El síndic de greuges, Josep Escartín, proposa canvis en la gestió de les subvencions municipals a Sabadell. Arran d’algunes situacions detectades recentment –hi ha entitats que han hagut de retornar fins a 40.000 euros més interessos– el Síndic reclama més claredat en els procediments, més control abans d’atorgar els ajuts i més suport a les entitats perquè puguin complir correctament els requisits. Entre les mesures que proposa hi ha la creació d’un servei d’assessorament per ajudar persones i entitats a entendre millor com demanar i justificar les subvencions, recuperar els controls previs per evitar problemes i fer més entenedors els convenis. Escartin explica al Diari quins canvis considera necessaris, quin paper té ara l’Ajuntament de Sabadell i amb quines dificultats s’hi han trobat les entitats.
Ha emès recentment una resolució que posa l’ull en les subvencions. Per què? Perquè hem constatat que, en alguns casos, les entitats es troben amb dificultats en la justificació de subvencions que podrien evitar-se amb un millor acompanyament tècnic previ. La normativa estableix que la funció interventora pot ser formal i material, i que es pot exercir abans, durant o després de la resolució. Per tant, la llei permet un control previ i simultani. El que proposem és utilitzar aquest marge legal per prevenir problemes en lloc de detectar-los només al final i un cop ja s’ha cobrat.
Sigui més concret, quina mena de dificultats? Hi ha entitats –socials, culturals…–que, després d’una auditoria, han hagut de retornar l’import de la subvenció amb interessos per algun error en la justificació de la subvenció a l’hora de sol·licitar-la. Un cas recent, una entitat ha hagut de retornar 40.000 euros a banda dels interessos. És a dir, l’entitat sol·licita la subvenció, la rep i, posteriorment, una auditoria detecta algun error i obliga a retornar els diners amb interessos. Si des d’un inici es detecta aquest error i es subsana, és a dir, si s’acompanya realment l’entitat, no ens trobaríem amb aquesta situació.
Què proposa, doncs? El control concurrent és aquell que es fa al mateix temps que es tramita l’expedient, no només abans ni només després. Això vol dir que mentre l’entitat prepara la documentació i el servei gestor tramita la subvenció, intervenció també pot revisar i orientar perquè tot sigui correcte formalment i materialment abans d’arribar al decret definitiu. És una manera de treballar més coordinada i preventiva. Fer-ho fàcil. No es tracta de posar obstacles, sinó d’evitar errors i donar seguretat jurídica a tothom. També és clau fer un llenguatge més entenedor. És injust per les entitats, que a més fan un servei a la ciutat i que fan una feina que molts cops tocaria fer a l’administració.
Això implica més control en les entitats? Implica responsabilitat en l’ús dels diners públics, però sobretot implica més suport. El que proposem és instaurar un servei d’assistència tècnica efectiva que ajudi les entitats a entendre bé el procediment d’atorgament i justificació. Moltes incidències no són per mala fe, sinó per complexitat administrativa. No totes tenen un exèrcit d’administratius i economistes que ho gestionin. Ningú s’arriscaria a fer-ho malament perquè després el “multin”. Si acompanyem millor, reduïm conflictes i tensions.
I les auditories que es fan a posteriori? Les auditories són una eina legítima i necessària. Una cosa no priva l’altra. El control posterior mitjançant auditories és compatible amb el control previ i el control concurrent. De fet, combinar-los reforça el sistema. Primer ajudem a fer-ho bé; després, si cal, revisem. Això és bona administració.
Quin marge de maniobra té ara l’Ajuntament? Ara ells han de respondre la seva proposta. L’Ajuntament pot acceptar la recomanació o pot no acceptar-la, tal com preveu el reglament de la Sindicatura. Ara bé, si decideix no acceptar-la, haurà de motivar aquesta decisió, explicar de manera raonada per què no la considera adequada. I això és especialment rellevant perquè la llei permet perfectament establir aquest control previ i concurrent. No és una qüestió de possibilitat jurídica, sinó de voluntat de millora. I, pel que fa a les entitats, la sindicatura està a la seva disposició. Defensar la bona administració és també protegir les entitats que treballen cada dia per la ciutat. No es tracta de complicar-los la vida, sinó de donar-los eines perquè puguin fer la seva feina amb seguretat i confiança. Quan l’administració acompanya, en lloc de limitar-se a sancionar, hi guanya tothom.
