Sabadell, a punt d'estrenar una Ventafocs amb “aires de Broadway”

La Ventafocs de Sabadell és divertida, però sense deixar de ser entranyable, trenca rols de gènere del “segle passat”, encisa els petits i pica l'ullet als adults, incorpora personatges inèdits i no fa el lleig a cap estil musical. Aquesta obra de gran format és un dels musicals més ambiciosos dels últims anys de Joventut de la Faràndula, sota direcció d'Albert Gonzàlez, qui ha pescat per a compondre la música un talentós sabadellenc que treballa a Broadway, Abel Garriga. Les lletres són de Gara Roda, directora escènica del musical Ànima, una obra estrenada al Teatre Nacional de Catalunya que va ser la gran guanyadora dels Premis Butaca. La coreografia és de Montse Argemí, al capdavant de l'escola Bots des de fa més de 30 anys. Pujaran a l'escenari més d'una vuitantena de persones. Es podrà veure en sis sessions repartides el 16, 17, 23 i 24 de maig (dissabtes, 18h; diumenges, 12h i 18h).

Albert Gonzàlez

Ha estat l'encarregat d'idear una història actualitzada, però que respecti la trama original. Com a director, aconsegueix que totes les peces encaixin: coordina la música d'Abel Garriga i la lletra de Gara Roda, que tots dos viuen a Nova York, les coreografies i la vuitantena d'actors a l'escenari. És tot un procés creatiu que es va engegar un any enrere, amb assajos des de principi d'any. “Hem apuntat alt, el nivell és de primera divisió”, comenta. “És una Ventafocs amb aires de Broadway. La música hi té molta importància, és moderna i amb una banda sonora que sorprendrà”.

Albert Gonzàlez busca que els espectadors passin una bona estona veient “una obra fresca, divertida, amb punts còmics, moments entranyables que toquen la fibra, màgia i fantasia”. Està pensada per al públic infantil, però vol que els grans la gaudeixin, amb escenes de complicitat. A l'obra hi apareixen dues infantes i la monarquia és especialment còmica. “Cadascú es quedarà amb alguna cosa de l'obra, allò que li hagi agradat més”, augura.

Gara Roda

Serà la culpable que durant setmanes el públic tingui enganxada al cervell la cançó de La Fada Padrina. En coordinació amb Abel Garriga, ha procurat que les cançons siguin un motor que faci avançar l'argument, més enllà d'entretenir. “Aquesta obra és molt teatre musical”, diu. “Les cançons tenen un registre natural, com si fossin una conversa. Són divertides, tenen contingut i n'hi ha alguna una mica petarda!”, confessa. La música gratarà en la humanitat dels personatges, que tenen moltes capes. Tot i que ha treballat en l'obra des de Nova York, amb la Ventafocs ha sentit que tornava a casa. “I això que soc del Sant Vicenç!”, bromeja.

Montse Argemí

El cos de ball de la Ventafocs està format per 14 persones, però cal “bellugar” molta més gent: la trentena de ratolins, el poble, els consellers, el rei, la reina, els protagonistes... “És complex, és una mena de tetris, i només tenim una setmana per ajustar-ho tot a l'escenari”, comenta Argemí. Hi haurà molts canvis d'escena i de vestuari i números musicals: “Música disco, peces clàssiques, valsos, balades i canya”, enumera. Les coreografies tenen un gran pes perquè “aporten dinamisme, color, energia”.