“Reflecsiones críticas sobre la antigüedad de la parroquia de Sabadell” és la primera obra impresa, d’autor local, que tracta de la història de Sabadell. Va ser publicada l’any 1844, amb el patrocini de l’Ajuntament i gràcies al fervorós interès d’en Joan Puigneró, que n’era el secretari i va convèncer Josep Salvany, el seu autor, perquè li lliurés aquell original manuscrit que guardava en un calaix. Consta a l’edició que l’obra va ser impresa als tallers d’Antoni Berdeguer del carrer Lladó, 6, de Barcelona.
Tot i ser ser la primera obra impresa no vol dir que Josep Salvany sigui el primer historiador de Sabadell. Aquesta condició li correspon a Antoni Bosch i Cardellach (Sabadell, 1758-1829) que el va precedir uns anys i, encara que la seva obra “Memorias de Sabadell antiguo y su término” no fos publicada fins el 1882, estava escrita de molt abans que les Reflecsiones… de Salvany.
Josep Salvany i Oller va néixer a Sabadell, el 18 d’octubre de 1780, a la Casa Salvany del desaparegut carrer Alt del Pedregar. Va estudiar Filosofia en el Seminari de Barcelona i Jurisprudència a la Universitat de Cervera. L’any 1808, va ser elegit per l’ajuntament, presidit per Agustí Lluis, per organitzar la resistència armada contra l’exèrcit francès. Salvany disposava d’un sometent de 46 homes, majoritàriament pagesos, encara que entre ells hi havia també el fabricant Josep Casalí.
L’any 1843, Sabadell va ser un dels primers a rebel·lar-se contra Espartero. Llavors José Salvany, com a alcalde de la ciutat, va presidir una comissió auxiliar que, unida a la de Barcelona, va formar la Junta Suprema de Govern, que va venir a instal·lar-se a Sabadell. Salvany havia estat nomenat alcalde el 1828, i de 1837 a 1840 va ser diputat provincial. Va morir a Seva (Osona) el juliol de 1849. A finals del segle XIX, l’Ajuntament de Sabadell li va dedicar un carrer al barri de l’Eixample.
El títol i subtítol de l’obra de Josep Salvany és ampli i molt eloqüent: “Reflecsiones críticas sobre la antigüedad de la Parroquia de Sabadell, probando que existía ya en tiempo de los moros, y quizá de los godos, aunque con nombre diferente; motivo de la formación de la actual villa, y etimología de su nombre, probando ser Sabadell y no Sevadell, como escriben algunos modernos; fortificación y progresos de dicha villa, hasta el siglo XIV”.
En primer lloc, contradient i rebatent una afirmació de l’historiador i eclesiàstic Jaume Caresmar, Salvany manifesta i explica que Sabadell ja existia abans del segle XIII, encara que amb una altre nom, que segons ell era Valrà. Parla, també, del castell de Rahona, de l’església de Sant Salvador, de la seva consagració l’any 1076, del mercadal que hi havia al costat de l’església i de l’aparició del nom de Sabadell. Salvany sosté que el nom prové de sabbatum o sabat, és a dir, dissabte, que era el dia de la setmana que se celebrava l’antiquíssim mercat. El nom de Sabadell va aparèixer escrit en un document per primera vegada, l’any 1233.
Relata fets diversos com l’assassinat de l’abat de Sant Cugat, Arnau Ramon de Biure, l’any 1350; el pas per Sabadell de Bertran Duguesclin per anar a guerrejar; de la venda de la vila a la reina Elionor, l’any 1366; de la construcció de les muralles de la vila, l’any 1347; del Privilegi del Vi en que havia estat afavorida la població l’any 1355 i l’havia abastat d’una gran riquesa de vinyes.
Josep Salvany i Oller / CEDIDA
Acaba parlant del trasllat de la parròquia de Sant Félix de Rahona a la de Sant Salvador, arran del mercadal, de la consagració del primer altar i de la seva demolició per edificar-ne una de nova.
En un pergamí de l’any 1076 que conté dades referents a la zona, es pot llegir “chastrum Arraonense”, per altra banda, l’any 1852, vuit anys després de la publicació de l’obra, es van descobrir a Vicarello, prop de Roma, els Vasos Apol·linars, en els que hi ha consta gravat el nom llatí d’Arragonem, entre Adfines (Martorell) i Semproniana (Granollers). Aquests fets confirmarien el nom antic de Sabadell com Arrahona i no Rahona, tal i com manté Salvany a les seves reflexions.
Sembla, doncs, que ni Valrà, ni Rahona serien noms correctes. En el cas de Valrà hi podria haver confusió amb Sant Feliu del Racó, també conegut com Sant Feliu de Valrà i situat pocs quilometres més amunt del riu Ripoll.
Aquesta disparitat de noms, no afecta a la versemblança de l’obra ni en resta credibilitat al contingut. Les “Reflecsiones críticas” de Salvany i les “Memorias de Sabadell” de Bosch i Cardellach han estat valorades positivament i preses com a base per diferents historiadors i erudits com, Josep Sardà i Agustí Rius, Ribot i Serra, Feliu Sardà i Salvany o Pere Turull i Moragas.
Miquel Carreras parla de Salvany com el nostre gran historiador i li dedica el següent elogi: «Josep Salvany, que és la millor fusta i l’instint més fi d’historiador que hi hagi hagut mai entre nosaltres, perquè tenia les dues qualitats prínceps per a fer la història: el do d’interpretar i el gust per les fonts originals que són íntegra part del passat».
