La pròrroga del règim de protecció oficial en els pisos de Badia que han quedat 'bloquejats' es mantindrà. La seva liberalització estava condicionada a canvis en el plantejament de la Generalitat que, de moment, no han arribat. Els veïns que es troben en aquesta situació i que han reclamat revisar la qüestió al Parlament confiaven que els seus immobles podrien saltar al mercat lliure, tal com estava previst en el contracte firmat fa cinquanta anys. Ara, però, el Govern català ha prorrogat la declaració de zona de mercat residencial tens al municipi. Una decisió que frena qualsevol modificació respecte a les seves propietats.
La declaració de l'executiu català afecta 302 municipis catalans. Entre ells, tots els del Vallès Occidental, excepte Rellinars. A Badia, el mecanisme de control públic sobre el mercat té incidència en més 1.200 pisos que ja haurien d'haver sortit de la llista. L'aplicació retroactiva de la llei, però, garanteix que aquests habitatges continuïn tenint topalls en els preus fixats.
Al conjunt del país, la pròrroga inclou 118 municipis de l’anterior declaració que encara compleixen les condicions de tensió d’assequibilitat del mercat de l’habitatge i suma 53 localitats noves. En canvi, 22 municipis que havien estat declarats de mercat en tensió queden ara exclosos perquè, amb l’aplicació dels preus del lloguer i les diverses polítiques d’habitatge, han millorat la seva situació. En són exemple Lleida, Granollers, o Mollet. De fet, l'àrea del Vallès Oriental és una de les que experimenta més canvis: Les Franqueses, Canovelles o Parets surten de les condicions d'entorn tens.
Diferències en l'aplicació de la mesura
El total de persones que viuen en les zones tensionades s’ha reduït de 7 milions a 6,1 milions. Un moviment que no ha agradat a tots els sectors. El Sindicat de Llogateres va titllar d'"absurd" que els municipis perdin aquesta consideració. El portaveu del Sindicat, Enric Aragonès, assegurava fa uns dies que ara que la regulació "comença a donar fruits" no es pot "aixecar el preu de l'accelerador, sinó tot el contrari". Segons l'entitat, cal revisar els criteris de renovació de les zones tensionades. La nostra comarca, ara per ara, es mantindrà majoritàriament dins de la zona amb limitacions. La pròrroga, segons preveu el Govern català, és d'un any.
Per la seva banda, la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, va defensar que el canvi mostra l’”èxit” de la mesura. La responsable va recordar que la llei estableix que aquesta mena de mesures d’intervenció del mercat han de ser “temporals i extraordinàries”. “Quan un municipi deixa de complir els criteris, la llei obliga a que surti del mercat tensionat”.
La pròrroga, segons preveu el Govern català, és d’un any. El març del 2027 expira el termini de tres anys de vigència de la primera declaració de mercats en tensió, determinat per la llei estatal de l’habitatge, i per prorrogar-la, cada any cal analitzar si els municipis continuen complint els criteris per estar-hi inclosos o no. Ara per ara, la nostra comarca es mantindrà majoritàriament dins de la zona amb limitacions.
