La xarxa de transport públic per carretera presenta diferents trajectes que resulten insuficients per als usuaris. En clau comarcal, els autobusos interurbans configuren una oferta que deixa els veïns d'algunes localitats amb dificultats per desplaçar-se a pocs quilòmetres de distància. Vallesans com Nuri Martínez. Anar de Sentmenat a Castellar és un maldecap diari per culpa de les poques expedicions que cobreixen el recorregut. "Tan a prop com estem i, a la vegada, tan lluny. De vegades, fins i tot veig gent caminant al costat de la carretera perquè ha perdut el bus", exemplifica. La línia Castellar-Sentmenat-Caldes de Montbui té cinc sortides per sentit en tot el dia. Això fa que qualsevol imprevist o canvi en la rutina dificulti poder arribar a l'escola o la feina. Només en l'apartat educatiu, més de cinquanta alumnes de centres de Castellar arriben des de Sentmenat. Estudiants que, o agafen el primer autobús, o han d'anar amb vehicle privat.
Tampoc ho té gaire millor Laia Arderius, que va des de Castellar fins a Terrassa a estudiar. Ella no té cap autobús directe i es veu obligada a agafar el C1 fins a Sabadell i allà esperar que l'R4 vagi a l'hora. Una distància d'uns 12 quilòmetres que comporta més d'una hora de trajecte. La seva batalla i la de la resta de residents que han de buscar alternatives per anar fins a la capital egarenca o a la inversa és coneguda als despatxos de l'Ajuntament castellarenc, que ha abordat la qüestió amb les institucions pertinents. Aquesta setmana, membres del col·lectiu afectat s'han de reunir amb el govern municipal per entregar un document elaborat sobre la problemàtica. La qüestió s'ha tractat també amb Terrassa i l'entitat veïnal de la urbanització de Can Font, a mig camí de les dues localitats. La visió és compartida: el servei -que ja havia funcionat en el passat- és necessari per a un alt nombre de residents que tenen vincles directes -com el CAP- al municipi veí.
- Usuaris esperen el bus a Castellar, sense connexió amb Terrassa
- Victor Castillo
Pol Méndez, expert en mobilitat i membre de l'associació PTP, adverteix que la xarxa d'autobusos és una fotografia massa fixa, poc sensible a l'evolució demogràfica. "Fa 40 anys, el Vallès era una regió molt menys habitada i ara és d'un milió de persones". La xarxa, diu, s'ha dissenyat des de Barcelona. "Això vol dir que gairebé la meitat de la mobilitat radial es fa en transport públic, però la dels municipis del Vallès cap a Barcelona és inferior a la que hi ha dins la mateixa comarca. I, en aquesta, només un 13% és en transport públic", radiografia sobre la manca de connexions intracomarcals.
La saturació per anar a Barcelona
El món local pressiona per posar les demandes sobre la taula. Els governs de Badia i Barberà han picat repetidament la porta de la Generalitat per reclamar més autobusos fins a Barcelona. Les línies A1 i A2, saturades fa temps, han ampliat la freqüència de pas dels aparells. En el cas d'aquests punts intermedis de la línia que uneix Sabadell i Barcelona, quan els vehicles paren a Barberà i Badia ho fan ja plens, impossibilitant que molts passatgers hi pugin. "Als conductors ens col·loca en una tessitura molt complicada, perquè cada dia arribats a un determinat punt, ja no pots deixar que pugi més gent per seguretat. Una solució seria posar un autobús directe a Barcelona des de Barberà o Badia", confirma Soraya Martínez, al voltant d'un autobús de l'A1.
- Saturació a l`A1, en una imatge de fa uns mesos
- David Chao
Les administracions locals es mostren expectants, després de successives trobades amb el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, i la directora general de Transports i Mobilitat, Susi López. En aquest sentit, l'Ajuntament barberenc té pendent una nova reunió amb la representant de l'organisme català. El regidor de Mobilitat, Joan Muñoz, apunta que el consistori no té uns horaris definits, ja que el desplegament depèn de la demanda. "Les línies d’autobús que donen servei aquí s’han vist reforçades per donar suport al servei habitual, amb actuacions flexibles que s’adapten a les necessitats de cada moment, especialment en situacions de saturació. Tot i això, sabem que aquestes mesures no són suficients per resoldre de manera estructural el col·lapse que es produeix en determinades franges horàries", sosté.
