L’IRTA-CReSA ha trencat aquesta setmana el seu silenci després de setmanes treballant per pal·liar els efectes del brot de pesta porcina africana. El virus detectat a Collserola a finals de novembre no té el seu origen en el Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, malgrat que en un primer moment algunes hipòtesis apuntaven a les instal·lacions vallesanes. "Des de l'inici del brot, hi ha hagut dos impactes. Un a nivell operacional, havent d'assumir la gestió del brot, destinant professionals que feien altres tasques. En paral·lel, hem hagut de donar resposta als requeriments per la possibilitat que el virus sortís del centre. És una feina ingent que hem fet sense descans. Ha sigut dur combinar la gestió del brot i la nostra defensa. És una malaltia amb un impacte econòmic molt gran per al sector porcí, amb el qual treballem de prop. Això ens afegeix pressió i fa que emocionalment sigui molt dur", confessa Natàlia Majó, responsable del programa de Sanitat animal de l’IRTA-CReSA i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
En un comunicat, el primer des de l'esclat de la crisi sanitària, el centre s'empara en l’evidència científica: la seqüenciació genètica del patogen que ha infectat els animals trobats morts al medi natural s’ha contrastat amb l’ADN de les soques que s'utilitzen a les instal·lacions de bioseguretat de l’IRTA-CReSA i no coincideixen en cap cas. La conclusió interna reitera el veredicte de l’informe oficial sobre el brot, fet públic el 9 de febrer pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, que ratificava els resultats que el 30 de desembre ja va avançar la Generalitat arran de la seqüenciació encarregada en paral·lel a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB). "Fa 25 anys que treballem en aquest centre. Coneixem molt bé com actuar en aquest entorn. I, per tant, tot i que el risc zero no existeix, sabíem que era molt difícil que se'ns hagués escapat el virus a nosaltres", avisa Majó.
Les últimes notícies han alleujat la institució. “Estem satisfets que s’hagi descartat aquesta hipòtesi i continuem treballant per contribuir a contenir el brot i aportar coneixement científic a la gestió d’aquesta crisi”, admet el director general de l’IRTA, Josep Usall. El responsable considera que els resultats d’aquest document i els de totes les auditories que han realitzat els diferents comitès investigadors “reafirmen l’elevat grau de bioseguretat, la professionalitat i la capacitat de treball del nostre centre”. A més, destaca “la integritat, el compromís i l’excel·lència dels més de 150 professionals que hi treballen” i agraeix “la seva feina impecable en unes setmanes complicades per a la nostra organització”. Usall agraeix el suport de la Generalitat, les institucions europees, les entitats del sector agroalimentari, els membres dels comitès auditors i tots els experts que han expressat la seva confiança en l’IRTA-CReSA durant aquestes setmanes.
Màxima col·laboració i una feina que no s’ha aturat
Des del primer moment, reafirmen les veus, l’IRTA-CReSA ha estat a disposició de les autoritats competents per contribuir al control del brot i facilitar tota la informació que requerissin les investigacions en marxa. Quan van detectar els primers positius, i abans que la resta d'actors es pronunciessin, van començar a revisar tots els protocols. "Ens hauria agradat que s'hagués confiat més en la nostra tasca", sosté Majó. Els professionals del centre han treballat en la recollida i l’anàlisi de mostres i en la detecció de casos positius. En concret, s’han analitzat més d’un miler de mostres, de les quals 155 han resultat positives en PPA, i s’han incinerat divuit tones de carn relacionades amb el brot, les mateixes que habitualment s’incineren en nou mesos. A més, els professionals treballen en l’anàlisi i el tractament de les dades, que es comparteixen diàriament amb el Departament d’Agricultura. Des de la línia d’Epidemiologia i anàlisi de risc de l’IRTA-CReSA s’integren totes les dades disponibles de les diferents fonts per a proveir coneixement sobre l'evolució del brot, simular possibles escenaris de futur i avaluar quines accions han funcionat sobre el terreny. Tota aquesta feina implica al voltant de quaranta professionals. “Són uns nivells d’activitat molt elevats, que hem hagut de compaginar amb l’activitat habitual del nostre centre, on treballem en una desena de línies de recerca i innovació”, resumeix Majó.
Un estudi per a conèixer millor el nou virus
Les dades disponibles indiquen que l’inici del brot s’hauria produït entre el setembre i l’octubre, i no després. Pel que fa al seu origen, tot apunta que les investigacions s’hauran de tornar a centrar en la introducció al país d’aliments contaminats. "Creiem que serà molt difícil determinar l'origen. Hi ha hagut molts brots arreu d'Europa on no s'ha pogut concloure. Pot ser que passi això en aquest", diu Majó. L'escenari és llarg. "Sabem que en molts d'aquests brots, quan hi ha un salt geogràfic molt gran, com és el cas, normalment és per l'activitat humana i a través d'un aliment contaminat. La hipòtesi de l'entrepà és la més plausible", emfatitza. Els experts europeus que van acompanyar l'inici del brot ja van advertir que podia durar anys. "Un, dos o tres anys, anant bé. Hem de tenir la mirada llarga i organitzar-nos per tal de sostenir l'activitat en el llarg del temps, sense deixar d'atendre la resta d'activitats que fem", tanca ella mateixa.
En aquest context, caldrà investigar més per trobar ancestres genètics que permetin establir una relació entre el nou virus i altres de ja reportats anteriorment. “Si el resultat de la seqüenciació hagués estat que la soca causant del brot és molt similar a una altra de qualsevol altra part del món, podríem especular que hagi vingut d’aquesta zona geogràfica; però, no sent el cas, es fa molt difícil de saber. Actualment, hi ha zones del món on hi ha focus de PPA, però no es coneix de quin grup genètic són”, afegeix Joaquim Segalés, responsable de la línia de recerca en Virus porcins endèmics del programa de Sanitat Animal de l’IRTA-CReSA i catedràtic de la UAB. L’IRTA-CReSA impulsarà en els pròxims mesos un estudi sobre el grau de virulència, el comportament i la transmissibilitat del nou virus. Així mateix, el centre té previst organitzar enguany una trobada amb la presència d'experts en PPA de referència internacional.
Una trajectòria de més de dues dècades
La línia de recerca en PPA als laboratoris cerdanyolencs està avalada internacionalment. De fet, l’IRTA-CReSA és un dels centres europeus amb més trajectòria científica en aquest camp, ofereix suport i assessorament en emergències sanitàries i investiga en virologia i immunologia de la PPA mitjançant projectes de recerca nacionals i europeus. També treballa per al desenvolupament de vacunes. Des del 2017, a més, és centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Sanitat Animal (OMSA) per a la cerca i el control de malalties porcines emergents i reemergents a Europa, amb l’investigador Joaquim Segalés al capdavant. Tant Segalés com els investigadors de l’IRTA-CReSA Francesc Accensi, Carles Vilalta i Jordi Argilaguet són especialistes de primer nivell. La necessitat creixent de fer recerca en aquest àmbit ha motivat l'impuls del centre. “Amb l’ampliació de l’edifici, l’IRTA-CReSA, des del campus de la UAB, es reforçarà com a infraestructura estratègica de bioseguretat de Catalunya”, conclou Usall.
