Un aniversari agredolç: LibreRío de la Plata celebra tretze anys entre festa i comiat

El 14 de febrer no només va ser Sant Valentí. A la llibreria LibreRío de la Plata, va ser el dia d’una declaració d’amor col·lectiva. Tretze anys després d’obrir les portes, la llibreria va organitzar una festa que celebrava la seva trajectòria i, alhora, anticipava el tancament, tot i que l’establiment continuarà obert fins al 31 de març. Dissabte, l’espai es va omplir de llàgrimes, abraçades i piles de llibres comprats com si fos el dia de Sant Jordi.

"És un moment d’expressar els sentiments d’una vivència de tretze anys", explicava la llibretera Cecilia Picún, visiblement emocionada. "El dia que vam saber del tancament va venir molta gent plorant, que ens va fer plorar. Jo em vaig emocionar". Per a Picún, el més valuós ha estat "sentir que has format part de la vida de molta gent. Que aquests lectors t'atresoren". Recordava haver conegut criatures "a la panxa de les seves mares" que després van tornar pels contes de cartó, pels clubs infantils de Crispetes i Lletres o, anys més tard, per triar el seu primer llibre pagat amb els estalvis.

Com a gest simbòlic, Matilde Hugues (germana del genial autor uruguaià Eduardo Galeano) va cedir a la llibreria la màquina d’escriure amb la que el geni de Montevideo va escriure Las venas abiertas de América Latina, un detall que ens recorda la connexió única entre autors, llibres i lectors que ha definit sempre a LibreRío. Per la llibreria han passat veus com Juan Pablo Villalobos, Daniela Tarazona o Pedro Mairal, en trobades íntimes que, segons la llibretera, "et marquen, perquè no són experiències massives, són singulars".

Olga Codinach, clienta habitual, ho resumia amb tristesa: "M’estimo molt a la Cecília. Sap molt de literatura. És una llàstima que tanquin". Gràcies al club va descobrir els llibres d’Elena Ferrante. Elisabet Llunell, membre de clubs de lectora i clienta assídua, hi coincidia: "És un referent a Sabadell. No només vens a comprar un llibre; és un ritual". Ella destacava la trilogia de Kent Haruf que li va mostrar la Cecília i l’ambient "extraordinari" de les sessions dels clubs de lectura, amb vi, formatge i converses que anaven més enllà de la pàgina.

"No era només recomanar llibres", concloïa Picún. Pels lectors era la possibilitat de conèixer alguna cosa nova, de sortir dels camins habituals de la literatura. Tretze anys després, aquesta aposta ha deixat una marca inesborrable a la ciutat; Galeano ho resumeix perfectament amb una frase: "Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede cambiar el mundo."