El servei de Rodalies va tornar a ser de pagament el passat 9 de maig després de 103 dies de gratuïtat. L'accident ferroviari de Gelida que va deixar una víctima mortal, el 20 de gener, va provocar milers de reaccions dels usuaris i, com a compensació dels talls, retards i limitacions de velocitat, es va decretar un mes de servei de franc. Amb els dies, com que la situació no millorava, es va anar prorrogant periòdicament i han acabat sent tres mesos i mig en què els usuaris no han hagut de pagar. Tot i això, els viatgers assidus coincideixen que "la gratuïtat no ha servit per a res" i que el servei ha funcionat "com sempre". Així, doncs, la resignació és una sensació compartida per a molts sabadellencs que han hagut de continuar fent ús del servei durant aquest període.
Els retards, les aglomeracions i la incertesa continuen formant part del trajecte diari. “Era gratuïta, però el servei va ser el mateix. La gratuïtat no va garantir la qualitat de Rodalies”, lamenta Rafa Rey, que assegura que, a l’hora de desplaçar-se, el preu ja ha passat a un segon pla: “M’és igual pagar. Busco la ruta més ràpida possible”. L'horari és, de fet, la gran reclamació dels viatgers. “Prefereixo la puntualitat abans que la gratuïtat”, afirma Ele Bellavista, que sovint opta pels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) quan pot. Una percepció que comparteixen altres usuaris veterans de la xarxa. Vanessa Cabello, que durant 25 anys va agafar Rodalies diàriament, explica que moltes vegades s’havia plantejat canviar-se a FGC perquè “sé que mai fallen”. Les alternatives a Rodalies, però, no sempre són còmodes ni accessibles. Alguns usuaris combinen diferents mitjans de transport en funció de què arribi abans. “Vaig alternant entre autobús i tren. El que arribi primer, en principi, agafo”, explica Rey. Tot i això, critica mancances que considera incomprensibles: “Avui tocarà agafar el tren perquè a l’autobús perquè no em deixen pagar amb targeta. Amb la tecnologia que hi ha avui dia, per què no està habilitada l’opció?”, reclama.
En aquesta dinàmica, l’autobús és percebut per alguns viatgers com un servei més fiable, tot i que "insuficient". “És més puntual, però el problema és que passa cada mitja hora”, apunta Bellavista. En altres casos, ni tan sols hi ha una connexió alternativa real. Montse Jiménez, que cada dia va fins a Montcada i Reixac, assegura que depèn completament de Rodalies: “No hi ha cap connexió millor”, confessa. Quan el servei falla, les conseqüències es compliquen: “Algun dia que Rodalies no funcionava he hagut de baixar fins a Barcelona en autobús i trucar algú de la feina perquè em baixés cap a Montcada”. Els usuaris també discrepen sobre si la gratuïtat ha afectat la quantitat de passatgers. Alguns, com Jiménez, no han notat cap diferència: “Al matí estava com sempre i a la tarda... també. No s’hi cap”. D’altres, com Ernest Colomé, sí que creuen que hi havia menys gent als trens. “Suposo que molts usuaris han buscat altres opcions davant de la incertesa dels horaris i es volien assegurar el trajecte”, reflexiona. Durant les setmanes posteriors a l’accident de Gelida, ell mateix va deixar temporalment Rodalies i va optar per FGC fins a plaça Catalunya, tot i haver de caminar després un quart d’hora.
Malgrat els mesos de compensació gratuïta, la sensació general, doncs, és que res no ha canviat. “Des de la gratuïtat no he notat cap millora. Només retards continus. És un desastre”, resumeix Jiménez. La frustració ha arribat fins al punt de normalitzar els retards: “Fa temps que baixo a l’estació i quan passi el tren l’agafo”. Fins i tot ironitza amb la situació: “La meva millora és arribar 20 minuts tard cada dia”. Els viatgers coincideixen que la gratuïtat ha estat benvinguda, però insuficient. “Que sigui gratuït és un avantatge, però està tot igual que abans de l’accident”, diu Colomé. El consens és clar: el problema no és tant el preu com el funcionament del servei. “La solució no és que sigui gratis. Pago 20 euros o el que valgui el bitllet, però que vagi bé, com a mínim”, conclou Jiménez.
