L'AVE i el Vallès, una relació a distància aparcada fa més de dues dècades

La relació entre el Vallès Occidental i l'alta velocitat ha sumat capítols des de fa més d'un quart de segle, abans fins i tot de l'arribada de l'AVE a Barcelona el 2008 -setze anys després que es posés en marxa la primera línia a Madrid i Sevilla-. Ara, el serial podria tenir un nou episodi, amb l'impuls d'un ramal de l'AVE entre Lleida i Barcelona, que seria de més de 100 quilòmetres de longitud i passaria per l'Urgell, l'Anoia i el Vallès Occidental, sense fer-hi parada. El projecte, embrionari, encara s'ha de sotmetre a un estudi de viabilitat des del punt de vista de la demanda i de la rendibilitat socioeconòmica. Però es visualitza com un pas més en la implementació del sistema de transport ferroviari. "Un viatger podrà agafar el tren a Almeria i arribar a la frontera amb França sense baixar del tren", va recalcar dilluns el ministre de Transports, Óscar Puente en un esmorzar informatiu.

L'impuls arriba en el marc d'un nou pla d'inversió perquè els trens arribin als 350 km/h. El titular del ministeri va avançar que es començarà per la línia Barcelona-Madrid i això permetrà reduir el trajecte entre les dues ciutats a menys de dues hores. "Passarem a l'ofensiva amb l'alta velocitat. Ens fixem com a objectiu els 350 per hora i serem el segon país del món, després de la Xina", va afirmar. Per aconseguir el viatge entre les dues capitals en menys de dues hores, caldrà la construcció de nous accessos a Madrid Chamartín i Barcelona. En el cas de la capital catalana, Puente va apuntar que s'estudiarà la viabilitat de construir la variant "directa" de l'AVE des del Segrià fins a la Sagrera que no passi pel Camp de Tarragona ni per Sants. Això descongestionaria tot aquest tram, "que assumirà encara més trànsit de trens quan estigui completat el corredor mediterrani, que a tot estirar serà el 2027 o 2028", va reflexionar el responsable de l'executiu estatal.

La cronologia d'una carpeta al calaix

Donant un cop d'ull a l'hemeroteca, el lligam de la infraestructura i el territori ha estat en el punt de mira. Justament, el novembre del 1999, ja apareixen articles parlant sobre aquesta carpeta, finalment endreçada al calaix després de diverses anades i vingudes. "L'estació de l'AVE del Vallès estarà situada al costat de l'Hospital General de Catalunya", titulava El País ara fa 26 anys. El Diari de Sabadell també es feia ressò de la informació a les pàgines de la secció de Vallès: "El tren AVE circularà per la comarca a 220 quilòmetres per hora". En el text, es destacava que l'acceptació del Ministeri de Foment a la proposta alternativa al corredor vallesà del tren d'alta velocitat, que havia de passar tocant a la línia fèrria Mollet-El Papiol, satisfeia els ajuntaments. La notícia exposava aleshores l'oposició a l'AVE de diversos consistoris. Si era imprescindible que travessés el Vallès, el projecte hauria d'evitar al màxim la destrucció del paisatge, aprofitant tot el possible el ramal ja existent entre Mollet i El Papiol. Amb tot, afegia: "Continua oberta la idea que hi hagi una estació a la nostra comarca, i que estarà situada entre els municipis de Sant Cugat i Rubí". 

La ubicació de les parades de l'AVE ha generat debat al llarg dels anys. Encara avui és un tema candent, amb propostes recents de la Generalitat. El Govern català va plantejar fa uns dies la construcció de tres noves estacions d'AVE a Girona-Aeroport, a l'aeroport Reus-Tarragona i Vilafranca del Penedès per cobrir l'augment de la demanda els pròxims 25 anys, després de definir-ho així a l'Estratègia Ferroviària de Catalunya (EFC), aprovada al Consell Executiu aquest novembre. L'arquitecte i urbanista Manel Larrosa recorda que des de l'arrencada de l'AVE a Catalunya, ja es va plantejar la possibilitat que anés per fora de Barcelona, amb diferents ubicacions per a fer-hi parada. Malgrat que l'opció entre Sant Cugat i Rubí va irrompre amb força, la capital catalana va guanyar la partida. Veus de l'equip tècnic d'AFTP [Alliance Ferroviaire Transpyrénéenne] atribueixen la decisió al taulell polític de l'època en les diferents administracions. El terreny previst llavors encara està desert, com si esperés un nou equipament. Des del consistori santcugatenc la postura sempre ha estat clara: qui hauria de prendre les decisions en aquest sentit és el Ministeri, que no s'ha pronunciat al respecte. 

Per a Larrosa, la hipotètica reavaluació del pas de l'AVE pel nostre territori té també un component geopolític. "El Ministeri no només vol arribar més de pressa a Catalunya, sinó que es vol relligar amb Europa", detalla. El traçat encara inexplorat del ramal des de Ponent, es veu a FemVallès com si es comencés una casa per la teulada. "Quan no tenim ni corredor mediterrani de mercaderies, pensar que farem una línia de Lleida a Madrid és un tret a l'aire enorme. És un eix molt important i que es posi sobre la taula és positiu, però veurem com arribaria a l'àmbit Vallès-Barcelona. El primer és un corredor de mercaderies com toca", avisa el portaveu. Una altra lectura és el que l'expert veu com un greuge amb altres territoris, fruit d'una visió centralista. "Madrid i el seu entorn, com Toledo, es mouen amb AVE, mentre aquí anem amb Regionals. Catalunya era la capital ferroviària de l'estat fa vint anys, però ara ho és Madrid", apunta.

Un dels enginyers ferroviaris consultats sosté que, des d'un punt de vista tècnic, l'estació de l'alta velocitat al Vallès tindria avui una sèrie de condicionants importants. Però també la circulació de trens. D'una banda, considera que no es podrien mantenir els 350 km/h al pas per casa nostra. "160 ja seria una gran execució en aquest àmbit". Un segon factor és l'entramat ferroviari actual, pendent d'actuacions com els futurs intercanviadors vallesans a la zona reservada fa anys. "Cal saber com integrem tot això per fer compatible una línia d'alta velocitat i la línia per anar a Barcelona per Collserola", tanquen des de l'AFTP. La voluntat europea expressada per unir les grans capitals del continent segur que també tindrà un pes en la posada en marxa o no d'un servei que mai ha trepitjat, malgrat estar sobre la taula, una àrea estratègica com el Vallès.