VIDEO | Josep Querol, sommelier: “Tinc licors que poden posar en perill la vida”

La prestatgeria superior del local de Josep Querol, sommelier i investigador per hobbie, conté licors que poden posar en risc la vida humana. Un vodka megachile, que arriba al màxim de picant que la llei permet –500.000 scoville–. Una sola gota tomba una persona i, un xarrup, podria provocar un infart. També té una beguda que anul·la la voluntat humana, elaborada amb burundanga –i prohibida a la Unió Europea per raons evidents–. Licors de 180º d’alcohol, una Mamajuana elaborada per un xaman de la República Dominicana o el vodka més fort d’Europa: “Ni els Russos ho aguanten”. Destaca a la prestatgeria el Licor de Merda, un nom amb què van rebatejar els portuguesos a aquesta beguda com a tècnica de màrqueting invers perquè els turistes no se l’enduguessin. Querol reserva una part de la prestatgeria també a la història de la nostra ciutat, amb licors que eren exclusius de cellers de Sabadell i ja s’han deixat de comercialitzar. “Només em falta trobar-ne un, i ja tindré la col·lecció completa. Fa anys que ho busco”, exposa. 

El sabadellenc ha fet del garatge de casa seva un petit museu privat, format per 15.000 referències de licors, milers de fòssils i una col·lecció històrica de documents que repassen el que s’ha dit –i, especialment, el que s’ha callat– del pas de la guerra civil a la nostra ciutat i a la resta del territori. Fotografies inèdites –que tampoc no es troben als arxius històrics– i documents originals que en uns anys cedirà a arxius històrics i museus. Després d’anys destinats a la paleontologia, al licor i, en especial, als vermuts, ara centra la seva vida als documents històrics. “Quan estudio alguna cosa, m’agrada arribar al punt màxim. Quan ho faig, m’interesso per algun altre àmbit”, sosté.

Els títols que té no caben penjats a una habitació i ha de fer ús d’una columna del local per a poder exhibir-los tots. Tot i que ho fa per hobbie –és empresari i té el seu negoci, ben diferent dels licors–, ha invertit moltes hores –i molts diners– a costejar la seva afició. Té algunes ampolles que, ara, poden tenir un valor de fins a 30.000 euros cadascuna. La seva afició pel vermut i els vins neix, ben probablement, per herència: el seu avi tenia una botiga d’alimentació on venien vins. “L’avi feia vi i vermut, i vaig començar a experimentar ja més gran”. Aleshores va començar la seva afició pel món del vermut i va formar-se i participar com a crític. Fins a convertir-se en mestre vermuter. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Diari de Sabadell (@diaridesabadell)

Ningú diria que pel seu discret local de la Creu de Barberà hi han passat persones molt reconegudes a escala nacional, on ha fet tasts privats al seu celler particular. Polítics, periodistes, celebritats... “Si aquestes parets parlessin…!”, riu. Fins i tot Jiménez los Santos i César Vidal van acudir buscant un document que necessitaven, segons explica Querol. “Em van arribar a oferir fins a 10.000 euros, però vaig dir que no. No fins que no publiqui el meu llibre”, assegura. Es tracta del document que prova la requisa de les campanes de les esglésies per al Ministeri de la Guerra, signat per Santiago Carrillo.

La història, peça clau

La història sempre ha estat una peça clau de la seva vida: “Vaig començar de molt petit, amb tres o quatre anys, investigant fòssils. Al poble, tothom es reia de mi: em deien el picapedrer”,  recorda. Aleshores, es podia investigar sense limitacions. “Ara no trobes ni una sola pedra. Jo vaig fer la meva pròpia col·lecció”, recorda. Era pioner, aleshores ningú s’hi interessava.  La seva col·lecció de fòssils està formada de 200.000 peces– unes 30.000 ja classificades en espècies–. “Ara que em jubilo, tindré més temps per a continuar amb aquesta tasca”, diu. La seva curiositat va arribar a un límit que fins al punt que ha comunicat molts jaciments a diferents museus. Hi ha peces recollides per Querol al British Museum, Royal Museum de Bèlgica o al Museu Nacional de París, i la seva col·lecció va ser declarada patrimoni nacional d’àmbit privat. És tant el valor de la seva col·lecció que fins i tot guionistes de Jurassic Park es van documentar a partir de les seves peces.

Ara, la seva passió es troba en recrear la història dels seus municipis, Morella i Sabadell –tot i que abans la Creu pertanyia a Barberà–, i custodia centenars de documents oficials i fotografies inèdites que dibuixen el passat de Sabadell i que, d’aquí a un temps, cedirà a l’Arxiu Històric. “Documents signats per Franco, Santiago Carrillo... hi ha autèntiques joies”. Querol, ara treballa en la publicació d’un llibre que està elaborant a partir de tots els documents oficials que té a les seves mans. “Es revelaran coses inèdites, que mai abans han sortit a la llum”. I com ha aconseguit tota aquesta documentació? Recollint tot allò del que la gent s’ha desprès i unint les peces. “Hi ha drapaires em truquen quan troben documentació o diaris antics i jo els hi compro”. “Als diaris es llegeix la història dels pobles”, conclou. Una història que serà reescrita en el seu futur llibre.