera desatesa”, exposa Estrada. I és el proper gran repte de l’entitat. Ells estan disposats a hipotecar-se per a aixecar un nou edifici, però volen garanties per part de la Generalitat per a assegurar-se que finançaran aquestes places.
“Aquest servei no pot ser privat, pot pujar a més de 3.000 euros per usuari cada mes”, expliquen. De fet, ja estan treballant de la mà de l’Ajuntament per buscar el solar. La construcció de la Carena (la seu d’Atendis que també reuneix el centre de dia i dos centres residencials) va suposar un cost privat de 6 milions d’euros a Atendis.
La inserció laboral: picar pedra
És una altra de les grans potes de la Fundació amb el servei Taina, que es va impulsar el 1991. Una vuitantena de persones amb una lleu discapacitat, cada any, passen per aquest servei, que busquen feina: “la inserció laboral que aconseguim és molt elevada”, apunta Estrada. La principal feina del servei és formar, convèncer empreses i fer un seguiment i orientació del professional. “Generalment, funciona”, diuen.
