El vi, la literatura, un mos de proximitat. A la botiga regentada per Núria Castells, la flaire de formatge es cola per olfactes més exigents. Centenars de queviures, una filera de vins selectes i altres capricis culinaris custodien un negoci que fa pràcticament tres anys va aterrar a Sabadell i que incorpora propostes culturals com ara tastos, tertúlia literària amb maridatge de vins, jocs florals i un llarg etcètera. “Puc omplir una botiga només amb productes d’extrema proximitat i combinar-ho amb esdeveniments culturals?”, es va preguntar l’emprenedora. La resposta va ser un sí rotund, i així va engegar un projecte que no només s’ha fet lloc a la ciutat, sinó que ara creix amb l’obertura d’un nou local al carrer de Sant Antoni.
A la Núria no li agrada parlar de productes gurmet. Diu que el que ella té a la botiga és una selecció de productes de proximitat o amb accent social al darrere, amb una forma de fer més artesana i que expliquen una història. “Treballem amb productes singulars, que no es troben a les grans superfícies”, expressa. Sabadellenca d’adopció i bibliotecària de formació amb estudis en filologia catalana, explica que sempre ha estat vinculada a la gestió cultural i l’organització d’esdeveniments. La seva predilecció per la cultura i la inclinació per la bona gastronomia i l’art de compartir taula la van abocar a idear el Malapell. Un mot gamberro amb què busca fer marca de ciutat, dotar la botiga d’identitat i reivindicar la proximitat.
- Núria Castells regenta la botiga de queviures de proximitat Malapell, ubicada entre el carrer Migdia i la plaça del Gas
- Víctor Castillo
En un moment en què tanquen negocis històrics i “l’oferta comercial es va homogeneïtzant”, la Núria insisteix que “el petit comerç té encara un paper essencial”: donar caràcter i identitat als nostres carrers. Convida la clientela a tastar, preguntar i descobrir; i procura que la botiga sigui un espai que respiri territori. “Hi ha gent que fa temps a la botiga mentre espera que surti el fill d’escola. O qui deixa les claus perquè una altra persona després les reculli. Això és el comerç de proximitat”, sosté.
La Núria defensa que el comerç encara pot marcar diferències, perquè genera vincles, conversa i identitat; perquè manté viu el pols dels carrers en un moment en què la ciutat necessita referents i espais amb ànima. La seva aposta implica continuar obrint la botiga a formats híbrids, on el producte conviu amb la conversa, la descoberta i el tast. Fer barri i marca de ciutat.
