Des que va publicar el seu primer EP, It Was All A Dream (2023), Erin Hyvin ha anat construint un univers propi marcat per les textures orgàniques, les capes vocals i una sensibilitat molt vinculada a l’emoció i la intuïció. Ara, després d’uns anys treballant des d’un lloc molt més íntim i allunyada del focus constant dels escenaris, l’artista sabadellenca enceta una nova etapa amb Daughters Of The Earth, publicat el passat 22 d'abril. El seu primer single després de tres anys de silenci, una peça que serveix com a porta d’entrada al seu nou projecte; el seu primer disc.
Amb unes primerenques influències que s'apropaven al so de Lana Del Rey i altres grans noms com Mazzy Star, en aquesta nova etapa aposta per un estil més immersiu i cinematogràfic, sense perdre l’essència delicada i emocional que ja definia els seus primers treballs.
Acabes de publicar "Daughters Of The Earth", el teu primer single en gairebé tres anys. Com vius aquest moment?
És molt especial perquè és una cançó que conté tota l’essència del meu nou disc i del projecte. Està construïda des d’un lloc molt real. Va començar amb una imatge molt concreta: jo caminant pel bosc i connectant amb els elements, amb l’aigua, l’aire, el foc o la terra. Sentia que aquests elements em parlaven i em recordaven que també formen part de nosaltres.
La cançó té un component molt atmosfèric i gairebé cinematogràfic. Era una direcció sonora que buscaves conscientment?
Sí, totalment. Per mi era molt important que la natura també estigués present dins de la producció. La guitarra acústica, per exemple, ja em transporta a una cosa molt orgànica, però després també hem incorporat textures més explícites: sons que recorden l’aire o fins i tot pedres de riu. Les capes vocals construeixen aquest ambient més eteri.
Aquest nou projecte sembla una evolució natural del teu EP It Was All A Dream. Com ha estat aquest procés?
Hi ha una evolució, però alhora tot està connectat amb el que ja feia abans. El fil narratiu de la dona continua molt present. Durant aquests últims anys he fet un treball molt interior i personal, i he reconnectat amb una força que sentia apagada. Ara tinc aquesta necessitat de compartir-ho i ajudar altres dones a reconnectar també amb elles mateixes.
Sents que ara has trobat definitivament la teva veu pròpia com a artista?
Sí. Crec que he trobat un univers on em sento còmoda expressant el que realment sento. També he trobat la manera de connectar amb la gent des d’un lloc molt honest, i ara mateix aquesta és la manera en què em sento bé fent música.
El disc ja està acabat?
Sí, l’àlbum està acabat, però encara no puc dir quan sortirà exactament. Serà entre finals d’any i principis del següent. El que sí que tinc clar és que vull allargar el procés de cada cançó, donar-li espai i veure com connecta amb la gent abans de publicar-ho tot.
En aquest procés també t’has envoltat principalment de dones. Era important per tu?
Molt. El disc està produït per l’Ariana Abecasis i tot ha estat molt intencionat perquè volia que el projecte respirés aquesta suavitat i aquesta sensibilitat femenina. També el videoclip és dirigit i gravat per dones. Evidentment, hi ha homes implicats en el projecte, però tots comparteixen aquesta sensibilitat molt marcada.
Musicalment, quines influències t’han acompanyat en aquesta etapa?
N’hi ha moltes i molt diferents, però diria que artistes com Fred Again, sobretot la seva part més ambient i menys enfocada al dance, m’han inspirat bastant. També Raveena o Skott, especialment per la manera que tenen d’entendre l’art i construir atmosferes emocionals.
I què queda de l’Erin Hyvin que va començar aquest projecte fa uns anys?
En queda molt, però també he canviat moltíssim. Sobretot he après que no hi ha una manera correcta de fer les coses. Durant molt temps pensava massa en si alguna cosa tenia lògica o funcionaria estructuralment. Ara intento crear des del que sento. Si no ho fas així, al final la música perd veritat.
