Martí Sala, 86 anys aixecant la mà: “Em costa molt callar”

"Hi ha gent que s'ha enfadat amb mi", admet Martí Sala Roca. Als 86 anys, podríem dir que el sabadellenc deixa empremta i diu la seva allà on va. "Em costa molt callar i no aixecar la mà. Si vaig a una reunió sempre acabo dient alguna cosa, quan veig quelcom que no funciona, em queixo. No em fa mandra escriure un correu", narra assegut a l'escriptori del seu despatx, a la planta superior de la casa familiar. 

Una llar que el va veure néixer i créixer. "Abans vivíem a la part on ara hi ha el garatge". Del barri de Gràcia de tota la vida, manté les seves arrels intactes. "Jo soc fill únic. El pare era paleta i va morir molt jove per culpa d'un càncer, la mare tenia una botiga aquí davant. De fet, la meva dona i jo ens vam casar allà, però després de tenir els nostres fills, la vam haver de tancar". 

Una relació d'amor que va començar ballant sardanes després dels diumenges de futbol i no va trigar a consolidar-se. "Ella fa broma que m'agafen a tot arreu per enraonar, diu que em cau el sostre a sobre". Incideix que la Teresa ha jugat un paper clau, l'ha acompanyat en totes les seves aventures, que no són poques. 

Perquè el Martí és d'aquelles persones que quan s'implica en qualsevol projecte, ho fa de cor. Des de la feina, la vida esportiva o la família, no li agrada deixar caps per lligar. "Mai m'avorreixo. Als matins surto, intento fer una mica d'esport que toca cuidar-se per la pressió. Fa anys que ho tinc tot classificat per Excels. Quan no tinc res a fer, començo a mirar missatges, baixo a ordenar coses o perfecciono allò que ja tinc fet". Una disciplina que va adquirir gràcies als estudis i l'experiència laboral. 

Un home de finances i tecnologia

Després de graduar-se a la universitat i les milícies va treballar al banc, més tard, a la indústria tèxtil, fins a consolidar-se al Centre de Càlcul de Sabadell. L'empresa que va marcar un abans i un després a la seva vida, però també al territori, quan va convertir-se en espai referent processant les primeres eleccions democràtiques. "Durant una època teníem l'ordinador més potent d'Espanya. Vam passar de ser cinquanta a mil treballadors amb presència internacional". 

Ell va formar-hi part durant 35 anys com a director financer. "M'enduia la feina a casa. Sempre he pensat que si soc exigent amb mi mateix, ho he de ser amb els altres. Més d'un devia pensar que era un corcó", fa broma Sala. Quan va prejubilar-se, lluny de descansar, va emprendre nous reptes, majoritàriament relacionats amb l'esport.

Abanderat de l'esport sabadellenc

I com aflora aquesta passió esportiva? Curiosament no és cosa de família. Tot comença vestint la samarreta del primer infantil del Centre d'Esports amb catorze anys, fins que el naixement d'un nou club al seu barri li va fer canviar d'univers: del futbol a l'handbol. "A l'OAR vaig jugar fins als trenta anys, participant en campionats d'Espanya, fent de secretari i de vicepresident".

Un temps més tard, va plasmar aquest amor per l'entitat al llibre recopilatori: 'El Club d'Handbol OAR Gràcia, 50 anys entre l'amistat i l'esport', amb Jordi Calvet. Així com va fer amb l'altra entitat de la seva vida, escrivint el 'Recull Històric del Club Tennis Sabadell', amb Josep Tudela. 

El Martí va penjar les botes per agafar la raqueta, però també va colar-se als despatxos de la carretera Prat de la Riba."Vaig ser vicepresident econòmic. Vam impulsar la transformació de les instal·lacions per a modernitzar-les, fitxant l'Albert Codina com a gerent i ràpidament van pujar els socis". 

Impulsor d'exposicions i fins i tot de guardons com el Premi a l'Esportivitat, durant 21 anys va actuar com a president del Panathlon Club Sabadell, rellevat per Josep Masip i actualment n'és el president d'honor. Amb tot, Sala ha rebut múltiples reconeixements per la seva tasca: les insígnies de plata i or del Tennis, l'OAR i la Federació Catalana d'handbol, el premi a Millor Exdirigent de Club o el Premi a la Trajectòria de la Festa de l'Esport Sabadellenc, on va col·laborar com a jurat. 

D'esperit incansable, aquest gracienc lluita contra l'edatisme impulsant tota classe d'iniciatives de la mà del Consell de la Gent Gran. "Parlem de solitud no volguda, de les millores en el transport públic o com evitar les estafes digitals. Em va costar una mica entrar, però ara estic molt integrat". Perquè compartir temps amb el Martí Sala és conèixer una persona plena d'inquietuds, que vol enriquir els altres, mentre ell mateix continua aprenent. En el seu cas, l'edat sí que és tan sols un número!