Cent anys darrere el taulell: els secrets dels comerços que no passen de moda a Sabadell

Sabadell pot presumir d’un teixit comercial molt potent al llarg de tot l’eix central de la ciutat, des de l’avinguda de Matadepera fins a la Creu de Barberà. I en anys com els actuals, de transformació social i dels hàbits de consum, són igualment molts els comerços històrics de Sabadell que continuen actius i donant servei als sabadellencs. Consultats alguns d’ells, comparteixen que el secret per arribar als 100 anys d’història té alguns elements destacats: el compromís familiar generació rere generació; l’interès dels joves pels oficis i el tracte personalitzat amb els clients. Elements distintius que fan del comerç local un element clau de la societat, juntament amb altres com l’hostaleria i la restauració, amb diversos exemples que van en la mateixa línia.

Àngels Petit, neta del primer propietari de la botiga Petit

La història de la botiga Petit comença el 1916, al carrer de Sant Quirze, 48, quan Josep Petit va obrir una espartaria. Amb els anys, va evolucionar fins a convertir-se en la botiga de bosses i complements que és actualment. Alhora, el negoci ha tingut una continuïtat generacional constant, Àngels Petit, neta del primer propietari va agafar el negoci de la mà de la seva germana. “Nosaltres ja de petites, amb vuit anys, estàvem per aquí voltant”, rememora Petit. Ara mateix, són les seves filles, Meritxell i Marta Huguet, les que es troben darrere el taulell i mantenen l’activitat. Totes dues generacions estan d’acord en el secret per sobreviure a tants anys en el sector: “Servir bé a la gent i ser professionals”. Però també reconeixen els canvis que ha patit el comerç, i miren el futur amb prudència davant la competència digital. “Abans la botiga estava sempre plena de gent i ara no”, afirma Petit. Tot i això, hi ha un compromís familiar, Meritxell Huguet explica que “nosaltres continuem, pot ser les nostres filles no volen seguir, però mai se sap”.

Roser Canals i Sílvia i Mariona Pons, quarta i cinquena generació de Casa Traveria

Amb una antiguitat de més de 140 anys, la merceria Casa Traveria (pg. de la Plaça Major, 66) és avui el resultat de cinc generacions de dedicació. Actualment, lideren la botiga Roser Canals i les seves filles, Mariona i Sílvia Ponts, que són la quarta i quinta generació del negoci familiar. La fundadora del projecte va ser Rosa Albareda, però, com remarca Sílvia Ponts, “qui va impulsar tot el negoci, va ser Francisca Traveria, la nostra besàvia”. Amb el temps, el negoci s’ha especialitzat. Mariona Ponts recorda que “al principi teníem més productes, ara ens dediquem molt concretament al tema de la merceria i al complement de senyor i senyora”. Les germanes afirmen que el secret per mantenir-se és el servei, destacant el tracte familiar i personalitzat. “El sector de la merceria ha de tenir un acompanyament, veure la gratificació dels clients quan els has orientat nodreix molt el bon rotllo i la nostra manera de treballar”, afegeix la Sílvia. Pel futur, es mantenen optimistes, confirmant que “mentre la salut ens acompanyi, jo penso que anirem fent”.

Anna Crusafont, segona generació de la Farmàcia Crusafont

Anna Crusafont és l’actual propietària de la Farmàcia Crusafont, negoci que va néixer l’any 1935 i està situada al carrer de Colom, 13. “El meu pare i la meva mare es van conèixer quan anaven a matricular-se de primer de farmàcia. Un temps després, i amb l’ajuda dels seus pares, van obrir el negoci familiar”, explica Crusafont. La guerra, paral·lelament amb el naixement de la seva filla, va obligar-los a marxar de Sabadell de manera temporal. Tot i això, de tornada, la farmàcia va continuar en mans de la família. La propietària admet que aquesta professió no era la seva vocació i afirma que “vaig començar la carrera de farmàcia i la vaig penjar perquè volia ser escriptora. Finalment, anys després, la vida em va portar a haver d’acabar la carrera per tirar endavant la família.” Actualment, és titular i gestiona l’administració de la farmàcia, però ho pot combinar amb la seva passió literària. “Vinc unes hores al matí, i així a la tarda puc escriure”, exposa Crusafont. Pel que fa al secret per mantenir-se gairebé un segle, diu que “ara veus farmàcies molt grans, que s’assemblen molt a un supermercat. Això no és una botiga, és el sector sanitari, s’ha d’acompanyar i atendre bé el client”. A més, reivindica la important funció de les farmàcies, especialment en un context de metges saturats que, segons la propietària, “no tenen temps de res”.

Carlota Sánchez, de dependenta a propietària de Teixits Duran

La botiga Teixits Duran va ser fundada per Cristina Duran al carrer de Calderón, 29. Es manté des de l’any 1924 en el sector tèxtil de Sabadell, resistint a un segle de canvis a la indústria. La responsable actual, Carlota Sánchez, va entrar de dependenta fins que la propietària li va proposar quedar-se el negoci el 2011. “Aleshores es venien molts articles de sastreria, però s’ha perdut, actualment som de les poques botigues que venen a metres”, recorda Sánchez. A més, té clar que el secret per mantenir-se és el tracte personal amb els clients, i remarca que “hi ha un públic que s’estima més comprar en aquest tipus de negoci, on poden tocar el material i ser aconsellats, que no pas comprar-ho per internet”. De cara al futur, la responsable té esperança i observa un nou interès pel món de la costura. “Ara hi ha molta gent jove que torna a cosir, pot ser el dia de demà hi ha una persona interessada a quedar-se la botiga”, afirma.