L'alta velocitat sobrevola de nou casa nostra. El Govern català ha licitat l'estudi de la primera fase de l'Eix Transversal Ferroviari (ETF), la infraestructura que ha de connectar Lleida i Girona sense passar per Barcelona. El projecte preveu fer parada al Vallès, en un municipi encara sense determinar. El contracte contempla una estació a la comarca, que hauria de permetre fer transbord amb Rodalies i FGC, i que els AVE procedents de Madrid entrin a Barcelona per la Sagrera mitjançant un nou ramal entre Martorell i Mollet. Com destacava la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, aquest eix "reforçarà" la xarxa actual en termes de "capacitat, eficiència i equilibri". Un canvi de paradigma que engloba altres iniciatives de mobilitat vinculades al tren. Es considera una "infraestructura estratègica": l’estudi impulsat vol aprofundir en els informes i traçats disponibles, incorporant noves necessitats i condicionants normatius sorgits després d'anys amb l'ETF a debat –va néixer el 2003 amb el Pacte del Tinell i es va aprovar el 2010; posteriorment, va quedar aparcat–.
- La previsió de la Generalitat al voltant del traçat de l`Eix Transversal Ferroviari
- Cedida
De moment, només la planificació del primer tram d'obres, entre Lleida, Igualada i Martorell, i l'entrada a la capital catalana per la Sagrera, té un cost previst d'un milió i mig d'euros i un termini de redacció de 28 mesos. L'arquitecte urbanista sabadellenc Manel Larrosa considera que és lògic que l'encàrrec no inclogui una localització exacta per a l'estació i espera que sorgeixin diferents propostes. Per això, demana obrir un període d'anàlisi per sumar diverses veus. "Cal tenir en compte les aportacions de la societat". En aquest sentit, advoca per conciliar l'alta velocitat, el trànsit de mercaderies i altres projectes pendents com els enllaços ferroviaris a l'hora de planificar un hipotètic nou entramat de vies. "Cal treballar-ho en conjunt: túnel de Vallvidrera, túnel d'Horta... Tot això s'ha de contemplar". En el passat, municipis com Sant Cugat ja s'havien postulat per acollir l'AVE, amb parcel·les reservades per edificar equipaments necessaris en el seu pas. Opcions que han quedat al calaix.
Interessos creuats
Avui, el plec de condicions del contracte, gestionat per Ifercat, no concreta en quin municipi vallesà es construiria la futura estació d'alta velocitat, però sí que concreta que el traçat d'aquesta via haurà de ser "sensiblement paral·lel" al de l'R8 de Rodalies entre el túnel de Rubí i Mollet-Sant Fost. A més, el Govern català preveu que els trens d'alta velocitat s'aturin en, com a mínim, una estació a cada comarca per on passi la línia. Larrosa expressa la postura de FemVallès sobre el planejament. "L'estació del Vallès s'ha d'entendre des d'una lògica de la tercera estació de Barcelona. No estrictament del Vallès", qüestionant que hagi de comportar parades consecutives obligades. Amb tot, assenyala la disparitat entre govern estatal i autonòmic pel que fa al traçat, amb intencions en el paper de complexa execució en el terreny.
En la mateixa línia, des de l'associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) avisen que es tracta d'un estudi funcional, en fase molt embrionària. "El que fa és evidenciar un conflicte entre el Ministeri i la Generalitat", adverteix Marc Taulats, membre de l'entitat. Amb el moviment fet públic ara, l'executiu català es posiciona perquè es tingui en compte el seu enfocament abans que el govern espanyol posi fil a l'agulla amb una obra faraònica presentada el 2025 per impulsar l'alta velocitat a l'Estat.
La visió del govern espanyol
El novembre passat, el ministre de Transports, Óscar Puente, ja va plantejar l'accés de l'alta velocitat a Barcelona a través de la Sagrera, com ara recull la licitació de l'estudi de la primera fase de l'ETF. Concretament, el responsable va anunciar que s'estudiaria la viabilitat de construir una variant "directa" de l'AVE entre Lleida i Barcelona-Sagrera que no passés pel Camp de Tarragona ni per Sants. Tal com detalla Taulats, la voluntat és dibuixar la nova línia amb l'A-2 com a referència, arribant fins a Martorell i agafant un tros paral·lel a l'R8 fins que, a Mollet, tombi de nord a sud –a la inversa de l'actual–. Ara, la Generalitat entra en joc amb el desig de recuperar aquest eix, sense passar per Barcelona i afegint el transport de mercaderies, amb un tram que s'ha d'imaginar paral·lel a la C-25. "Entre Lleida i Igualada, les dues propostes de traçat coincideixen. L'estudi intenta comptabilitzar aquests dos plantejaments", resumeix el portaveu, que reitera: en cap cas és un informe vinculant.
Queda clar que l'arribada d'aquesta nova línia mixta de mercaderies i passatgers encara té molts dubtes que caldrà resoldre. Sobre la taula, i en paral·lel, la línia orbital –amb pas per Sabadell– també ha guanyat força en el debat polític. La carpeta va ser un element clau en la negociació entre el PSC i ERC per desbloquejar els pressupostos de la Generalitat. Aquesta setmana s'ha afegit un nou projecte que espera comportar definitivament el pas de l'alta velocitat pel Vallès.
