Manuel Heredia, ànima del poble gitano a Sabadell: “Només demanem els mateixos drets”

Després de quatre dècades d'activisme, deixa la presidència de l'associació gitana local

Publicat el 12 d’abril de 2026 a les 11:50
Actualitzat el 12 d’abril de 2026 a les 11:52

 "Quan em toca fer una cosa, la compleixo. I ara és el moment de deixar pas a gent més preparada", sentencia convençut Manuel Heredia, fundador i president de l'Associació Gitana de Sabadell durant més de quatre dècades. Laureano Amador agafarà el seu relleu, però als 77 anys, Heredia sap perfectament que continuarà al peu del canó. "Faré de Patibale Manusa, el mediador quan les famílies tinguin problemes entre elles. Sé que em trucaran per la meva reputació, edat i experiència. Els estudis són importants, però en el poble gitano el respecte el dona saber d’on vens."

Sabadellenc d'adopció, va marxar de Loja (Granada) a la recerca d'un futur millor i va recalar al barri de Torre-romeu, on ja vivia part de la seva família. De seguida va trobar el seu lloc a una fàbrica de persianes, més tard va fer de transportista a Mobles Sabadell fins que va començar a treballar a la Generalitat per coordinar el Pla Integral del Poble Gitano. L'activisme sempre ha format part de la seva vida per trencar amb els estigmes. 

"El problema és el desconeixement, perquè ens jutgen. Hi ha habitatge i feina per a tothom, menys per als gitanos. La imatge que queda és que som lladres, i no és així. M'han arribat a aturar al tren, només pel meu color de pell", reivindica Heredia, que apunta com a un dels principals problemes, la manca de representació. "La cultura gitana s'hauria d'ensenyar. A Sabadell som 10.000 gitanos, per què no hi ha cap a les llistes electorals?"

El ja expresident, també es va implicar en la creació de la Unió Romaní de Barcelona amb Juan de Dios i ha viscut experiències de tota mena representant el seu poble. Fins i tot va participar amb el president Jordi Pujol en el reallotjament de les famílies gitanes del rodal del Ripoll. "Un cop ens van portar a Brussel·les, al Parlament Europeu, i em va impactar molt veure els gitanos d'arreu d'Europa parlant el caló. Som una cultura molt més rica del que la gent es pensa, amb la nostra llegua pròpia o costums com el flamenc i la tauromàquia. Però quan es parla de nosaltres només es fa èmfasi en els aspectes negatius", lamenta. 

  • Heredia farà de mediador entre les famílies gitanes

Amic dels seus amics, veí exemplar i amb la família com a punt de suport, el Manuel defensa els valors gitanos i nega que es tracti d'una cultura masclista, assegura que el masclisme i els mals comportaments estan a tot arreu. "La família és el més important. Les dones tenen un paper imprescindible, ho gestionen tot a casa. El millor que he pogut fer és conèixer la meva dona, la Maite, i tenir les meves dues filles i nets". Curiosament, la Maite no és gitana i això no els ha suposat problemes. "Hi va haver desconfiança al principi, però, de seguida tot va anar meravellosament bé". 

Incansable, però amb ganes d'enfocar-se a gaudir de quelcom més quotidià, el desig del Manuel Heredia no ha canviat. "No demanem privilegis, demanem els mateixos drets. Som gitanos, sí, però també som espanyols, catalans i sabadellencs. Volem que es reconegui el nostre poble, la nostra bandera i la creació d'un Estatut Cultural vinculant per a poder autogestionar els nostres projectes".