Sabadell estrena la primera pedra de la memòria, per a la miliciana Maria Garcia Sanchis

Can Rull estrena la primera pedra de la memòria que instal·la Sabadell. Des de diumenge a la tarda, la vorera del carrer Gustavo Adolfo Bécquer compta aquesta senyalització que referencia la casa on va viure la miliciana Maria Garcia Sanchis.  Enrolada amb la tràgica expedició del capità Bayo cap a Mallorca, va ser empresonada a Son Cervera i assassinada Manacor.  questa connexió illenca va fer que a l’acte de desgreuge de diumenge s’hi desplacessin representants del Govern de les Illes Balears i de l’entitat Memòria de Mallorca.  La miliciana Garcia Sanchis és la primera, però no serà la darrera, en ser homenatjada amb una pedra de la memòria. I és que l’Ajuntament ha aprovat recentment el Pla de Memòria Democràtica, que contempla instal·lar fins a 23 pedres en el període 2022-2026. Aquestes llambordes son una versió de les molt conegudes Stolpersteine, però que en comptes de reconèixer víctimes del nazisme, recorda repressaliats mortals del franquisme. “Son dues cares diferents, però amb l mateix origen: el feixisme”, explica el director del Museus d’Història, Joan Comasolivas.  De fet, es distingeixen mitjançant el color (daurades, en el cas alemany; i platejades en l’espanyol).  Cipriano Martos Entr les noves víctimes que es reconeixeran hi destaca l militant antifranquista Cipriano Martos, mort a Reus a causa de les tortures policials patides. També hi és Jaume Girbau i Esteve, qui pròximament serà motiu d’una exposició al Museu d’Història. Les vivències i desafortunades peripècies de Girbau, qui va ser comissari polític de la 30a divisió de l’Exercit Popular, el porten a l’exili a la República Dominicana, tot i que l’any 1941 és detectat a la frontera portuguesa i el dictador Salazar l’entrega al règim franquista. Serà afusellat.  El gruix de víctimes, però, són els 18 sabadellencs afusellats al Camp de la Bota. Finalment consten els 3 executats pels consells de guerra sumaríssims.  No es descarta altres que es puguin instal·lar a mesura que la investigació històrica reveli noves dades; així que podrien ser més de 23.  La col·locació dependrà, però, de la disponibilitat pressupostària i el calendari d’elaboració de les llambordes al Taller de Günter Demnig, l’artista alemany que va crear les Stolpersteine. Avui en dia, n’hi ha més de 85.000 col·locades arreu d’Europa. 

El banc d’ADN 

Sabadell també donarà a conèixer el Programa d’identificació genètica de la Generalitat. Serveix per localitzar persones desaparegudes durant la Guerra Civil. En aquest moment hi ha unes 4.000 persones (famílies) registrades, a les quals s’ha fet gratuïtament una prova d’ADN.