Ni les núvies abans del casament estan tan pendents del temps com els programadors de l’Embassa’t. En els últims dies ningú ha mirat tant el cel com aquests meteoròlegs circumstancials. La previsió de pluja per al primer dia del festival era dolenta, per això que sortís el sol durant la tarda de divendres, i que només caiguessin quatre gotes que ni mullaven, encara va fer més excitant la inauguració. No es van obrir paraigües ni les sabates van quedar enfangades.
El cel grisós que embolcallava el Parc Catalunya des del migdia es va començar a destapar amb el concert a primera hora de la tarda de Grup de Ties, guanyadores del concurs de la Fàbrica Embassa’t amb la seva proposta de rock alternatiu, punk i indie. Encara amb l’amfiteatre omplint-se amb comptagotes, les seves guitarres s’enfilaven desacomplexadament verd enllà. L’escenari Yeearphone, al costat del principal, es va activar a continuació amb l’accent malagueny d’El Virtual glossant emocions amb veu distorsionada. La tarda no entenia d’estalviar energies i va acabar sense samarreta, lluint panxa i tatuatges. Mentrestant, la sala Club, per a les sessions de discjòquei, semblava una galàxia paral·lela protegida per l’atmosfera primer de Diggin –amb el sabadellenc Vilalta– i després de Mixthetika.
El trempat accent osonenc de Dan Peralbo i el Comboi va arrencar l’Embassa’t. Va ser el flautista d’Hamelín, però amb rock melòdic, que va acostar de mica en mica el públic a les primeres files de l’escenari principal. Un cop allà, un in crescendo a base de temes del seu últim disc, Quin goig, va anar fent botar-los. Primer, la lleugera oscil·lació de cap. Era un camp d’ulleres de sol negres vintage, algunes jaquetes de cuir, roba ample –els divendres i dissabtes del festival són per als modernets–. Dan Peralbo té una espontaneïtat alegre, un toc d’imprevisibilitat, que atorga força gravitacional per no apartar la mirada de l’escenari.
Pingüins va comportar un saltiró rocker del cantant, cames amunt. La cosa s’animava, però sense desfermar-se. Aleshores, va arribar el moment en què va mirar de cua d’ull la xuleta per enumerar uns quants sabadellencs aspirants a il·lustres, que el públic va victorejar en major o menor grau. Roger Escapa, Ricard Ustrell, Sergio Dalma, Laura Rosel, Flashy Ice Cream... El clamor més eufòric va ser per a Albert Pla, Ven’nus i Oleguer Presas –qui va activar un “U-U-Uleguer”–, mentre que Laura Escanes va rebre indiferència i Kilian Jornet va delatar que havia fet els deures de la Viquipèdia. Ai ai ai quin goig que fas va despertar malucs i es va notar que molta gent sabia la lletra d’Angelina Jolie, de l’anterior disc, però va tancar amb Un bitllet per tu que té l’alegria i el vitalisme de la lleugeresa que desprèn cantar als quatre vents “no passa res!”.
La nit no es va acabar amb el tancament d’aquesta edició. Hi ha vida més enllà de l’arribada del Diari a impremta –tal com expliquem al web–. Era el moment que els més murris s’avançaven a les caravanes per sopar pizza, hamburgueses o entrepans. Perquè la gana acostuma a arribar col·lectivament sincronitzada i després toca una mica de paciència. Havia d’arribar l’hora punta a l’Embassa’t. A l’escenari principal, Fillas de Cassandra (21.45h) va ser una de les grans apostes del festival per a divendres. El duet format per MariaSoa i Sara Faro fusiona folk gallec i tradició oral amb electrònica i pop contemporani. Les seves lletres tenen una mirada feminista i reivindicativa. Després, per tancar la festa, una fusió encara més sorprenent. Gregotechno faria udolar el litúrgic cant gregorià barrejat amb música electrònica.
El patiment previ
“Hem patit perquè ens han passat dues tempestes, una a Montserrat i l’altra al Montseny, a quarts de cinc de la tarda”, deia el director, Arnau Solsona. “Contents de tota la gentada que hi ha, tot i que encara no som a hora punta, i el festival fa goig”, afegia.
En aquesta 18a edició, segons comentava, moltes entrades s’han venut a última hora. Divendres hi van passar més de dues mil persones, una xifra que està previst que se superi dissabte. Diumenge, “rascant les 3.000”. “Ara toca gaudir, que això acaba de començar”, concloia.
