L'art de crear croquetes amb gust de premi: "Aquí, cada setmana en fem una de nova!"

Les croquetes són un d'aquells productes que no deixen indiferent ningú. Sempre donen joc per debatre si li falta un punt de cremositat o li sobra oli del fregit. El debat entre els experts està servit. Molts entesos en la matèria organitzen fins i tot rutes culinàries per descobrir on s'amaga la millor croqueta. A la comarca, el IV Concurs professional de La Millor Croqueta del Vallès va distingir dos productes que es fan a casa nostra: els guanyadors van ser Crock en la categoria tradicional i Oasis en la categoria creativa. El certamen va inaugurar dissabte passat la Moguda Gastronòmica, a Santa Perpètua, que s'allargarà fins al 8 de novembre amb la participació de 21 establiments locals. 

"És un concurs relativament nou, però cada any guanya popularitat i ja té cert prestigi", diu Pol Garcia des de l'Oasis Wake Park. La proposta presentada va arribar a última hora, gràcies a una visita al mercat que va servir per triar els ingredients. "Vam voler potenciar el producte local i de temporada. Una croqueta de tardor. A la base, volia tirar pels bolets, amb una galeta salada de trompetes de la mort. Després, la croqueta en si, és un sofregit amb ceba i carxofes confitades a 65 graus durant mitja hora. A la massa, el secret és un brou amb llet. El deixo infusionar 24 hores", relata sobre el procés. L'últim detall era l'allioli. "Vaig fer el de codony primer i ja em va convèncer". Era la primera vegada que elaborava un producte amb aquestes característiques. El risc forma part de l'ADN del jove cuiner de 30 anys, veí de Polinyà.

Al restaurant, està acostumat a fer cinc litres. Per al concurs, va fer una tirada més reduïda, de tres. "Va volar. Teníem la sort que el concurs es va fer aquí al costat. Quan vam guanyar, vaig agafar el micròfon per avisar que estaven disponibles aquí mateix. Van sortir unes 100 croquetes i es van vendre de seguida". A ell, l'hostaleria li corre per les venes. Els inicis van ser a Can Vilar II, a Castellar, amb el seu pare. "Vaig començar a la barra. Allà em vaig aficionar a la cuina. Un amic treballava aquí, a l'aleshores Simple Wake, el 2016. Faltava personal i era un lloc atractiu, ple de gent jove. Al principi, fèiem entrepans i poc més. L'afició va anar a més i vaig començar a estudiar a Terrassa, al Cavall Bernat". La formació el va animar a variar la fórmula i el 2018 va canviar la carta. A poc a poc, va arribar l'especialització en croquetes. Actualment, ofereixen opcions diferents cada setmana. "Quan tens un producte molt agafat, t'agrada aplicar el teu mètode. De pernil amb teriyaki, pollastre al curri... Cada setmana, una croqueta nova", narra. 

En el Pol s'observen la seva vocació i l'esperit innovador en pocs minuts de conversa. Un apassionat dels fogons que també fa aflorar la seva vena creativa en aspectes com l'escriptura o la realització audiovisual. Fins i tot ha fet algun tastet en una revista de cuina. "Són dues coses que han anat sempre lligades". L'altre pilar és el wakeboard. "Soc monitor d'esquí nàutic. Des del 2016 estic molt arrelat a aquest local. Sempre dic que si t'agrada alguna cosa, s'ha de portar a la part professional", expressa orgullós de la disciplina esportiva que ofereixen en l'entorn on treballen. Amb un to didàctic, no descarta explorar en el futur el vessant acadèmic i la divulgació. "M'agradaria ser professor", avisa. De moment, podrà potenciar la seva faceta de jutge gastronòmic, rol que atorga la victòria al concurs del cap de setmana passat.

L'altre triomfador va ser l'Eloy Piña, de Crock, amb la croqueta de pernil com a estrella de la carta. "Fem un brou de quatre hores, beixamel cremosa, el pernil... Sense torrar, que ja és bo!”, resumeix. Ells no tenen local de restauració i treballen en un Art Kitchen per a petits negocis, amb una cuina que serveix per elaborar les produccions. Aquests dies, admet, van de bòlit. Les seves obres arriben a bars de la zona, a la Llagosta, però també hi ha particulars que demanen el producte. De moment, cobreix la demanda amb l'ajuda d'amics. Com el Pol, treballava a l'hostaleria, però, durant la pandèmia, va patir un ERTO. Aquella pausa va motivar l'art de fer croquetes. "Les d'ara no tenen res a veure amb les primeres, han millorat!", riu. Amb 29 anys, no descarta obrir un local, malgrat que descarta treballar directament de cara al públic. "Si continua anant tan bé, no descarto obrir, però com a obrador", tanca.