Aquest passat 26 de juliol del 2026 va acabar el Tour de France, la prova més mítica del ciclisme. Per cinquena vegada, la va guanyar l’eslovè Tadej Pogačar, després d’haver-ho fet en els anteriors anys 2020, 2021, 2024 i 2025. La cursa d’aquest any va donar exemples de bon lideratge que serien aplicables a l’empresa.
Un líder empresarial ha de tenir, com a mínim, les següents característiques:
1) Visió i orientació estratègica.
2) Gestió de persones i influència.
3) Competències personals (soft skills).
4) Capacitats de decisió i gestió.
En aquest Tour, s’han vist demostrades totes aquestes característiques de líder.
Des del primer dia, Tadej Pogačar sabia on i en quin moment podia atacar (visió estratègica). Va anar gestionant l’equip per aconseguir aquestes metes. Fins i tot, va acceptar perdre lideratges provisionals a fi i efecte de conservar energies de cara a les etapes rellevants.
En una empresa, i també en un equip ciclista, la part clau són les persones. Per molt extraordinari que sigui un ciclista, si no té un bon equip amb els coneguts gregaris, no aconseguirà bons resultats. A més, els equips s’han de conservar i motivar. Com a exemple de gestió de persones i d’absolut lideratge, voldria remarcar les etapes 19 de Gap a Aup d’Uès (Alpe d’Huez en francès) i 20 de Le Bourg d’Oisans a Aup d’Uès.
En l’etapa 19, Tadej Pogačar va guanyar a la mítica pujada a Aup d’Uès (lideratge). Havia començat la pujada amb 3 minuts de desavantatge sobre els ciclistes davanters però va guanyar. A més, va superar el rècord que tenia Marco Pantani des del 1995 (36’ 40”) i el va rebaixar en 1 minut i 13 segons. Aquesta etapa ens va mostrar que era el líder segons el que diuen els diccionaris: “Cap d’una classificació, d’una competició, etc.”
Però, per a mi, va ser més rellevant l’etapa següent: la 20. Tadej Pogačar començava com a líder de les classificacions general i de la muntanya. El seu company d’equip Isaac del Toro era tercer de la general amb només 20 segons d’avantatge sobre Paul Seixas, quart classificat i ídol dels francesos. Si hagués volgut, hauria pogut guanyar aquesta etapa i aconseguir el títol de la muntanya i posseir una imatge encara més mítica, després d’haver guanyat a Aup d’Uès de manera seguida i pels dos vessants. Però va posar l’equip per davant. Va fer de gregari d’Isaac del Toro i el va tibar durant més de 40 quilòmetres. Al final, el seu company va quedar tercer i va ampliar la diferència amb el quart a quasi 2 minuts. Així, l’equip de Tadej Pogačar va tenir dues persones entre els tres primers classificats. Ell es va quedar sense victòria d’etapa i sense títol de la muntanya, però l’equip hi va sortir guanyant, per a aquest Tour, però també per als propers. Saben que el líder, quan faci falta, els ajudarà i posarà l’equip per endavant.
En aquestes etapes, 19 i 20, queden reflectides les característiques de gestió de persones i influència (motivació i ajudar els companys), competències personals (soft skills) fomentant el treball en equip o capacitat de decisió, en acceptar perdre el lideratge de la muntanya per assegurar el tercer lloc del company d’equip.
Perquè el bon líder no és només el que mana. També dona exemple. I quan fa falta, és el primer a arremangar-se i a posar-se al capdavant de la feina per aconseguir els èxits grupals.
No sols s’ha d’estar a les dures, sinó també a les madures. Últimament, veiem massa líders (sí, en cursiva) que només hi són per figurar i sortir a la foto, però quan hi ha problemes, no els saben resoldre i es limiten a amagar el cap sota l’ala i a espolsar-se les responsabilitats. De fet, els veiem cada dia a les notícies!
A treballar en equip i bona tornada a la rutina!