La gestió de la crisi de la pesta porcina africana (PPA) ha obert un debat en el món local que posa la lupa en les mesures per eliminar el virus. Aquest dijous, 28 de maig, es compleix mig any amb la carpeta oberta. Les respostes impulsades des dels despatxos han anat adaptant-se en el terreny. Res fa presagiar que el capítol es tanqui aviat.
Quan va començar? El concepte de la pesta porcina africana (PPA) va reaparèixer en la primera plana informativa el 28 de novembre, quan es van confirmar dos casos de porcs senglars morts a la zona de Cerdanyola. Tots dos eren els primers que es detectaven a l'Estat espanyol des del novembre de 1994, segons va detallar el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i Alimentació de la Generalitat.
Sabem l'origen del brot? Les mirades es van dirigir en un primer moment cap a les instal·lacions de l'IRTA-CReSA de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La proximitat dels laboratoris on es feien assajos amb el virus va fer que l'equipament vallesà es convertís en sospitós d'haver deixat sortir la malaltia a l'exterior. Després de diferents auditories -internes i externes-, totes les comprovacions van descartar que l'episodi tingués relació amb els treballs en el lloc. "Sabíem que era molt difícil que el virus se'ns hagués escapat a nosaltres", deia al Diari Natàlia Majó, responsable del programa de Sanitat animal de l’IRTA-CReSA i professora de la UAB. La teoria de l'entrepà contaminat va guanyar novament força, malgrat que no s'ha arribat a confirmar aquest extrem.
Què diuen les dades? Des de l'esclat del brot, les xifres de casos confirmats han anat creixent, així com l'àrea on s'han detectat aquests animals morts. Un escenari previst per les autoritats des del primer dia. Segons l'últim balanç del Departament, publicat la setmana passada, hi ha 322 senglars morts amb la malaltia i més de 5.000 analitzats que han resultat negatiu.
Un gir en les polítiques de contenció. El conjunt d'actuacions han virat en els últims mesos cap a l'increment de la caça dels exemplars en el medi natural. Ara, els esforços s'orienten a la captura dels animals, que ja superen les 400 per setmana dins de la zona infectada, entre l’àrea d’alt risc i la de baix risc. El total de captures supera els 5.727 animals en l'epicentre de les intervencions -més de 26.000 a Catalunya-.
- Ja són 162 els porcs senglars positius per PPA
- Agents Rurals
Més desplegament de recursos. Un altre dels moviments en la implementació de les mesures ha estat l'augment d'efectius. Els treballs impliquen Agents Rurals, Mossos d’Esquadra, societats de caçadors, equips de Tragsa i el Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF). Els actors sobre el terreny han alçat la veu per exigir millors condicions -Agents Rurals, per exemple, ha desconvocat una vaga prevista aquesta setmana-. Són més de 2.000 treballadors setmanals en el dispositiu, que s'enfoca a evitar la propagació. S'han instal·lat més d'una vintena de trampes, hi ha més de trenta Pig Brigs operatius i s'han col·locat més de 300 tanques per perimetrar la zona de risc.
On hi ha restriccions? Actualment, la zona d’alt risc inclou dinou municipis del Vallès Occidental i el Baix Llobregat, així com a Collserola. Es tracta de Badia, Barberà, Cerdanyola, Montcada i Reixac, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat, Sant Quirze, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Molins de Rei, el Papiol, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat i Castellbisbal.
Què impliquen les mesures? Les restriccions impulsades en l'entorn natural d'aquests municipis comporten la prohibició d'accés a la ciutadania, que no pot fer activitats a zones boscoses, lleres de rius i rieres, prats, camps de conreu, parcs i camins fora del nucli urbà. Les excepcions són per accedir a habitatges, desenvolupar activitats econòmiques en espais tancats o establiments de restauració i instal·lacions esportives. Ajuntaments com el de Santa Perpètua -preocupat per la proximitat de la Festa Major prevista en àrees de bosc- o Sant Cugat -on s'ha frenat el rodatge d'una pel·lícula en entorn natural- han demanat estudiar flexibilitzacions. La incertesa no només es viu en els consistoris. També s'ha estès entre el sector ramader, pendent de canvis en l'aplicació de les normes. "Vivim el dia a dia", resumeix el pagès Ramon Casamada.
Debat obert per les polítiques. Les decisions de la Generalitat provoquen situacions insospitades. Per exemple, un veí de Castellar que surti a caminar per l'àrea verda que connecta amb Sabadell s'hauria d'aturar quan arribés a la frontera, ja que a la capital vallesana no es pot sortir a la natura. En aquest sentit, un sabadellenc que vulgui fer esport en zona boscosa complint la normativa vigent hauria d'anar fins a municipis que es troben en el segon perímetre, de baix risc i amb menys limitacions. Un exemple d'aquesta paradoxa és la celebració recent de dues trobades multitudinàries. Mentre a Sabadell l'Aplec de la Salut es va haver de fer al centre, en trama urbana, i no al Santuari com és habitual, a poca distància i només sis dies després l'Aplec de Castellar Vell es feia amb normalitat al voltant de l'església de Sant Esteve.
Entitats com la UES han hagut d'adaptar les sortides programades en grup, que no es poden fer a Sabadell. "Des de les federacions ja s'estan demanant compensacions per les limitacions imposades. Caldria revisar-ho, almenys, en alguns camins interurbans. Ens hi va la salut mental", sosté el seu president, Josep Maria Manyosa. L'agrupació advoca per alleugerir les mesures més estrictes. "Apostem perquè hi hagi més tolerància en determinats camins principals com la serra de Sant Iscle o el camí del Ripoll". Les activitats organitzades per la UES no es fan a la zona afectada per la restricció i recorden a tothom que ho respecti, malgrat que hi ha qui individualment no ho fa.
Es posen multes? Tal com va explicar el Diari, corredors, ciclistes i altres usuaris han continuat sortint en emplaçaments en el punt de mira de l'Administració. El desconeixement d'una part de la ciutadania fa que determinats camins del rodal i altres indrets no hagin notat pràcticament cap canvi. "No he vist cap senyal en tot el trajecte", expressava una excursionista al Diari pel camí de la Salut. A 15 de maig, eren 22 els expedients de sancions per saltar-se les restriccions a l'àrea infectada. Els responsables fan una crida a la col·laboració ciutadana, després de detectar incivisme contra els elements desplegats per garantir la contenció del virus a la natura. Les multes es van començar a incoar a l'abril.
Quan acabarà l'episodi? Les veus oficials, començant pel conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, han demanat paciència a la ciutadania, davant d'un episodi que no es preveu tancar aviat. Els darrers posicionaments, com el del tinent d'alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ja han advertit que espais com Collserola continuaran tancats almenys durant l'estiu. Els experts avisen que, en contextos similars, es treballa amb un aixecament de mesures a partir d'un any sencer sense sumar nous positius.
