No és cap secret que des del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es treballa en els últims temps amb l'objectiu de fer sostenible l'increment d'activitat humana a la muntanya -sobretot després de la pandèmia- amb la preservació del medi natural. Els últims moviments han confirmat un descens de l'afluència, empès pel tancament del restaurant al cim de la Mola com a gran signe d'aquest nou model. Ara, el parc ha començat a implantar tecnologia innovadora per fer compatible pràctiques com l'espeleologia i l'escalada amb la conservació d'espècies com ara l'àguila cuabarrada i els ratpenats. El control sobre l'activitat i la fauna existent s'intensifica.
La implementació s'entén a partir del projecte Tech4Nature, impulsat per la Diputació de Barcelona, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i el programa TECH4ALL de Huawei. En la segona fase d'aquesta iniciativa, s'han instal·lat sensors, càmeres i s'ha desenvolupat IA per analitzar en temps real la freqüentació de "zones sensibles" i poder-hi actuar amb celeritat i eficàcia. "És un sistema d'alarma i protocol per reaccionar amb rapidesa", ha explicat aquest dilluns la directora del parc, Sònia Llobet. La idea, insisteix la responsable, "no és prohibir, sinó regular" i poder prendre decisions de gestió en funció de l'època de l'any. És, sosté, una "oportunitat" molt important, que permet treballar amb dades per veure quina afectació real tenen els indicadors en estudi. "El futur dels espais serà anar regulant les activitats, de manera que tothom pugui fer de tot. Potser hi ha zones sensibles que en determinats períodes de l'any ens obliguen a restringir els accessos. Però, en general, s'haurà de regular", ha reiterat.
- Escalada al Parc Natural de Sant Llorenç
- Mar Martí (ACN)
Mitjançant una combinació de sensors lumínics, dispositius acústics i sistemes de captura i anàlisi automatitzada d’imatges, el projecte analitza la freqüència i la distribució temporal de les pràctiques, així com el seu impacte potencial sobre colònies de ratpenats i espècies nidificants. Les dades obtingudes, tractades amb el suport del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), permetran disposar d’informació contínua i objectiva en la presa de decisions en matèria de regulació, vigilància i sensibilització. Els tècnics treballen ara en l'anàlisi i el seguiment d'aquests indicadors -que encara no s'han fet públics-. L’objectiu final és garantir un equilibri sostenible entre el gaudi del medi natural i la preservació dels seus valors ecològics, anticipant possibles pressions i adaptant les mesures de gestió a la realitat del territori.
El parc té una extensió de 13.600 hectàrees i hi treballen 10 guardes. Amb el nou instrument en marxa, es pot detectar i analitzar en temps real la pràctica d'esports en parets o coves on viuen animals protegits o d'interès, on hi ha el risc que la seva presència "interfereixi" en els seus hàbitats. "Hi ha espècies sensibles que, quan estan criant i tenen els polls, es poden donar processos d'abandonament", detallava el cap del Programa de gestió i conservació de la biodiversitat del CFTC, Gerard Bota. Per evitar això, el projecte permet atendre punts on no arriba el sistema de vigilància tradicional i "optimitzar" els recursos. Concretament, s'estan monitorant sis parets d'escalada i tres coves. "En un minut, reps un missatge al mòbil amb informació que en aquella paret o zona concreta hi ha hagut una activitat d'escalada".
Entitats i associacions vinculades al món de l'alpinisme i l'esport han mostrat en els últims mesos que estan a sobre de les decisions preses al voltant del Parc Natural i que pretenen rebaixar el volum d'assistents. "Estem alineats amb qualsevol actuació que prioritzi protegir la fauna existent. Si ha de servir perquè hi hagi menys accidents i hi hagi més responsabilitat a la muntanya, serà positiu", confia el president de la Unió Excursionista de Sabadell (UES), Josep Maria Manyosa. El parc s’ha convertit en un dels escenaris triats a l’Estat d'aquest projecte internacional Tech4Nature, que també s'aplica en altres entorns com el Parc Natural i Nacional de Sierra Nevada. L'aposta s'enfoca a l’ús d’eines digitals avançades per entendre millor la relació entre les persones i la natura. Els parcs nacionals estatals van superar el 2024 el seu rècord històric amb més de 16 milions de visites, una pressió que ha motivat un replantejament dels models de gestió, amb sistemes més precisos i adaptatius.
