Cada vallesà genera de mitjana més d'un quilo de residus al dia i més de 400 a l'any. Malgrat que la xifra està per sota de la mitjana catalana, segons les últimes dades disponibles de l'Idescat (2024), el percentatge reciclat està encara lluny dels objectius europeus (55%). La gestió del tractament, delegada per part dels ajuntaments al Consell Comarcal o a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), evidencia que la recollida selectiva és un dels principals reptes en el món local. Segurament, un dels temes de debat que apareixerà amb més força durant la campanya de les eleccions municipals del pròxim mes de maig. Especialment, després d'un mandat marcat per l'increment dels tributs en aquest àmbit.
La setmana passada, l'AMB va presentar les dades de generació i reciclatge de residus del 2025, disponibles en línia a l'Observatori de Residus del Vallès Occidental. El primer organisme supramunicipal gestiona els municipis de Badia, Barberà, Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac i Sant Cugat. Mentre que el segon ho fa de la resta de la comarca.
Així, l'AMB destaca que en els municipis on s’ha iniciat el desplegament de sistemes amb identificació –contenidors intel·ligents– s’ha incrementat la quantitat i qualitat del material recollit selectivament. Des d'una òptica vallesana, Barberà (44%) i Sant Cugat (51%) dibuixen una tendència positiva. Ripollet (52%) també està per sobre del 50%, mentre que les pitjors estadístiques es registren a Cerdanyola i Badia –per sota del 40%– i Montcada i Reixac, que frega el 30%. Pel que fa a les localitats del Consell Comarcal, Matadepera (90%), Ullastrell (87%), Rellinars (87%), Vacarisses (84%), Sant Llorenç Savall (84%), Sentmenat (84%), Palau-solità (82%), Santa Perpètua de Mogoda (69%) o Viladecavalls (58%) destaquen per la seva capacitat de recollida selectiva.
No és casualitat que en els indrets amb menys habitants i models més individualitzats el resultat és més efectiu. A mesura que la població creix i s'opta per sistemes més tradicionals, el percentatge baixa. Són exemple d'aquesta evolució Castellar, que supera per poc el 50%, Polinyà (47%) o Sant Quirze (40%). Rubí està per sota del 40%, igual que Sabadell (38,5%). En la comparació entre capitals, Terrassa es manté per davant, arribant al 43%. El cas de Gallifa (18%) està condicionat per la seva reduïda població –menys de 200 persones–. Rellinars, Sant Llorenç Savall, Santa Perpètua i Sentmenat són els que han experimentat augments més significatius del percentatge en els darrers cinc anys.
- Una dona llança la brossa a un contenidor
- D.S.
Amb l'informe a la mà, l'AMB sentencia que el model actual de contenidors oberts "ha arribat al límit". El salt endavant, consideren, depèn d'estendre sistemes de recollida com el porta a porta o els contenidors tancats. Un model que municipis més grans, com Sabadell, però també mitjans, com Castellar, han descartat reiteradament per la quantitat d'usuaris que integren. Malgrat les bones dades obtingudes, veïns de localitats que han impulsat aquests canvis han advertit mancances en el servei, amb problemes en la recollida o altres inconvenients que han alterat els hàbits. En molts casos, conseqüència de la seva implementació gradual –Santa Perpètua, per exemple, va haver de canviar l'aplicació mòbil que avisava sobre les incidències–.
L'orgànica, en el punt de mira
El missatge de les administracions és clar: el millor residu és el que no s'arriba a generar. Mentrestant, les autoritats públiques competents fa temps que assenyalen l'orgànica com un dels objectius prioritaris per rebaixar els indicadors i millorar les dades de reciclatge. Aquesta fracció representa al voltant d'un 30% del total de la recollida selectiva generada. A l'àrea metropolitana, només el 35% es va reciclar. "És on hi ha més marge per avançar", asseguren les veus.
En aquest sentit, el Consell Comarcal ha impulsat una nova fase de la campanya desplegada aquest any, posant la lupa en aquesta tipologia de residus. Restes de fruita i verdura, menjar cuinat, closques d’ou o de fruits secs, paper de cuina brut de menjar o petites restes vegetals en formen part. "Una correcta separació permet evitar que aquests residus acabin barrejats amb la resta i facilita que puguin ser aprofitats. A més, reduir la presència de matèria orgànica a la fracció resta contribueix a millorar l’eficiència dels sistemes de tractament, reduir l’impacte ambiental i avançar cap a una gestió més circular dels recursos", remarquen des de la institució. La ciutadania ha de recollir el guant.
