Les famílies estan a les portes d'un d'aquells tràmits que marquen el camí formatiu de qualsevol jove. El calendari de preinscripcions escolars s'obre anualment al voltant del mes de març per garantir una plaça en el sistema educatiu el pròxim setembre. Malgrat que la majoria opten per centres pròxims al lloc de residència, hi ha qui acaba matriculant l'estudiant fora del municipi on viu. Amb el pas dels cursos, altres repensen l'elecció, fruit de circumstàncies personals que varien. Les motivacions per fer la tria són diverses, però la realitat és que aquesta decisió té implicacions en aspectes com la mobilitat o altres qüestions logístiques del dia a dia.
Sergio Porcel, cap de l'àrea de Cohesió Social i Urbana de l'Institut Metròpoli, vincula la distància entre llar i escola a un fenomen global, que té a veure amb un canvi de paradigma sobre la percepció territorial. "L'àmbit metropolità de Barcelona, inclosos els dos Vallesos, està en un procés de canvi d'escala. Viu una metropolització que no para d'avançar. Això suposa més implicació territorial: quan parlem de Barcelona, no ho fem només de la capital, sinó de tot l'àmbit metropolità. De Montserrat al Montseny, que veiem cada vegada més un territori integrat, en termes de mobilitat productiva", analitza. El context no només afecta el món educatiu. Segons dades de l’Enquesta de cohesió urbana (ECURB) 2025, gairebé la meitat de la població metropolitana ocupada treballa en un altre municipi de l’àmbit metropolità (49,2%). "Això passa també, en grau més baix, en els estudis. No és un factor ni positiu ni negatiu, sinó una dinàmica urbana i d'integració territorial. I és imparable", avisa.
D'on venen els estudiants del Vallès?
El curs 2024-2025, a Catalunya hi havia més d'1,2 milions d'alumnes no universitaris matriculats que estudiaven i residien al país. Del total, el 81,3% (994.170) estudiaven al mateix municipi on residien i un 18,7% (229.415) ho feien en un altre lloc, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Si posem la lupa al Vallès Occidental, la comarca és una de les que presenta un percentatge més elevat de joves que viuen i es formen acadèmicament a la mateixa localitat (82,6%). Només el Barcelonès (91,7%) i el Segrià (84,1%) superen aquest indicador de 'proximitat', un fet que prova l'àmplia oferta d'escoles i instituts a casa nostra. Una part dels casos, com és lògic, té a veure amb canvis de residència o situacions personals que fan que els alumnes es mantinguin en un determinat centre malgrat quedar avui una mica més lluny de casa.
- Una família fa el trajecte de l`escola a casa
- Juanma Peláez
L'expert introdueix en el còctel l'ingredient de l'habitatge. "Hi ha una gran dificultat per accedir a un immoble en determinats nuclis urbans. No tenim evidències clares del volum exacte de població que surt d'aquests espais. No podem parlar d'èxode urbà, perquè no és una magnitud tan important. Però sabem que hi ha canvis de residència provocats per la pujada de preus. Tenim un nivell d'inestabilitat residencial molt alt. No només per les dinàmiques pròpies del mercat i els preus. Cada cop més gent viu de lloguer, i això genera inestabilitat", sosté. Segons els estudis, diu, un de cada quatre canvis de residència s'explica per motius econòmics. Una tendència a l'alça que obliga a millorar els transports per a aquells que es muden, sense canviar els seus pols d'activitat diària, com l'escola dels fills. "Cal dotar d'infraestructures de transport públic adient, que cobreixin la demanda. I parlo de transport públic perquè és el mode que menys exclusió genera".
A la comarca, hi havia fa un any 163.275 alumnes residents, dels quals 134.925 no es mouen del seu municipi per formar-se. Dit d'una altra manera, més de 28.000 estudien en un altre lloc. Del total, però, 154.000 ho fan dins de la comarca i només uns 9.000 es desplacen més enllà del Vallès Occidental, la majoria al Barcelonès -gairebé 7.000-. El Vallès Oriental i el Baix Llobregat completen el podi de les destinacions més habituals dels residents de la nostra zona, amb més de 1.000 i 500 casos, respectivament. El total de l'ocupació actual a les nostres aules el completen més de 5.000 alumnes que no viuen aquí, però que sí que hi estudien. La majoria (2.100) provinents del Barcelonès, tot i que n'hi ha que venen pràcticament de tot arreu -fins i tot 75 consten de fora de Catalunya-. Per tant, en la balança, hi ha més vallesans que fan classe fora de la comarca que els estudiants que venen provinents d'altres punts del territori.
