El debat sobre l'encaix i el control de Bellaterra no és nou. El pas de la reivindicació veïnal al vessant polític en les darreres setmanes ha evidenciat unes diferències que fa dècades que havien aflorat des d'un punt de vista social. La distància s'ha amplificat després dels últims pronunciaments per part de Cerdanyola i Sant Cugat, confirmant la falta d'entesa per resoldre l'atzucac.
Bellaterra va néixer com a barri d'estiueig fa gairebé un segle, quan era habitual per a algunes famílies buscar segones residències en indrets pròxims a Barcelona. Sense anar més lluny, a Cerdanyola es va crear un altre barri d'aquestes característiques, Montflorit, batejat per Víctor Català. Amb el pas dels anys, Bellaterra va anar acollint més residents de manera estable. Tal com han recordat aquests dies els més veterans, l'estabilització va dotar d'una identitat pròpia que ha allunyat molts dels hàbits de Cerdanyola. Era l'arrel d'un moviment que vol que es reconegui aquesta singularitat i que va fructificar el 2008 en el naixement de l'EMD, un instrument poc habitual -n'hi ha al voltant d'una seixantena a Catalunya- que dona certa autonomia al poble.
La voluntat de consolidar aquesta idiosincràsia va engegar un procés per al reconeixement com a municipi, una petició que el 2015 es va rebutjar. Llavors, el moviment veïnal partidari de desvincular-se de Cerdanyola va emprendre un nou rumb, amb l'annexió a Sant Cugat com a horitzó, que va acabar amb la recollida de signatures el 2019 i el posterior inici de l'expedient que l'Ajuntament de Cerdanyola es va veure obligat a iniciar per avaluar un eventual canvi de municipi. La comissió sorgida amb aquest plantejament va sumar 1.230 firmes que avalaven amb més de la meitat del cens representat -61%- la separació de Cerdanyola i la unió santcugatenca. El consistori cerdanyolenc va reconèixer 1.133 de les signatures lliurades, en considerar que hi havia part de les persones signants que no es podia garantir que vivien a Bellaterra. El 'traspàs', però, no afectaria la UAB ni tampoc el Parc de l'Alba, l'àrea en ple creixement de Cerdanyola al voltant del Sincrotró.
El novembre del 2022 el jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona va ordenar al consistori cerdanyolenc iniciar l'expedient d'alteració de la localitat a partir de la petició del grup. Això implicava que totes les parts, entre les quals l'EMD i tots dos ajuntaments, presentessin un informe sobre el seu posicionament, de caràcter tècnic i analític sobre fets contrastats que permetin a la Generalitat determinar si el moviment és viable. Ara, Sant Cugat ha avalat el nou encaix territorial, integrant Bellaterra. La resposta "tècnica", però, no ha agradat a Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola, que va titllar de "deslleial" la manera d'actuar del seu homòleg santcugatenc, Josep Maria Vallès. Mentre la política local exposa les seves diferències, la Generalitat apareix a escena com l'actor que desencallarà la qüestió, previsiblement a la tardor. S'esperen mesos calents a la zona.
