La doctora Carme Lisbona Roquer, metgessa de família, es jubila divendres vinent, 15 de maig, després de més de quaranta anys exercint en l’àmbit sanitari i després de dues dècades vinculada a l’actual CUAP Sant Fèlix. Ho fa amb la tranquil·litat d’haver dedicat tota una vida a una professió que, com afirma, va tenir clar des de petita. “O estudiava Medicina o em posava a treballar directament de qualsevol altra cosa”, recorda. I és precisament aquesta vocació tan arrelada la que explica gran part de la seva trajectòria. Durant aquestes quatre dècades ha passat per diferents etapes professionals i entén la medicina com “un vincle amb el tracte humà”, diu. De fet, es defineix com a “cuidadora de persones”, més que qualsevol altra cosa. Per això defensa especialment la medicina de família i les especialitats amb contacte directe amb el pacient: “No m’agraden les especialitats molt tècniques que no tracten gaire amb els pacients”, explica.
Va començar fent guàrdies a urgències a l’antiga Clínica de la Salut de Sabadell i també va treballar a ambulatoris de la Seguretat Social als anys vuitanta. Més endavant, coincidint amb el naixement del seu fill, va orientar la seva carrera cap a la medicina privada i la medicina d’empresa, buscant una conciliació familiar que en aquell moment no era senzilla. L’any 2007, gairebé de manera inesperada, va tornar a la sanitat pública. Una companya d’un CAP li va proposar incorporar-se a l’Institut Català de la Salut perquè faltaven metges, i aquella decisió va acabar marcant el tram més intens de la seva carrera. En un inici, era a Cerdanyola del Vallès fent atenció domiciliària i urgències, i poc després, va participar en la posada en marxa del CUAP, quan, a causa de les retallades, van decidir fusionar el de Cerdanyola amb el de Sabadell. El 2010 va assumir tasques de direcció i, des del 2012, ha liderat l’actual CUAP de Sant Fèlix. “Han estat anys especialment complicats per al sistema sanitari. Primer van arribar les retallades derivades de la crisi econòmica; després, la manca de professionals; i finalment, la pandèmia”, explica. “Des del 2022 tot està força tranquil, però va ser una dècada molt dura”, agrega.
"Ha arribat l'hora de dedicar-me als meus projectes"
"Ja en tinc ganes, de jubilar-me. He treballat molts anys i m'ho estimo molt, però ja ha arribat l'hora de plegar", diu Lisbona, amb orgull. Ara, inicia una nova etapa que afronta amb una barreja d’il·lusió i nostàlgia, però assegura que marxa "molt contenta". Té ganes de recuperar temps per a ella mateixa i per a moltes activitats que havia anat ajornant per falta de temps. “He dedicat moltes hores a la feina i ha arribat el moment de dedicar temps a fer projectes que no he pogut realitzar mentre treballava”, explica. En la mateixa direcció de la seva estima amb el tracte humà, també és conscient que trobarà a faltar molta gent: "El que m'emportaré segur és el tracte amb els companys i el tracte diari amb tantíssimes persones”, diu. Tot i això, assegura que es planteja continuar vinculada a la medicina d'alguna manera o una altra: "Si hi ha voluntariats relacionats amb la meva feina actual potser m'hi apuntaré... ja ho veurem. Penso que un metge no ho deixa de ser mai", apunta. De fet, confessa que, sovint ja ho és fora d'hores: "Alguns veïns o gent del poble on estiuejo ja em consulta algunes coses a mi, directament", exposa. El balanç, però, és clarament positiu: “Si tornés a néixer, tornaria a ser metge i repetiria la meva trajectòria”, acaba.
