Entre llums de neó, reservats, cues i dates límits es mou Carles Monistrol. El jove sabadellenc, de només 24 anys, ha sabut trobar el seu lloc en el competitiu món de l’oci nocturn. Promotor i director de diversos projectes, actualment està al capdavant de Hype (una nova marca d’oci nocturn a la capital) i de Disconnect Events, promotora que engloba diferents discoteques de Barcelona (Sutton, Costa Breve, La Biblio, entre altres). "Soc director de Disconnect Events, promotora amb què organitzem moltes de les festes de la nit de Barcelona", explica. Un dels seus punts forts és la gestió de llistes gratuïtes per entrar a discoteques de Barcelona, sobretot per al públic nacional.
Els seus inicis no van ser fàcils. Va començar amb divuit anys, mogut simplement perquè li agradava sortir de festa. Monistrol va voler transformar la seva passió en el seu ofici: "Vaig veure que, si volia triomfar en aquesta vida, havia de dedicar-me a alguna cosa que m’agradés". Els primers passos els va fer a la discoteca Waka, a Sant Quirze, però les condicions no eren les millors i va decidir fer el salt a Barcelona. Anys després, la vida el va portar de nou a l’arxiconeguda discoteca: "Temps després he pogut fer festes universitàries al Waka i ho hem petat".
"La pandèmia va suposar un cop dur", admet. Però quan les discoteques van reobrir, ho va tenir clar: "Vaig dir ara o mai, i va ser un èxit". Aquella etapa també li va ensenyar la part més crua del sector. "Al principi em van estafar diversos cops… passa molt quan comences", explica, tot destacant que avui dia se sent totalment respectat.
Barcelona era una festa
Monistrol defineix el món de la nit com una universitat accelerada. "És un treball dur, la nit és dura, però aprens molt: és com treure’t un màster de la vida". També reconeix la importància de gestionar l’ego, propi i aliè, i de cuidar els equips. El seu segell personal és clar: "Encara que no s’ompli el local, jo em deixaré la pell i donaré el meu 100%". El camí ha tingut sacrificis. "Em vaig allunyar de la família i dels amics, només treballava", confessa. Ara, amb vint-i-quatre anys, comença a buscar l’equilibri. "No em sap greu el que vaig fer, crec que era el que tocava en aquell moment", diu, satisfet d’un recorregut que tot just acaba de començar.
