Explorar edificis abandonats, “museus de vida detinguda”

En diuen visitar “museus de la vida detinguda”. Es colen a espais abandonats i decadents, plens de pols i males herbes, però envoltats d’una aura de misteri i plens d’objectes que transporten a vides alienes i a temps passats: cases, palaus, masies, châteaux, pobles sencers, fàbriques, bars... Ruïnosos i deshabitats. El matrimoni sabadellenc Mayka Ortiz i Germán Rodríguez està “enganxat” a explorar el passat amb l’adrenalina que suposa entrar en edificis immòbils en el temps des de fa dècades. 

La pràctica s’anomena Urbex –urban exploration–. Ho graven tot i ho pengen al compte El encanto del pasado, que entre Youtube, Instagram i Facebook suma més d’un milió i mig de seguidors. Ara estan preparant un llibre que recull tota l’experiència, Reloj de huesos, tot i que només el tiraran endavant si aconsegueixen arribar a 150 reserves abans del 7 de juny.  

En 5 anys, sumen uns 350 edificis visitats, però en tenen identificats més de 2.000. Han penjat uns 130 vídeos. El matrimoni, acompanyats d’un bon amic, condueix per tota la península Ibèrica i França a la recerca d’edificis on colar-se –“ens agrada la carretera”–. No és una cosa espontània, sinó que hi ha molt estudi abans de cada incursió: busquen entre llibres d’història, mapes i pàgines especialitzades de patrimoni. Per exemple, tenen una ruta definida per châteaux que havien acollit la família reial francesa i que els hereus han abandonat perquè no se’n podien permetre el manteniment. 

 A vegades, tenen permís. Normalment, no, però s’imposen “unes línies vermelles morals molt clares”, es justifiquen. Únicament entren a l’edifici si la porta està oberta o bé si hi ha una finestra oberta accessible i cap signe d’habitabilitat. “I als vídeos no revelem mai la ubicació de cada casa per no enviar-hi lladres. Si veiem un element que pugui identificar-la, el censurem”, comenten. De fet, han refusat donar informació a unes quantes botigues d’antiguitats, interessades per si en podien treure partida. 

El seu hobby és il·legal, perquè accedeixen a propietats privades, i també perillós, perquè els edificis presenten riscos estructurals, però no els ha comportat mai problemes: “Mai n’hem tingut amb ningú, ni amb cap propietari, ni molt menys amb la policia. Una vegada que ens van parar, els agents ens van dir que ens seguirien. La gent és molt maca amb nosaltres”.

I, tot plegat, per què? La Mayka i el Germán fa uns anys –reconeixen– estaven “enfonsats en un pou”. La seva filla de 22 anys va patir un atropellament molt greu al Baricentro que la va tenir entre la vida i la mort, dos mesos a l’UCI.  La recuperació es va allargar més d’un any i algunes seqüeles són irreversibles, tot i que “va tornar a néixer”. A sobre, la fibromiàlgia de la Mayka va empitjorar moltíssim.

Durant aquell període, van descobrir altres aficionats a l’exploració d’edificis abandonats. I van provar-ho una primera vegada. I una segona. I més. “M’ha donat la vida... Per algú amb fibromiàlgia, tot i que després acabi feta pols, és superació i sentir-me útil. Els metges em diuen que continuï, que no em quedi al sofà mirant la tele”, diu la Mayka. 

Es van equipar millor, amb botes de protecció, guants, llanternes, màscares... Amb el temps, van adquirir càmeres noves i un dron. “Hem vist palaus de pel·lícules, hem descobert un àlbum d’una boda de 1930, veiem retrats familiars pintats i... la pregunta del milió: hem vist fets paranormals? No sabem si són suggestions o sila nit confon, però alguna vegada hem sentit passes i alguna presència. Per si de cas, hem sortit com un coet”.