El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) va organitzar la setmana passada una taula rodona amb la veu de diferents experts dels àmbits del sector porcí, la gestió de la fauna salvatge, la sanitat animal i la recerca. L'objectiu era explorar els reptes per contenir i erradicar la pesta porcina africana. La sessió va reunir Joaquim Sagalés, investigador de l'IRTA-CReSA i catedràtic de la UAB; Jordi Baliellas, veterinari de GSP Lleida; Francesc Closa, CEO De Vets & Wildlife; i Anna Romagosa, responsable de Sanitat Animal de PIC Europa. Tots ells coincideixen que serà un procés llarg, atesos diferents exemples en altres països europeus. Alguns, amb models d'èxit. Les noves eines posades sobre el terreny, a més de l'impuls de recursos humans, han de millorar l'evolució d'aquesta crisi sanitària.
- Debat organitzat pel CCVC
- Cedida
D'una banda, Sagalés va advertir que cada escenari és diferent i que no es poden establir paral·lelismes exactes en la resposta al brot. "A Bèlgica van estar més de dos anys -un any sencer amb positius-. A la República Txeca, també. No sabem on som aquí", avisa. El nombre de municipis afectats s'ha incrementat, un escenari que l'investigador considera "esperable". "En altres casos europeus també ha passat. És aviat per decidir si les mesures han estat suficients". Tanmateix, es mostra confiat a poder tancar la carpeta. "És una qüestió de temps que el puguem eliminar", vaticina. Des del punt de vista de la seqüenciació, s'ha observat que era d'un grup genètic diferent d'aquells que es coneixien anteriorment. "Quan es compara amb el de Geòrgia, el 2007, la similitud és d'un 99,98%", puntualitza. L'origen continua sent desconegut.
Hi ha factors en la realitat vallesana, com la població de senglars actual, que obliguen a adaptar les accions aquí. Baliellas admet que l'aplicació de les directrius europees va generar controvèrsia, amb un seguit de polítiques que s'han anat perfilant amb el pas de les setmanes. "Potser s'hauria d'haver preparat amb més mitjans i efectius abans. Hi hauria hagut millor contenció". La fotografia no era exacta. "Ens basàvem en un model que parlava d'una densitat de senglars baixa, però ara, amb les captures, hem vist que realment era alta. Sis mesos després, no vol dir que no siguem a temps d'aplicar més mitjans i efectius", sosté el veterinari. Alhora, alerta que som en un moment crític, de cria, i el cens ha augmentat. "Calen més recursos. No només a la zona de risc, sinó també a la zona blanca", insisteix.
Control o erradicació?
És realista pensar en l'erradicació? O només podem parlar de control? Closa qüestiona els moviments pensats per a la captura del senglar. "El 1970 es van capturar a l'Estat espanyol 5.000 exemplars. El 2024, en van ser 425.000. S'ha menystingut la capacitat d'adaptació del senglar", concep. A més, apunta que ha canviat el percentatge de mascles i femelles. "Abans era un 45-55 i ara s'ha capgirat. Tenim més femelles que mascles", reforçant la idea d'una desatenció de l'evolució de l'espècie. "A Collserola s'han tingut densitats de 15 animals per 100 hectàrees. La sequera va fer rebaixar aquest volum, per sort. Però encara tenim parts cada dia, amb cries majoritàriament femelles. S'ha basat tot en la caça d'una manera poc ordenada i fina. Això ens ha d'ensenyar a partir d'ara". La situació de risc s'estén per Europa. "Hi ha països que estan pitjor que nosaltres". Calen més accions i amplitud de mires. "La caça és un esport, i fer-la servir com a mètode de gestió em sembla agosarat", critica.
En aquest context d'incertesa, el sector porcí s'ha vist colpejat per les mesures de contenció. Romagosa, responsable de Sanitat Animal de PIC Europa, recorda que "som un dels primers països productors a Europa. Sabíem que algun dia arribaria la pesta". La recepta ha canviat en països com la República Txeca, amb 170 quilòmetres quadrats sota control -inicialment, 20 a la nostra comarca-. "Allà van preferir tancar i quedar-se quiets. La seva teoria és que el senglar es mou perquè se l'espanta o perquè té gana. Els van donar menjar i van esperar que es morissin. Però això té risc i cal un tancament molt precís. En altres llocs com Itàlia està completament descontrolat. I no tenen un paisatge idoni". La realitat, diu, és que vivim en un continent infectat. La possibilitat d'una erradicació arreu sembla una utopia. L'aposta de les veus és sumar personal mentre es redueix el volum de senglars. Alhora, reclamen millors comunicacions i més relació entre els cossos desplegats.
Des d'un primer moment, una de les pors ha estat que la pesta entrés a les granges. Avui, blindades i sense casos. El contagi d'un porc senglar a un de domèstic és, asseguren, poc probable. La bioseguretat és alta i fa difícil un salt del virus a les explotacions. Amb tot, la sensació expressada és que alguns sectors no han percebut la gravetat de la crisi sanitària actual. La PPA no ha desaparegut i la vigilància és clau. El control del brot permetrà sortir-ne. Filipines i Vietnam tenen vacunes contra la pesta porcina, però amb marges de seguretat que, segons els especialistes, desaconsellen el seu ús. Malgrat que s'hi treballi, a mitjà i llarg termini sembla complicat que la resolució arribi per trobar l'antídot. Caldrà més dosi de paciència.
