L’any 2028 finalitzaran les actuals concessions de transport interurbà per carretera que depenen de la Generalitat de Catalunya. Aquest fet s'observa com una oportunitat per reorganitzar la xarxa d'autobusos interurbans del futur. El Govern català està estudiant quins canvis introduir en les noves adjudicacions. "M'agrada ser optimista i considerem que és un moment de refer la xarxa. Si es fa bé, que hi ha possibilitat que així sigui, ha de ser un punt d'inflexió i ha de canviar la concepció de la xarxa. Arrosseguem un model que es va dissenyar abans del 2003. Hauríem d'estar treballant ja per tenir-ho acabat el 2028 si és que no anem a una pròrroga, que sempre és una possibilitat", sosté Pol Méndez, tècnic de l'associació Promoció del Transport Públic (PTP). La reordenació del mapa de línies situa en el punt de mira la xarxa exprés.cat, el sistema de vehicles d'altes prestacions dissenyat per connectar ràpidament els principals corredors amb molta demanda a partir de poques parades.
El ple del Consell Comarcal aquest mes de març ha aprovat per unanimitat de tots els grups una moció presentada per CAM-AMUNT -amb esmenes del PSC- per a l’ampliació i la modernització d'aquesta modalitat de transport col·lectiu al Vallès. "L’actual oferta a la comarca dona una cobertura parcial i centralista, quedant insatisfetes gran part de les relacions de mobilitat internes al Vallès", consideren des de l'òrgan supramunicipal. Per això, atenent el Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV), se sol·licita a la Generalitat que implanti un projecte d’ampliació i millora a la xarxa a la regió metropolitana que configuren els dos Vallesos, amb l’horitzó de materialitzar-se el 2028 aprofitant l’actualització de les concessions.
Un moment clau
Des del punt de vista occidental, hi ha sis línies que el document posa en el mapa: Terrassa-Castellar-Sentmenat-Caldes de Montbui-Canovelles-Granollers; Sabadell-Polinyà-Palau-solità i Plegamans-Lliçà de Vall-Granollers; Rubí-Sant Cugat-Cerdanyola; Terrassa-Sabadell-Cerdanyola-Montcada i Reixac; Sabadell-Barberà-Ripollet-Montcada i Reixac; i Granollers-Montmeló-Sant Fost-Montcada i Reixac. Entre les característiques, els grups aposten per una nomenclatura pròpia per facilitar la identificació, definició d'un estàndard elevat de freqüència, creixement d'una xarxa integrada -interconnectada amb l'oferta de trens- i un augment de la velocitat, amb poques parades. Tot plegat, en un sistema de gestió pública. "La Generalitat té un manual d'estil per anomenar les línies. Si considerem que un usuari fa servir la seva línia de bus, sense contemplar-ho com una xarxa, que cada operador utilitzi una nomenclatura diferent no té gaire impacte. Però si entenem un sistema global, amb possibilitat de transbordaments i nodes estratègics, sí que caldria una nomenclatura unificada. No sé si només pel Vallès o a escala catalana. La de l'AMB s'entén molt i facilita l'experiència de l'usuari", apunta Méndez.
L'objectiu dels grups polítics és que l'ampliació es pugui posar en marxa ja el 2028, amb nous corredors. Aleshores, serà l’AMB qui assumirà la titularitat i la gestió de bona part dels serveis en diferents municipis que entraran nous en el paquet. La moció comarcal reclama que el projecte analitzi, projecti i estudiï econòmicament un model de servei d’autobús posant en l'equació plantejaments d'entitats com femVallès i PTP en la proposta “Bus Ràpid Vallès”. "Si reforcem les línies exprés que ja existeixen cap a Barcelona, no solucionem res, perquè vol dir que substituïm les línies de tren per autobusos. Moltes d'aquestes relacions radials ja haurien de funcionar amb el tren. Si són línies de municipis sense tren, tenir algun bus més pot ser positiu. Però el que cal reforçar són les línies que no són radials. Les que van per pobles com les exprés. I crear noves relacions no radials, siguin exprés.cat o simplement busos ràpids", tanca l'expert.