- Parada de l`autobús LB1 que connecta els polígons de Barberà
- Victor Castillo
L'increment dels viatges millora l'arribada a grans pols d'activitat, però moltes línies de busos interurbanes tenen continuïtat interna, amb rutes locals per accedir a punts concrets com els polígons industrials. Edu Beltran, que treballa al de Can Salvatella de Barberà, surt des de Sabadell. Les dificultats afloren sobretot fora de l'hora punta, quan l'LB1 desapareix del mapa. "Si no agafes els de primera hora, et quedes penjat fins a les dues de la tarda. Algun dia que tenia metge a mig matí fins i tot he hagut de demanar festa. A més, a l'agost, el servei queda inoperatiu. I cada cop hi ha més gent a bord", constata. Les reivindicacions no són només de part d'usuaris i sectors polítics. El teixit empresarial també ha expressat reiteradament la seva preocupació pels problemes de molts treballadors per arribar als seus llocs de feina.
El teixit empresarial alça la veu
Des de la Cambra de Comerç de Sabadell mantenen una posició clara: la comunicació amb els polígons és prioritària. "El servei actual és insuficient. Molts polígons tenen una cobertura molt limitada. Hi ha freqüències baixes i horaris poc adaptats als entorns laborals. Això genera dependència elevada del vehicle privat", analitza Pere Puig, responsable de la comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Transport. El repte és millorar la intermodalitat i introduir solucions efectives. "Si hi ha un transport ferroviari, però no comunica amb unes línies de busos suficients i adaptats, no serveix de res", exposa. Entre les solucions apuntades per la corporació hi ha els busos a demanda o llançadores als polígons. En paral·lel, Puig demana millors accessos per evitar la congestió en hores punta, sobretot des de vies com la C-58 o l'AP-7. El context generalitzat d'escassedat d'aparcament estructurat fa més urgents les millores en el transport col·lectiu. "Tot això disminueix si hi ha menys dependència del vehicle privat". La conclusió és clara: no es tracta d'haver d'escollir entre serveis, sinó d'abordar-ho d'una manera global, amb un model de mobilitat més eficient i sostenible.
La majoria dels moviments sobre l'asfalt depenen de Territori, que organitza les diferents operadores. "L'Administració és la titular de les línies i, per tant, qui defineix possibles increments de capacitat o de modificacions del servei", exposen des de Moventis. "Treballem sempre coordinadament amb la Generalitat (o de l'administració competent per a cada cas) per adaptar l'oferta a les necessitats de mobilitat del territori, amb l'objectiu de garantir un servei eficient, fiable i de qualitat per als usuaris", confirmen fonts de la companyia, oberts a qualsevol iniciativa que contribueixi a millorar el transport públic al Vallès. El Departament assenyala que l'ampliació de la xarxa busca evitar el col·lapse i actuar de forma quirúrgica on hi ha més necessitats.
El febrer, el Govern català va ratificar la contractació d'emergència de 230 busos al conjunt del país per garantir la mobilitat davant la crisi ferroviària desencadenada després de l'accident a Gelida. Les actuacions urgents van suposar una inversió de més de quatre milions d'euros, i es van complementar als busos de Renfe destinats a ampliar la flota. Des de la conselleria defensen que l'any passat van completar diferents millores que formen part d'un pla de xoc encara en marxa. El C5 (Sabadell-Terrassa); l'e13 (Sabadell-Granollers-Mataró); el bus Badia-Barberà-UAB; el Ripollet-UAB; l'e3 (Barcelona-Cerdanyola-UAB); l'e4 (Ripollet-Barcelona); i l'A2 (Badia-Barcelona) engreixen la llista d'accions ja executades, amb partides concretes d'una inversió total de 17 milions d’euros, nou dels quals subvencionats pel Fons Climàtic. Les destinacions de més afluència com la UAB, que va arrencar el curs amb més expedicions que mai, han estat sota la lupa. Qualsevol nou impuls, remarquen les citades veus, està condicionat a uns pressupostos que continuen a l'aire. Mentrestant, els usuaris es carreguen de paciència.
