La nova línia orbital ferroviària, que pretén connectar les comarques de l'àmbit metropolità, entre Mataró i Vilanova i la Geltrú, sense passar per Barcelona, va agafant forma. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, han simbolitzat l'acord per desplegar el projecte, que tindrà una suma de 120 quilòmetres, dels quals 68 de nova construcció, amb un total de 40 estacions –23 d'elles, noves. La inversió prevista ronda els 5.200 milions d'euros i el calendari més optimista estudia tenir enllestit el nou tren el 2041. Tot i això, el desplegament seria per fases, que podrien funcionar de forma independent. La primera, entre Granollers i Terrassa –que passarà per Sabadell–, és l'única que té el finançament garantit a través del Pla de Rodalies 2026-2030.
Des del Govern s'assegura que les previsions són optimistes i "realistes", en termes de calendari. Respecte a la inversió necessària, però, hi ha unes línies menys definides sobre el finançament de la nova xarxa. Actualment, només hi ha garantits els 665 milions per connectar Santa Perpètua de Mogoda i Sabadell, en el tram Granollers-Terrassa. Són diners previstos en el Pla de Rodalies 2026-2030 i pel Govern això és "garantia que tirarà endavant". Per a la resta dels recursos que seran necessaris ja s'han iniciat converses amb l'Estat per trobar altres vies de finançament i que es podrien començar a concretar "en els pròxims dies".
- Oriol Junqueras i Salvador Illa després de l`acord
- Cedida - ACN
Un nou projecte "per trams"
El projecte del tren orbital no es planteja com una línia completa de punta a punta, sinó com una infraestructura que es pot construir per trams i posar en funcionament de manera progressiva, mentre es continua planificant i finançant la resta del traçat. Això permet que cada tram pugui funcionar de manera independent. La primera fase connectaria Granollers i Terrassa, amb uns 32 quilòmetres de recorregut i quinze estacions, cinc de les quals serien noves. El tram principal de nova construcció seria el que uniria Santa Perpètua-Barberà amb Sabadell Nord, amb previsió de finalització el 2034. Aquesta fase inclou també millores importants a la xarxa existent i n'hi hauria una de prèvia –"fase zero"– amb nous intercanviadors a Rubí, Sant Cugat i Sabadell.
La segona fase del projecte preveu la connexió entre Mataró i Granollers, amb l’objectiu d’unir el Maresme amb el Vallès Oriental l’any 2037. El projecte inclou la construcció de 23 quilòmetres de noves vies i sis estacions, tres de les quals a Mataró, amb una inversió prevista de 1.450 milions d’euros. La tercera fase connectaria Terrassa amb Vilafranca del Penedès el 2040. Es projecta un nou tram de vies entre Terrassa i Martorell i la construcció de sis estacions, en coordinació amb l’Eix Transversal Ferroviari. Aquesta fase suposaria una inversió de 1.150 milions d’euros i, a partir de Martorell, es faria servir el traçat de l’R4 sud. Finalment, la darrera fase es completaria el 2041 amb la construcció de 29 quilòmetres de vies i sis estacions més entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Aquesta actuació, amb una inversió de 1.400 milions d’euros, tancaria l’anella ferroviària metropolitana.
Una mobilitat més completa
Amb tot, l'objectiu de la nova infraestructura és millorar la connexió amb transport públic al voltant de Barcelona que trenqui el model radial i permeti transitar cap a un sistema en xarxa que millori la connectivitat ferroviària. "La línia orbital hauria d’actuar com una AP-7 ferroviària", deia Oriol Junqueras en una entrevista al Diari. L'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, l'ha reivindicat com una infraestructura que entén el país "molt més enllà del barcelonacentrisme" i, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, defensa que aquest model permet una "mobilitat més completa" i treu pit del moment que viu Catalunya pel que fa a les inversions.
El Govern defensa, en aquest sentit, la superació d'un llarg període de "dèficit" d'inversions ferroviàries i que afegeixen "competitivitat", especialment a les comarques que se'n beneficien. La velocitat punta a la línia orbital serà de 120 km/h i la velocitat mitjana s'estima en 60 km/h. Així, recorreguts a la segona corona metropolitana com Martorell-Granollers, Mataró-Terrassa o Vilafranca-Sabadell es podrien completar en uns 45 minuts, segons la projecció que en fa el Govern.
