Joan Mena: “És sa que es notin les diferències en la coalició”

Actualment portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena prové del món d’Esquerra Unida. Amb l’anunci per sorpresa de la coalició, va arribar a sonar com a possible ministre d’Educació. Has presidit el debat sobre la nova llei educativa. Ha estat el que més il·lusió et fa del primer any d’aquesta legislatura? Teníem per objectiu derogar la LOMCE. I l’hem aconseguit, just en la darrera setmana de l’any. I ara s’aprova la nova llei, en la qual –entre altres– es blinda el català a l’escola catalana. Així que en el paquet de mesures d’aquest primer any, està destacada. És cert que la nova llei té mancances, però és un gran pas endavant. Com et relaciones amb els diputats de VOX en els passadissos del Congrés? Són bastant semblants a com es veuen a la televisió. Al principi pensava: estan fent un personatge. Però no. La veritat és que són iguals. Són negacionistes, tant del virus com de la ciolència masclista. Impressiona. Vaja, i ara hem vist del que són capaços els seus cosins llunyans, al Capitoli dels Estats Units. I mira que les comissions són espais més petits, però no: allà també són així. I amb els vostres companys del PSOE? És un matrimoni amb amor, o és només sexe, que deia Basagoiti en temps de la coalició PSE-PP al País Basc? Les relacions en qualsevol coalició són complicades. Però no només la nostra, passa a tot arreu. Has d’estar negociant constantment. I és clar, influeix molt la correlació de forces favorable al PSOE. Tot i això, és una bona notícia que hi hagi partits que hagin de governar de forma conjunta. Quan va arrencar Podem, va quedar clar que ja no hi hauria més bipartidisme o majories absolutes. [caption id="attachment_166242" align="aligncenter" width="896"] Mena, en una intervenció al Cogrés, quan encara el presidia la popular Ana Pastor (PP) / ACN[/caption] Veníem de sentir Pedro Sánchez dient que no dormiria tranquil amb Unides Podem al Consell de Ministres. Així que va sorprendre l’absoluta sintonia inicial. Però a final d’any han aflorat les divergències, almenys en els mitjans de comunicació. Bé, però és sa. D’higiene democràtica, vaja, que es notin les diferències i divergències. Així doncs, quina és la diferència més gran que tens amb els socialistes? Per una banda, la divergència econòmica, sobre com s’havia d’enfrontar la pandèmia. I aquí es va seguir més aviat la nostra línia de sufragar els ERTOs i les ajudes als autònoms, que al PSOE li costava més. Però es va desplegar l’escut social. I en segon lloc, la Casa Reial. Nosaltres som republicans. I no només ho som ara perquè els Borbons estan esquitxats per corrupció, sinó que ho som en tot cas. En canvi, el PSOE es diu força republicana, però la seva pràctica és diferent. Tens relació amb els altres diputats catalans? Coincideixen a l’AVE, potser? Amb els diputats i diputades d’ERC, CUP i PSC tenim molt bona relació. De fet, en moltes ocasions hem funcionat com a bloc, com ara en la defensa del blindatge del català a l’escola, també amb les diputades de Junts per Catalunya. Però amb els del PP diria que és freda. I amb els de Vox, congelada. Com portes viure a Madrid? Trobes a faltar Sabadell o hi estàs a mitges? Mai he desconnectat de Sabadell! Hi faig la vida familiar i social, vaja. Però és que, realment, amb la pandèmia ha canviat del tot. A l’inici, estava a Madrid els dimarts, dimecres i dijous; que són els dies que se celebren les reunions de les comissions i els plens del Congrés. Però des de la Covid-19, s’ha reduït la presència física al Congrés. Fem molta votació i molta reunió per via telemàtica. Total, que faig més vida a Sabadell que a Madrid.