Un univers cultural inimitable: deu cites imprescindibles més enllà de Sabadell i Terrassa

La comarca és rica en cultura. Les cites de teatre, música, cinema o altres disciplines omplen la programació estable durant tot l'any, amb una agenda plena de festivals, fires i certàmens on també se succeeixen els esdeveniments genuïns i amb segell propi. Només cal mirar la cartellera del darrer BRAM! a Castellar per confirmar el crèdit atorgat per una ciutadania que respon omplint les butaques de gom a gom. La mostra de cinema ha complert els divuit anys de vida com un símptoma més de la bona salut als nostres auditoris i sales. Més enllà de l'ampli ventall ofert regularment a les dues capitals, amb l'Observa, l'Embassa't o el Fresc a Sabadell i el Festival de Jazz, la Fira Modernista o el Festival TNT de Terrassa, els municipis de la Conca del Ripoll i el seu entorn demostren que les propostes artístiques no s'esgoten. Llarga vida a la tradició... i a la singularitat! 

BRAM! de Castellar

Va néixer per obra i gràcia del cineasta local Pere Joan Ventura. Qui podia esperar que un festival de cinema, de deu dies i amb més d'una quinzena de pel·lícules d'autor podria créixer en una localitat sense un cinema permanent? En van divuit i la cita està consolidada en el calendari local. "És una de les setmanes més especials de l'any", destacava abans de l'estrena Montse Rodríguez Costa, presidenta del Cineclub a Castellar. Al llarg de gairebé dues dècades, han passat per la vila actors, guionistes, directors i personalitats il·lustres de la gran pantalla que alimenten les projeccions compartint alguns dels secrets del món del setè art.

Palau Tremola i Badalaboca

El BRAM! no és l'única mostra de cinema a casa nostra. A Palau-solità van doblar l'aposta amb un format encara més de nínxol. El parc de l’Hostal del Fum va acollir els tres primers dissabtes del juliol passat la quarta edició del Cicle de Terror ‘Palau Tremola’, centrat en films que fan perdre la son als espectadors. Sense sortir del municipi, el Badalaboca va assolir el novembre passat la cinquena entrega de la Mostra de Cinema Infantil, dedicat als joves de 2 a 17 anys.

La variada banda sonora de Sant Cugat

Sant Cugat ofereix diferents iniciatives al llarg de l'any. Entre les més potents, des del consistori destaquen el Festival Nacional de Poesia i el Petits Camaleons. Un altre que dona identitat a la ciutat és el cicle Cambres Singulars, que celebra el 5è aniversari aquest 2026 amb una programació de música de cambra internacional en espais inusuals. Les Nits al Claustre o el Festival de música negra StQ Black -la dotzena edició serà del 10 al 14 de juny- amplien la variada banda sonora que s'escolta a Sant Cugat.

El Blues Cerdanyola

El XXXIV Festival Internacional Blues de Cerdanyola es va celebrar l'octubre passat amb un cartell ple de grans noms del gènere. Any rere any, l'organització és capaç de reunir figures destacades del panorama internacional, convertint la ciutat vallesana en la capital del blues durant uns dies. Són gairebé dues setmanes de concerts en directe amb música de primera línia. Enguany, amb la 35a edició.

Setmana del Bacallà a Cerdanyola

La gastronomia juga un paper fonamental com a motor turístic. El Tasta SQV a Sant Quirze o la Moguda Gastronòmica de Santa Perpètua en són exemple. Conquerir el paladar sempre aplana el camí. Cerdanyola celebra fins al 8 de març la 20a edició de la Setmana del Bacallà. Durant deu dies, catorze restaurants i els dos mercats municipals ofereixen una experiència culinària única amb el bacallà com a protagonista. "Vam iniciar-ho fa vint anys. De seguida, es van afegir restauradors i està totalment consolidat. Per a nosaltres, és una de les cites importants entre les diferents setmanes gastronòmiques. Com a Gremi, fa molts anys que volíem recuperar tradicions. Igual que es fan les jornades gastronòmiques del Bolet, vam voler fer la del Bacallà", apunta Antonio Castro, president del Gremi d'Hostaleria cerdanyolenc. Les bases són clares. "Cada dia tenim al menú un plat de bacallà. A les nostres cartes, com a mínim, cinc. Això permet presentar diferents elaboracions. És un producte típic per Setmana Santa". Els comensals arriben d'arreu. Cap a la tardor, els bolets agafaran el protagonisme a les taules.

