Salvador Torres Delgado és fill d’un dels fundadors de la cooperativa TUS, Salvador Torres, com ell. Va començar a treballar amb els autobusos en el servei de neteja nocturn i ja fa anys que és conductor. “El meu treball conduint m’encanta. Fa 32 anys que estic a la TUS. Suposo que en ve d’herència, el meu pare va ser soci fundador i la TUS per mi és més que un treball, és un llegat i un orgull”. Des de petit, Torres Delgado ha sigut el que es diu un ‘cul inquiet’, “el nen mogut”, i com explica ell “soc hiperactiu i nerviós. El relaxament el trobo a l’aigua, cap medicament em faria sentir millor”, i així combina la seva feina a TUS amb la seva gran afició, el surf. “El treball és una obligació i el prioritari. El surf no és ni afició, és l’essència de la meva vida. En treballar de matins, a les tardes i caps de setmana vaig al club a entrenar”.
El surf, i el paddle surf, són esports que practica des del 2013. Amb les seves planxes, ha recorregut molta geografia buscant bones onades. “És difícil dir quin país m’agrada més, quan aquí tenim platges espectaculars amb bones onades. Aquí a Catalunya són meravelloses, però tenen poques onades; en aquest sentit és millor el Cantàbric. Cadis, les estimades Canàries i el Marroc em van encantar. Tots els països tenen el seu encant i me’n queden molts per conèixer”. Tal és el gust per les onades que ha participat en competicions, i el 2018 va ser campió de Catalunya en la categoria All Round. També ha consolidat una escola i club de surf a Barcelona, SUP Barcelona, juntament amb dos socis. La temporada alta de competicions és a la primavera, i a l’estiu quan plega del bus se’n va cap a casa, menja, es canvia de roba i marxa cap al moll a entrenar-se.
El surf, per ell, ho és tot, i es mostra molt satisfet del camí que ha emprès personalment. “No és que m’aporti, l’esport forma part de la meva vida. Cada dia, mirant la previsió del temps, estar amb contacte per WhatsApp amb els grups. Organitzant trobades i sortides. És el nen que porto dintre amb un caramel. I en l’àmbit personal les canes i l’edat no m’espanten, m’ajuden a evolucionar. Cada dia soc menys el que la gent espera de mi i soc més el que estic destinat a ser. I soc molt feliç, que crec que ha de ser l’objectiu de tothom”, reflexiona el sabadellenc.