Les sinergies entre municipis
En nombres absoluts, després de les quatre capitals de província, els municipis amb més estudiants d'altres poblacions el curs passat eren Sabadell (5.855) i Sant Cugat del Vallès (5.705). Això vol dir que cada dia hi ha més d'11.000 infants i joves que fan el trajecte des de casa fins a una de les dues ciutats. En el cas de la capital, amb terrassencs, barberencs i santcugatencs com els grups més nombrosos. En el cas de Sant Cugat, rebent sobretot rubinencs, barcelonins i terrassencs. El rànquing de ciutats que més estudiants reben l'encapçalen Barcelona (37.325), Girona (6.895), Tarragona (6.275) i Lleida (5.965).
- Interior d`un cotxe amb una alumna durant un trajecte escolar
- Victor Castillo
L'informe permet extreure conclusions sobre diferents tendències, com les sinergies entre municipis i les preferències de les famílies amb les opcions d'ensenyament que ofereixen determinades localitats. La radiografia confirma, per exemple, l'estreta relació teixida entre punts com Sant Llorenç Savall i Castellar. Aquest darrer rep diàriament uns 400 joves d'altres punts de la geografia, la majoria (175) de Sant Llorenç, amb l'asterisc que el petit poble no ofereix educació secundària ni batxillerat. Una norantena dels alumnes a Castellar són sabadellencs i més de cinquanta són de Sentmenat. La proximitat és un factor determinant, però també les facilitats per arribar-hi. Per exemple, només hi ha 35 egarencs que estudien a Castellar, dues localitats que no estan connectades pel transport públic.
“També és un repte per teixir relacions amb els companys”
El David Huix és un dels estudiants, ara a quart d'ESO, que el curs passat anava a Castellar des de Sabadell. A sisè de primària, va canviar de centre i la família va anticipar-se prenent una decisió que aleshores ampliava el trajecte. "Teníem la intenció d'anar a viure a Castellar i ja vam buscar una escola per fer la secundària i evitar canviar-lo durant aquest període. Hem passat tres anys gestionant aquesta situació, vivint a Sabadell i portant el nen a Castellar", resumeix Rosa Maria Rojas. Ella ja treballava a Castellar i, per tant, podien compaginar-ho per intentar quadrar horaris. A les tardes, admet, costava que tot encaixés. Però no era l'únic repte. "La dificultat també apareix a l'hora d'establir relacions amb companys de classe. Vivint a Sabadell, no tenia la facilitat d'anar a casa d'algú a fer un treball o a relacionar-se de la mateixa manera que dos companys que viuen a prop", detalla. Per sort, s'han pogut mudar finalment a Castellar. "Ara ho tenim molt més fàcil". El següent pas acadèmic, que apunta a la Formació Professional, segurament obligarà el David a tornar a buscar plaça fora de la vila.
- Recollida d`estudiants a l`escola
- David Chao
La conciliació és un dels factors que justifiquen aquesta distància. La Nuri va entrar a treballar a l'Escola Sant Esteve de Castellar. Veure les dinàmiques del centre la va convèncer a inscriure-hi els seus dos fills, llavors, a P4 i tercer de primària, malgrat viure a Sentmenat. "Vam veure que els podia portar i recollir al mateix horari que feia. Per això els vam moure cap aquí. Per logística de transport, és feixuc perquè de Sentmenat a Castellar només passen tres autobusos al dia i en horaris que no ens quadren", adverteix. Evidentment, és un condicionant. "Si el cotxe està al mecànic, ja ho complica tot". Però, assegura, fins ara els ha compensat.
La realitat dels estudiants universitaris
En el cas dels estudis universitaris, evidentment, la fotografia està condicionada per la ubicació dels centres, que són molts menys que en etapes com les d’infantil, primària o secundària. La presència de la UAB a Cerdanyola o altres facultats dispersades per la comarca facilita que hi hagi un volum important de joves que no han de canviar de comarca, però sí de municipi, per anar a classe. Distàncies, doncs, més curtes. Segons les últimes dades disponibles (curs 2023-24), hi ha 23.885 universitaris vallesans. Gairebé 14.000 estudiaven a la comarca. Només 2.455 ho feien al seu mateix municipi de residència, mentre que 11.380 ho fan fora.
La comunitat universitària s'amplia amb els 27.900 integrants que no són residents al Vallès, però que sí que es formen aquí. A l'altra banda, hi ha més de 10.000 vallesans que van fins a facultats del Barcelonès o altres comarques per cursar els respectius graus o màsters. En aquest punt, Porcel tanca amb una reflexió general sobre les dinàmiques de mobilitat actuals per raons formatives. "Hem d'acompanyar tot aquest procés de canvi d'escala amb els serveis que pertoquen. És un repte dels pròxims anys, veient, per exemple, els problemes constants a Rodalies", conclou.
