La pròrroga de les concessions del servei de bus interurbà fins al 2034 anunciada aquest mes de maig ha tornat a posar la mobilitat en l'epicentre del debat. Els governs municipals de la comarca visualitzaven la finalització dels contractes -prevista inicialment el 2028- com un punt d'inflexió per repensar el mapa de rutes en el transport públic per carretera. El posicionament ha estat expressat als despatxos de Badia, Barberà o Castellar, que han reclamat un impuls en les línies per canalitzar l'alta demanda. La carpeta, però, queda aparcada. Les reunions amb els càrrecs de la Generalitat acostumats a escoltar les reivindicacions del món local hauran de reorientar el punt de partida.
En aquest marc, la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell ha acollit aquesta setmana una xerrada protagonitzada per Susi López, Directora General de Transports i Mobilitat de la Generalitat; i Lluís Alegre, que va ser Director de Mobilitat de l’ATM entre el 2014 i el 2025. Tots dos van fer balanç de les polítiques en matèria de comunicacions viàries i ferroviàries impulsades pels organismes públics durant les darreres tres dècades, a partir de la Llei 9/2003 de la mobilitat. La conferència va servir per projectar com ha de ser el model de transport en una comarca en què el volum de desplaçaments i usuaris no ha parat de créixer. "El primer que cal és incrementar serveis de mobilitat. La Generalitat està fent un esforç per tenir una visió clara dels serveis ferroviaris per al període entre 2030 i 2040", va manifestar López. El repte és integrar tots els vehicles i infraestructures existents, contemplant alhora aquells elements que es poden sumar a la xarxa vigent, que actualment sosté uns 450.000 viatges al dia a Catalunya.
Com ens mourem en els pròxims anys?
En aquest punt, la responsable sabadellenca situa conceptes en dansa com la mobilitat autònoma, que penetra lentament. "Fa set anys, pensàvem que seria molt ràpid. Però això no vol dir que no acabi arribant. Ja hi ha licitacions amb autobusos autònoms i hem d'ajudar perquè això es pugui produir", apunta. En l'horitzó, dibuixa una manera de moure'ns que encara costa imaginar. "Potser no caldrà que compri un vehicle, perquè contractaré un servei. Per exemple, demà, de nou a dotze. Per què el vull tenir a casa guardat? Això, per exemple, pot reduir la flota de cotxes i té molts avantatges", albira López. El salt en la integració tarifària ha de ser, considera, crucial per poder oferir els serveis de mobilitat [Mobility as a Service] de forma coordinada. "L'objectiu és posar tots els mitjans de transport a l'abast de forma fàcil i que pugui pagar mensualment els diferents vehicles que tindré a disposició en funció de l'ús que en faci. Els serveis de mobilitat els imaginem així. Com quan contractes un paquet o un altre de Movistar", il·lustrava. Poder combinar bicicleta compartida, ferrocarril o vehicle autònom per arribar al destí. "Si volem aquest món, ho hem de construir ja", avisa.
- Xerrada a la Fundació Bosch i Cardellach sobre mobilitat, amb Susi López, Lluís Alegre i Maties Serracant
- David Chao
Per la seva banda, Alegre va fer autocrítica i admetia que estem lluny dels objectius acordats en el passat entre els diferents actors. "Fins i tot, havent-nos posat d'acord. Per què? Alguns temes van més lentament del que necessitem", conclou. La planificació de la mobilitat, adverteix, és un element viu i canviant. En paral·lel, la qüestió normativa va a un ritme més pausat. En un exercici de realisme, coincideixen, les obres són lentes. I els diners, limitats. López aposta per obrir les portes al sector privat i explorar aliances per generar aquests sistemes 'futuristes' i tancar les noves concessions. Administració i empreses han d'anar plegats. "Podem imaginar operadors diferents. La Generalitat no ho pot pagar tot", va dir. Avui, la recepta passa per millorar l'oferta i la fiabilitat ferroviària perquè serveis com els busos exprés no s'encavalquin amb rutes de tren amb origen i destí similars. Així, els recursos es podran destinar amb més eficiència. També per fomentar espais on efectuar proves i alimentar sinergies.
El plantejament ha de ser holístic. Alegre va recordar que elements com el medi ambient, la sostenibilitat o la salut han guanyat pes en la planificació del futur. Malgrat que s'observin tendències positives -per exemple, compartir cotxe es consolida entre els joves-, fan falta alternatives que permetin un desplaçament combinat de mitjans de transport. "Hem de construir un món amb molt bona connexió entre les diverses ofertes", tancava Susi López la ponència. Atenent els indicadors presentats en l'acte moderat per Maties Serracant, una conclusió sembla clara: "Queda molt per fer".
