“És surrealista. Com em poden demanar sis anys de presó per una targeta SIM que mai he vist ni he fet servir?”. La María, nom fictici per a aquest reportatge, parla entretallada, com pot, de l’embolic en què està ficada. L’any 2019, una targeta de telefonia mòbil a nom seu va acabar en mans d’una banda d’estafadors. Ara, ella està acusada de formar part del grup criminal i d’haver robat almenys 116.218 euros a través d’enganys a través d’Internet a tot Espanya mitjançant el mètode conegut com a phishing.
La seva història comença amb un tràmit rutinari. La María, veïna de Sabadell, va anar a la botiga d’una companyia telefònica per a la portabilitat de la línia del seu fillastre. El dependent li va oferir una càmera de videovigilància gratuïta, i ella ho va acceptar. Uns dies després, va recollir el dispositiu a la botiga, sense adonar-se que venia sense la targeta SIM. “La vaig acceptar perquè era de franc. No volia fer-la servir, així que la vaig deixar dins de la caixa en un armari”, explica.
La SIM s’hauria d’haver activat a la botiga, en el moment en què li van lliurar la càmera, però no es va posar en marxa fins dues setmanes després. “Aquell dia a aquella hora jo estava a la feina. Va ser algú de la botiga, perquè només ells tenien el meu DNI i podien activar-la”, sospita la María. Mitjançant aquesta targeta i d’altres, el grup criminal va enviar missatges, enganyant una víctima darrere l’altra. Robatoris de 1.540 euros, 7.012 euros, 19.770 euros... fins a arribar als 49.442 euros utilitzant el mateix mètode.
La Policia Nacional va descobrir l’activitat delictiva el 2020 i va anar estirant el fil fins a descobrir la trama. Els agents van veure el rastre de la targeta i van demanar a María que es presentés a comissaria. I ella hi va anar. “Pensava que volien parlar d’una agressió que vaig patir al bar que tenia aleshores... però van començar a preguntar-me per una línia de telèfon que no coneixia”. Els agents li van demanar les factures i ella les va entregar totes. Un cop van veure que sortia com a titular de la línia, la van detenir allà mateix. “No entenia res del que m’estaven dient ni per què estava passant. Estava commocionada”, recorda.
Des de llavors, ella i el seu advocat, Pedro Pérez, de Pérez Llopis Advocats, han intentat demanar totes les proves –contractes, comprovants– per demostrar que no té res a veure amb les estafes, ni amb el grup criminal. “Tots són homes amb antecedents. Què pinto jo, una dona treballadora amb fills, en tot això?”, es pregunta la María. El seu lletrat defensa que ella és l’única peça que no encaixa de tot l’entramat: “Els altres 17 investigats es coneixen. O viuen junts, o són amics a Facebook...”, defensa.
La María està a l’espera de conèixer la data del judici a l’Audiència de Barcelona, però fa dies que passa pels despatxos d’advocats. Porta quatre anys com a investigada, té dues feines per fer front a les costes judicials i a més arrossega un desgast psicològic: “Per culpa de tot això tinc ansietat i pateixo depressió... Jo no he fet res. Hauria preferit ser com les altres víctimes, que em traguessin diners, i no haver d’estar tot el dia patint per si acabaré a la presó”, lamenta.
Pedro Pérez (Pérez Llopis Advocats)
"S’haurien de concretar més els indicis sobre cada investigat i no sobre tota l’organització, ja que les conseqüències de no fer-ho poden ser dramàtiques”
Pedro Pérez confia que la María sortirà absolta perquè “no hi ha una prova de càrrec” contra ella. Així i tot, creu que s’han de fer reformes a les lleis davant dels casos de suplantació d’identitat. També defensa que en la instrucció de macrocauses com aquesta “s’haurien de concretar més els indicis sobre cada investigat i no sobre tota l’organització, ja que les conseqüències de no fer-ho poden ser dramàtiques”.
Els delictes a les xarxes, els que més creixen
Els casos de ciberdelinqüència no paren de créixer. Entre gener i març, es van denunciar 525 delictes a través de la xarxa a Sabadell, un 36,7% més que en els mateixos mesos de l’any anterior, segons les dades del Ministeri de l’Interior. En el mateix període, la delinqüència convencional va augmentar un 17%.
La majoria dels delictes online són estafes a través d’Internet, on han proliferat tota mena de fraus. Un dels més recurrents és el phishing. Els grups criminals es fan passar per empreses, institucions o persones de confiança i mitjançant correus electrònics, missatges SMS o webs falsos, extreuen informació confidencial de la persona, com el número de compte bancari.
Els Mossos d’Esquadra recomana prevenir i verificar la validesa de la petició. Per norma general, aconsella no compartir dades personals. Sospitar quan es demana informació molt urgent a través de telèfon o e-mail o dels missatges hi hagi faltes d’ortografia són algunes pistes per identificar possibles enganys.
Fotografies: Víctor Castillo