Fira del Cargol a Sentmenat

La Fira del Cargol de Sentmenat és una celebració de la gastronomia i el comerç local, on la tradició es fusiona amb la innovació. L'Associació de Comerciants de Sentmenat va reprendre l'activitat el 2012 amb la voluntat de recuperar la històrica Festa Major de Primavera, anomenada popularment Festa del Cargol. S'havia viscut al municipi cada quart diumenge d'abril des del segle XVIII, fins als anys vuitanta del segle passat. "Es deia així perquè sempre plovia en aquestes dates. La gent es trobava al voltant d'una font. Era la tradició", explica la tècnica de Comerç de l'Àrea de Promoció Econòmica. Aquest any serà el cap de setmana del 18 i 19 d'abril. "No cal anar a Lleida per menjar cargols!", proclama. La jornada compta també amb una destacada trobada de cotxes clàssics i d'època dins de la seva programació multisectorial. "I no només hi haurà cargols per menjar", avisen.

Trobada de puntaires a Polinyà

Si una cosa defineix els pobles del Vallès Occidental és la seva capacitat per ser únics. Per mantenir espectacles i propostes que són l'enveja d'altres territoris, convertint-se en un pol de referència per a ciutadans de la rodalia atrets per iniciatives sense parangó que resisteixen al pas del temps. Com s'entén, si no, que una Trobada de puntaires a Polinyà estigui a punt de complir 33 anys de vida? "Al principi, es feia un taller, amb una desena de persones del poble. Va començar a venir gent de Sabadell i altres punts i es va fer gran", repassa Susana Sentellas, presidenta de la Germandat de Polinyà. Normalment, la cita té lloc a la pista del Turó o a la plaça. Allà es posen unes taules i hi arriben col·lectius d'arreu de la comarca i el país. L'octubre passat, uns 400 puntaires. "És una de les concentracions que més afluència té". Hi ha paradetes de materials artesanals i música en directe, que aquest any tornarà a ser a càrrec de Valparadiso. Figures com la de Lluïsa Corominas són clau perquè cada 12 d'octubre Polinyà s'ompli.

La Festa de l'Arbre i l'Homenatge als Poetes a Santa Perpètua

L'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda va declarar per unanimitat la Festa de l’Arbre i l'Homenatge als Poetes Festa Cultural d’Interès Local el 2019. La corporació destacava el rol d'una activitat cultural "única a Catalunya", sorgida per repoblar el nucli de Santiga d’arbres i arbustos. L'activitat es fa des de 1984. "L'Associació Amics de Santiga va néixer aquell any i la primera festa va ser la plantada d'un arbre. El 1990 es va afegir l'homenatge als poetes. Parlem d'un paratge al mig del Vallès rural, dels pocs que ens queden. L'entitat té cura de l'espai des d'un punt de vista del patrimoni arquitectònic i el medi ambient. Fa quaranta anys que ho fem, amb la pausa de la pandèmia", reivindica Xavier Gispert, president de l'associació. Un dels reptes és la promoció de la cultura. Per això, la plantada de l'arbre es complementa cada any amb concursos de pintura a l'estiu i concerts al voltant de l'ermita, amb la col·laboració de les entitats locals. Enguany, serà el 10 de maig, amb l'autora Susana Rafart de convidada.

La Baixada i la Plantada del Pi a Matadepera

Els elements naturals són símbols de les nostres tradicions. Les Festes de Sant Sebastià, la festa major d’hivern a Matadepera, es van celebrar el gener passat. La Baixada del Pi i la posterior plantada són sempre els actes més multitudinaris i centrals de la festivitat. La litúrgia diu que es busca un pi alt al bosc, es trasllada en grup i es planta a la plaça de Cal Baldiró. Una cerimònia que reuneix milers de persones cada any.

Festa del Guirigall a Palau-solità

Palau-solità ressona en l'imaginari col·lectiu per acollir actes com la Fira Medieval, que també té presència amb històries similars en localitats com Sentmenat o Barberà -en forma de mercat-. Amb tot, però, si una festa desperta l'orgull de pertinença al poble és el Guirigall. Una cita que permet exhibir la força de la cultura popular a les portes de l'estiu. "És la nostra setmana gran. El Guirigall representa la llegenda del Dimoni de la Pedra Llarga, que compartim amb Martorell. Les entitats busquen representar-la a través del bestiari, gegants i totes les colles. Es va fer per primer cop el 2016 dins del Pregó de la Festa Major. La inicien els Grallers de Palau i les músiques són úniques, menys la Masovera. Té una entitat pròpia", sintetitza Eva Soler, regidora de Cultura palauenca. Se celebra el segon dissabte de juny, coincidint amb la Festa del Segar. "Ens ha servit per millorar l'arrelament de la gent", apunta. Les accions s'allarguen tota la setmana, amb una forta vinculació amb les escoles: sardanistes o Ball de Gitanes que es desplacen als centres per explicar la llegenda. Divendres, a Can Cortès, es fa l'assaig general -cada cop amb més públic-. I dissabte es fa la representació final, amb música en directe i les tafaneries de la Xerra i la Meca, dos personatges locals, que guien la història.