El teixit social de Bellaterra ha volgut aparèixer en escena per reiterar el seu posicionament després de dies de molt soroll sobre el futur de l'actual veïnat depenent de Cerdanyola, amb aspiracions a passar a formar part territorialment de Sant Cugat. La Comissió Bellaterra és Sant Cugat, partidària de l'annexió, ha expressat el desig que es faci efectiu el canvi per buscar un nou encaix que atengui la sensibilitat "d'una majoria de bellaterrencs". El president de l'entitat, Miquel Vàzquez, acompanyat de la vocal de l'agrupació, Chus Cornellana, ha compartit una declaració institucional en què defensen la força de la recollida de signatures del 2019, en què un 61% de les firmes van donar suport a la unió al municipi santcugatenc.
Els representants consideren que és un procés administratiu i jurídic avalat per la llei. Un recorregut que, en cas de fructificar, acabaria amb una "disfunció territorial" que afecta el dia a dia dels residents a Bellaterra, més habituats a teixir vincles amb Sant Cugat -tal com evidencien diferents enquestes presentades en l'acte-. Els portaveus han repassat qüestions com el transport públic, la mobilitat o l'accés als serveis, amb una tangible "manca de connexions amb Cerdanyola", per defensar la necessitat d'un replantejament territorial. Una desafecció alimentada per un tracte que veuen injust.
- Roda de premsa de la Comissió a l`EMD
- D.S
En aquest punt, la comissió espera que la Generalitat es pronunciï en uns sis mesos, inclinant la balança després de la guerra oberta entre els Ajuntaments de Cerdanyola i Sant Cugat en els darrers dies. Fins ara, les parts, juntament amb l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) -també motiu de fricció-, han treballat per enviar els respectius informes. Vàzquez s'ha mostrat especialment dur amb l'alcalde cerdanyolenc, Carlos Cordón, que va assegurar que utilitzaria "tots els mecanismes polítics a disposició" per evitar l'adeu de Bellaterra. Des de la plataforma consideren que no es tracta de cap "caprici" i neguen que la voluntat d'annexionar-se a Sant Cugat respongui a motivacions classistes. "Es tracta de millorar la qualitat de vida de la gent, reforçar la cohesió i tenir millors serveis", han resumit en la roda de premsa.
Tensió creixent
L'escenari actual es viu amb tensió creixent pels darrers pronunciaments dels responsables públics. "Toca esperar, amb respecte institucional i serenitat", demana Vàzquez, que augura que el procés "es judicialitzi fins al final". Fins i tot un cop conegut el veredicte de la Generalitat. En paral·lel, una part del veïnat lamenta els entrebancs que es troben en el dia a dia i denuncia un menysteniment per part de l'administració local encarregada de vetllar pels interessos de la comunitat bellaterrenca. Tot i que les veus mantenen que els anhels d'un canvi no han minvat en els darrers anys, els membres de la comissió no descarten l'opció d'obrir una nova consulta que clarifiqui a ulls de la Generalitat quin és el plantejament del poble. La votació hauria de determinar si el traspàs, en cas de fer-se efectiu, seria amb l'EMD -que dona certa independència en la gestió a Bellaterra- o sense l'entitat, presidida per Josep Maria RIba. "A nosaltres ens és igual si és amb l'EMD o no, perquè és una entitat amb poques competències", ha dit Cornellana. Ara per ara, l'organisme no ha fet cap moviment per explorar aquesta via, que tornaria a posar les cartes damunt la taula per conèixer la radiografia actual.
De moment, el govern de Bellaterra ha descartat marxar de Cerdanyola i annexionar-se a Sant Cugat si això implica perdre l'estatus d'EMD. Així ho ha afirmat el seu president, Josep Maria Riba, en declaracions a l'ACN, en ple procés perquè Cerdanyola elabori el seu informe. A més de Bellaterra, també hi ha en el punt de mira la integració de la zona de Can Fatjó dels Aurons. Mentre les diferències en els despatxos creixen, uns 3.000 veïns esperen el desenllaç d'un conflicte que fa dècades que es troba sense resoldre's.
