El vidre de les ulleres de sol de Jose Luis Castet reflecteix l’escenari titànic en construcció que acollirà els concerts de l’Observa, entre el 21 de maig i el 7 de juny. Hi ha màquines movent estructures i operaris traginant material amunt i avall, però la buidor de l’espai contrasta amb els més de 35.000 assistents que sumarà durant les pròximes setmanes. Assegut en un dels esglaons de l’amfiteatre, el director del festival fa balanç dels cinc anys d’aquesta iniciativa. Parla sobre els èxits, els errors i el futur.
Per què Sabadell necessitava l’Observa?
No existia cap festival amb aquest format, ni a Sabadell ni al Vallès. Enlloc pots viure una experiència tan completa: entrar, prendre una cervesa, veure la posta de sol, menjar alguna cosa al village i després gaudir del concert amb bona visibilitat i sense acabar aixafat ni atabalat. Hi havia la voluntat d’aprofitar aquest entorn espectacular, un amfiteatre enorme preciós que era una llàstima que estigués infrautilitzat.
Hi ha capacitat per a unes 40.000 persones, però vosaltres poseu el límit en les 5.000. És una qüestió de prudència?
Les 40.000 persones haurien de ser amb el Parc de Catalunya obert, sense perimetrar. Treballem amb aquest aforament controlat i assumible perquè preferim créixer a poc a poc.
Toca fer balanç. Què heu hagut de reformular respecte la primera edició?
T’ho dic clarament: a nosaltres sobretot ens agrada portar artistes, però hem entès que molta gent busca ambient i socialització. Hem après que funcionen molt bé els formats que van més enllà del concert tradicional, una experiència global com el tardeo, el Tecno Flamenco i els dies de reggaeton, que són un èxit assegurat. Necessitem aquests formats perquè ens permeten sostenir altres apostes més arriscades, que de vegades surten molt bé i de vegades no tant. Però l’Observa connecta amb Sabadell des de molts llocs diferents: amb Sopa de Cabra ja portem unes 2.500 entrades venudes setmanes abans.
Amb què creus que heu encertat des del principi?
Més enllà de l’espai, el preu és clau. Des del primer dia hem intentat que els concerts fossin assequibles. Aquí pots veure artistes pel mateix nivell que a Barcelona, però pràcticament a meitat de preu. I hem encertat en la constància, que ha estat clau. Any rere any, hem picat molta pedra perquè l’Observa sigui reconegut i la gent se’l faci seu.
T’he escoltat sincerar-te en alguna ocasió sobre la dificultat dels inicis. Quins van ser els obstacles amb què vau topar?
Sobretot econòmics. La inversió del festival és d’entre mig milió i un milió d’euros. És una barbaritat. Els primers anys vam perdre molts diners. Teníem molta il·lusió, però no teníem els recursos. Recordo especialment el primer any, quan vam portar a Rosario. Aquell mateix concert, a Pedralbes, havia fet 2.000 persones amb entrades de 60 euros. Nosaltres, amb entrades de 30 euros, en vam fer 300. Va ser un dia dur.
Va ser una edició molt ambiciosa. Com està ara el festival?
Per sort, portem tota la vida al sector i això va fer que ens en sortíssim. Fa poc que hem pagat deutes d’edicions anteriors i ara, per fi, hi hem donat la volta. Dormim més tranquils, el festival és reconegut, la programació acompanya i som un gran equip. Jo soc la cara visible, però el nucli principal està format pel Pol Moix i l’Adrià Alberich. A partir d’aquí, hi ha un equip d’unes vint persones que creix cada any: producció, barres, gastronomia, taquilles, village...
Va haver-hi queixes del veïnat pel soroll.
Sempre estem fent canvis i buscant millores. La tecnologia evoluciona molt en poc temps: abans moltes coses anaven amb cable i ara van sense; doncs també passa amb els altaveus i el so. Cada any aprofitem aquestes millores per reduir l’impacte acústic, tant al parc com a l’entorn.
Per tirar endavant un projecte així és imprescindible la col·laboració pública?
Sí, al 100%. La cultura és deficitària. Sense ajudes públiques i subvencions, l’Observa no seria viable tal com el fem avui. Potser en un altre format, sí, però amb aquesta dimensió i aquest cartell, seria impossible.
Com us imagineu d’aquí a cinc anys?
És una pregunta que em posa la pell de gallina. Veure que la proposta agrada és emocionant. Estem al voltant del 70% de l’aforament total abans de començar i això no havia passat mai. D’aquí a cinc anys m’agradaria veure l’Observa una mica més gran i consolidant les tres setmanes de programació. I si podem, afegint algun dia més.
Què sents just abans de començar aquesta edició?
Sobretot, desitjo molt que no plogui! I tinc moltes ganes de celebrar-ho amb la gent que ens ha acompanyat durant aquests cinc anys. El dia de la inauguració, amb famílies, patrocinadors, col·laboradors i artistes, sempre és molt especial. Perquè l’alegria, si no la comparteixes, no té sentit. Aquest festival té sentit perquè és per tot Sabadell.
