El sabadellenc que va poder fitxar Messi i Xavi pel Madrid

Poques figures en el futbol sabadellenc tenen un currículum més impressionant que el de Manolo Romero. Ens citem amb ell a la redacció del Diari. Mira el telèfon, el silencia i es disculpa. Es troba molt enfeinat amb l'organització de la 26a edició de la Pirineus Cup. Arriba directament de Barcelona, de fer de tertulià al programa El Bar de la Cadena Ser, amb el Sique Rodríguez. Allà comenta i opina sobre l'actualitat, especialment del club de la seva vida, el Real Madrid. I és que durant dues dècades, Romero va ser la cara visible del futbol base del conjunt blanc a Catalunya.

Tot va començar al Cerdanyola, primer club del sabadellenc. Va passar al Mercantil poc després, on va conèixer una de les figures que més el va canviar. "El Joan Murtró va ser un mentor i un referent per mi. Em va ajudar moltíssim, sobretot en la gestió de grups. Era una gran persona", recorda. Va estar una dècada al conjunt del barri de Gràcia fins que l'Espanyol es va fixar en ell. "Em va venir a buscar el Josep Manel Casanovas. Hi vaig estar tres temporades. L'última, amb el cadet, va ser increïble: vam guanyar tots els partits de lliga amb més de 200 gols a favor i només quatre en contra. Fins i tot vam aconseguir un títol internacional", assegura.

La bona feina li va obrir les portes de, segurament, el club més important del futbol: el Real Madrid. Ell pensava que entrenaria un equip. Però el Madrid li tenia reservat un altre rol: captar talent a Catalunya, Balears i Aragó. Parlem de l'any 1995. "Quan el Madrid et truca, encara que sigui per buidar les papereres del Bernabeu, hi has d'anar", diu. Va canviar per complet el seu rol i també la seva manera d'analitzar el futbol. Milers de partits per tots els camps de Catalunya i també milers d'anècdotes, i de jugadors que han passat per les seves mans en les dues dècades que va exercir en el càrrec. "De cada cent jugadors que entren en un club tan gran, menys de deu arriben al futbol professional", afirma.

Quan comença a explicar anècdotes encara li brillen els ulls. Parla de figures com Jorge Valdano o Vicente del Bosque com a amics propers. Certament impressiona. "Són dues de les millors persones que m'he trobat en el món del futbol. Hi tinc molt bona relació", afirma. Li preguntem per alguns dels jugadors que va portar al Madrid durant la seva trajectòria: Kiko Casilla, Aleix Febas o Mariano Díaz en són alguns. Ell prefereix parlar d'alguns que va estar a punt de signar. "Vam tenir a prop el Sergio Busquets o el Sergi Roberto, però per circumstàncies no es va acabar donant", reconeix.

"Vaig tenir el Messi assegut al meu cotxe"

Fins i tot va tenir l'opció, en diferents etapes, de signar els que, segurament, són els dos millors futbolistes de la història del Barça. "Vaig tenir el Messi assegut en el meu cotxe", diu. "Estava a Premià veient un partit de la Damm. Hi jugava el Babi, un dels millors jugadors que he vist. S'havia casat el dia anterior. Allà estava el Messi que era molt amic seu i no havia pogut assistir al casament. Quan va acabar el partit va venir amb el seu representant d'aquell moment, l'Horacio Gaggioli. Em va preguntar: 'Us interessaria portar el Messi al Madrid?' Jo vaig trucar el meu cap ràpidament des del cotxe i van estar parlant per telèfon. El Messi estava callat, escoltant", apunta. Segons explica, finalment no es va donar perquè les relacions entre clubs havien millorat molt, passats uns anys del polèmic fitxatge del Figo, i no es van "voler posar en problemes".

També va tenir opció de signar el Xavi Hernàndez quan es trobava a cavall entre el filial i el primer equip culer. "Estàvem veient un partit del Barça contra l'Athletic. El mig centre titular era el Guardiola i a la banqueta estava el Xavi, molt jove. Coneixia molt el pare de quan jo estava al Mercantil. Estava molt enfadat i al descans d'aquell partit em va dir: 'no valoren el tresor que tenen, si el voleu al Madrid, demà mateix estem allà'". Novament, diu, les possibles tensions que hauria generat entre clubs van frenar l'operació. Anys més tard, el 2011, va ser ell qui va estar a prop de canviar de club i anar al Barça. "Em vaig reunir amb el Guillermo Amor i el Josep Colomer i estaven molt interessats. Em triplicaven el sou. Ens havíem citat un dimarts i aquell dilluns va haver de dimitir el Sandro Rosell, que era el president, i en conseqüència, ells també. Vaig tenir sort que no ho vaig tancar abans perquè m'hauria quedat sense una cosa ni l'altra", afirma.

Va continuar al Madrid fins al 2015, després d'una vintena de temporades, quan les desavinences amb Víctor Fernández, en aquell moment director de formació, van precipitar el seu final a l'entitat. "En el món del futbol ha arribat un punt que els contactes i els amiguismes són més importants que el coneixement. No em van fer fora, però em van convidar a marxar", apunta. Poc abans de la pandèmia va tenir un raig d'esperança per poder tornar, després d'una conversa amb el president Florentino Pérez en la prèvia de la final de Champions del 2018, però no es va materialitzar. "Jo estava a l'hotel de concentració perquè el Kiko Casilla em donava entrades per al partit. Va venir el president, vam estar parlant i em va preguntar perquè ja no treballava al club. Em va dir que 'ja ho arreglaríem' i vaig sortir d'allà molt content, però entre una cosa i una altra no ho vam poder tancar. És una llàstima", afirma.

26 anys de la Pirineus Cup

Mentre treballava com a captador per al conjunt blanc va crear un torneig que l'ajudava a veure jugadors fora del radar: la Pirineus Cup. Va començar amb 24 equips i, en l'edició d'enguany, ja té més de 360 clubs inscrits. Un creixement descomunal. "Portem 26 edicions i mai ens hauríem imaginat que creixeria tant. És l'únic torneig de base que es disputa en tres països diferents: Espanya, Andorra i França". Un projecte que comparteix amb el seu fill, el Dani. "Ell va donar una passa endavant i ara és qui fa més feina. El que més orgull em provoca és tota la gent que impliquem, molts d'ells de Sabadell. És molt maco", diu. No obstant això, continua veient tots els partits que pot, de totes les categories, i no es tanca les portes a tornar al futbol professional. "He rebut ofertes, però cap que m'acabés de convèncer. Estic obert a qualsevol club. Continuo actiu: miro molt futbol i sempre prenc notes", reconeix. Un home de futbol amb totes les lletres.