Serà recordat com l'Embassa't de La Ludwig Band. Divertit, desfermat i amb el toc d'imprevisibilitat que fa sentir que és un moment únic i irrepetible, no només va ser el concert més multitudinari, un final de festa amb 2.900 persones, sinó també el directe del festival més vivaç col·lectivament. El gamberro de capçalera Quim Carandell tan bon punt domina l'escenari amb la suficiència de posar-se la mà a la butxaca com el travessa remenant els peus amb passetes de swing. Còmode amb la cervesa a la mà, se li va enganxar la llengua enmig d'alguna ocurrència, però tant se val, el públic encara s'enriolava més. El cantant i la banda es coneixen bé l'espai, hi han estat el cap de setmana de festa.
Van entrar acompanyats del furor que aixequen les estrelles de rock, a punt per encanonar El teu amor. Tothom se sabia el nom de la protagonista, dalt de la torre, de Si fa no fa, Rapunzel. El cantant té uns bons companys d'aventura per lubricar un directe divertit. Lluc Valverde intercal·lava saxo i teclats, sense parar de ballar. Tota la banda s'agrupava al centre per fer veure que galopava a On t'has ficat aquesta nit?, dedicada al guitarrista Gabriel Bosch, que va fer volar el seu barret rosa cap al públic. D'ell, Carandell explicava: “Ens va dir que venia a l'Embassa't i ha estat tres dies sense contestar. Ha perdut el mòbil”.
El cantant va preguntar al públic, cofoi de ser al festival de moda, si havia estat al concert multitudinari d'aniversari d'Estrella Damm. La negativa va ser orgullosament eixordadora. Les aventures d'amant pocatraça del disc Pel barri es comenta van continuar amb Tal dia farà un any. Carandell va baixar a cantar amb el públic entre els esglaons de l'amfiteatre. Com a preàmbul d'Avui hem quedat a les quatre, va ressaltar la importància de dir-li a algú que ja no l'estimes. No sabrem mai si ho deia seriosament, però va aconseguir tocar la fibra a un dels joves que hi havia entre el públic: “Ai, aquesta cançó en directe encara et deixa més tocat”, deia a les amigues. En canvi, una estona després, potser la balada Enganyar-te perdia una mica de força respecte a l'àlbum.
Com si Quim Carandell hagués pogut sentir el jove amb el cor esquerdat, va canviar bruscament el sentiment col·lectiu amb l'eufòria d'un dels temes més coneguts de Gràcies per venir (2023), El meu amor se n'ha anat de vacances. “Vinga va, que som un grup de rock'n'roll, macagundeu!”. Va tornar la calma amb Ha plogut des de llavors, il·luminat pel focus principal i fent treure la llum dels mòbils –“li vaig veure fer al Joan Dausà en un concert”–, va fer cantar tothom amb S'ha mort l'home més vell d'Espolla –“la cançó que quasi ens ha fet milionaris”– i va treure l'ukulele a Manela, no vull currar per vostè –“noto com em posseeix l'esperit de Guillem Gisbert!”.
Encarrilava el final del concert. “Demà treballeu? Doncs feu-vos músics!”, responia, descarat. Un d'aquells moments irrepetibles del festival va arribar amb El fill del rei, durant la qual va deixar un silenci com un llenç en blanc perquè el públic s'expressés. Primer van ser un parell de crits, després un càntic unànime: “Puta Espanya!”. Carandell, entremaliat, va fer la finta: “Els de l'Embassa't em renyaran... Puta Espanya!”.
Abans dels focs artificials, les dues darreres van ser Xavier, el tècnic de so, a qui va anar a buscar fins a la taula per fer-lo cantar, i D'un concert de la Mushkaa. Assegut a l'escenari, va confessar que va ser durant un Embassa't quan es va acostar a l'artista i li va dir que li havia dedicat una cançó. Alguna cosa té aquest “festival de propostes rares” –com diuen aquells– que no només deixa petjada en el públic, sinó també en els artistes.
