La crisi sanitària per la pesta porcina africana (PPA) compleix deu setmanes amb la incertesa i l'expectativa com els ingredients que han amanit l'escenari durant més de dos mesos. No només entre la ciutadania que ha tingut i té limitacions per accedir a la natura. També en el sector ramader de la comarca, pendent de les accions aplicades en els camps. Des de l'esclat del brot, amb el primer cas confirmat d'un senglar infectat a Cerdanyola el 28 de novembre, la Generalitat ha adoptat diferents mesures per evitar la propagació del virus, contingut en un radi de sis quilòmetres. Fins ara, els 103 porcs morts per la malaltia s’han trobat dins de la zona d’alt risc, on es mantenen totes les restriccions ratificades la setmana passada.
L’IRTA CReSA ha analitzat al voltant d'un miler de mostres de senglars o restes que s'han trobat d'animals morts, dels quals un 10% són els positius. Des de la institució, pendents de l'evolució dels contagis, s'està fent una tasca permanent d'atenció i vigilància des de l'inici de la crisi, que se suma a les tasques habituals. Un fet que ha incrementat l'activitat diària als laboratoris, en una plantilla de 150 persones. El centre d'investigació va estar en un primer moment en el punt de mira per la possibilitat que el brot s'originés en les instal·lacions, a tocar del campus de la UAB -la zona zero del contagi-. L’Institut de Recerca en Biomedicina (IRB), però, va concloure a finals de l'any passat que la variant del virus de pesta porcina trobada en els senglars morts a Cerdanyola no és la mateixa que amb la qual treballava l’IRTA CReSA.
- L’escorcoll d`aquest dijous del laboratori situat a Bellaterra
- JUANMA PELÁEZ
L'evolució de les restriccions
La setmana passada, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va anunciar canvis en els protocols que afecten l'activitat al medi natural. En resum, aixecava totes les limitacions en la zona de baix risc -un total de 73 municipis, onze del Vallès: Castellar, Castellbisbal, Gallifa, Matadepera, Palau-solità i Plegamans, Sant Llorenç Savall, Rellinars, Sentmenat, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls-; mantenia les prohibicions en el primer radi -Badia, Barberà, Cerdanyola, Montcada i Reixac, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat, Sant Quirze, Santa Perpètua de Mogoda i Terrassa-; i afegia el tancament nocturn al parc natural de Collserola per reduir-hi el moviment. Les noves restriccions en aquesta àrea assenyalen que entre les deu de la nit i les sis del matí queda prohibit l’accés al medi natural i que de sis del matí a deu de la nit es limita l’accés i les activitats en grups de més de deu persones per evitar aglomeracions -permeten les activitats individuals i en grups reduïts-. Així, en els tres municipis de la zona d’alt risc -Sant Cugat, Montcada i Reixac i Cerdanyola- no es pot entrar al parc natural ni de dia ni de nit, mentre que en els altres sis s'hi pot accedir de dia, però no de nit.
Tal com han defensat els responsables públics, la prioritat sempre ha estat verificar en quines zones es trobava i evitar que el virus s'escampés. Un fet que, segons el món ramader, de produir-se afegiria encara més complexitat a una situació que ja suposa un maldecap per als professionals. Per sort, la pesta porcina no ha arribat a les granges. Amb tot, més d'una cinquantena d'explotacions pròximes a la zona zero es mantenen sota la lupa, amb controls periòdics per garantir que continuen sense casos. "Cada moviment que fem està vigilat", diuen. Diferents veus del sector coincideixen que les mesures són variables i, el que és pitjor per als porcicultors, no permeten planificar el treball a mitjà termini. "Cada granja té una realitat diferent, però el neguit per les decisions que es puguin adoptar és generalitzada. Vivim amb incertesa", coincideixen.
- Senglars al rodal vallesà
- JUANMA PELÁEZ
La cria del porc ha quedat tacada per una problemàtica que, en realitat, els treballadors veuen de lluny. "Aquí no s'ha trobat cap animal infectat, i no serà perquè no s'han fet revisions en les últimes setmanes", expressa Ramon Casamada, que demana protocols ferms per actuar davant la creixent població de senglars que "trinxen el territori". A la granja castellarenca, la vigilància s'ha extremat. Hi ha 300 truges que pareixen de forma periòdica un volum d'uns 500 porcs destinats a l'engreix. En les dues darreres tongades, han matat 200 i 150 exemplars adults, amb l'amenaça d'haver de frenar el procés en el nou bestiar. "Hem de continuar inseminant perquè no es pot parar la roda", adverteix. En ser una granja de multiplicació, aturar els ritmes habituals afectaria altres granges a les quals abasteixen. I això impactaria en la producció. De moment, han traslladat garrins a altres punts per continuar l'engreix.
La possibilitat d'haver de sacrificar animals ha estat sobre la taula des de l'inici del brot a Collserola. Matar-ne, alerten, generaria un problema a llarg termini. Voldria dir que d'aquí a uns mesos s'hauria perdut la capacitat per a la cria en el cicle tradicional. Avui, els escorxadors, en la darrera fase, canalitzen la producció d'una carn estigmatitzada. Una de les grans preocupacions és econòmica. Pendents de proves en altres naus fora del radi de perill, els actors demanen agilitzar l'actualització de les normatives vigents per assegurar que als ramaders no se'ls ensorra el negoci. El desembre, el Govern català ja va crear una línia d’ajuts de 10 milions d’euros, ampliable a 10 més, i s'incloïen les empreses afectades per la PPA com a possibles beneficiàries de préstecs de l’Institut Català de Finances. L'espasa de Dàmocles en forma de pèrdues milionàries atemoreix una indústria que té una gran presència a casa nostra.
