Els Jocs Olímpics d'hivern, més sabadellencs que mai

Els esport d’hivern acostumen a ser una pràctica habitual en zones de muntanya, en què la neu i el fred són pràcticament una rutina. És per això que països com Noruega, Àustria, Canadà o Suècia es troben entre les principals potències en les diverses disciplines que es poden practicar. El curiós és que en ciutats com Sabadell, sovint apareixen esportistes que trenquen aquestes idees preconcebudes i se situen entre els millors del planeta en modalitats impensables. Un bon exemple és la representació local que hi haurà en la cita olímpica de Milano-Cortina d’Ampezzo, que arrenca aquest divendres, i que per primer cop comptarà amb dos sabadellencs competint.

La delegació espanyola la conformen vint esportistes, i la catalana suposa més de la meitat d’aquest total, amb onze. En aquest selecte grup, tenim l’experimentada i veterana Queralt Castellet que amb 36 anys defensarà la plata de Pequín 2022 en la modalitat de snowboard halfpipe, i un debutant, Tomàs-Llorenç Guarino, patinador artístic que viurà per primera vegada el que suposa participar en uns Jocs. Dues cares d’una mateixa moneda com a principals ingredients d’una edició històrica per a la ciutat. Malgrat que el tret de sortida és demà, divendres dia 6, no serà fins a la setmana que ve que entren a escena tots dos.

Un debut amb 'problemes tècnics'

En el cas de Guarino, malgrat que està “complint un somni”, els dies previs a la cita han estat complicats. Un problema amb Universal Studios, propietària dels drets d’autor de la música del seu programa curt, en què fa de Minion, van ser un obstacle en el camí del sabadellenc, que va denunciar la situació a xarxes i finalment va aconseguir la cessió de drets, tal com li havia confirmat l’organització quan va presentar l’actuació l’agost passat, després de la pressió social exercida per bona part dels seguidors i fans del patinador. A l’espera de poder confirmar dos trams més de música, l’actuació es podrà completar.

Un entrebanc en el camí del sabadellenc que arriba a la cita després de ser divuitè fa algunes setmanes a l’Europeu de Sheffield. “Em van penalitzar algunes errades, realment l’expectativa era fer un millor resultat, però em va servir també com a aprenentatge i per continuar perfeccionant algunes coses de cara a l’actuació en els Jocs”, assegura. Guarino, que va començar amb el patinatge sobre rodes i va descobrir les pistes de gel a Barcelona poc després, es troba establert a Torí. “Competir a prop d’on entreno i passo tot l’any, és maco. Gairebé podria anar a dormir a casa”, assegura entre riures.

El debut a Milano-Cortina serà el dimarts dia 10, a partir de les 18:30 h, amb el programa curt. Divendres 13, a partir de les 19 h, tancarà la seva participació amb el programa lliure. “Tinc molt clar que vull marxar sabent que ho he deixat tot a la pista. Segurament estaré molt nerviós perquè mai he viscut un ambient com els dels Jocs, però estic acostumat a competicions de gran nivell i espero poder tenir la fortalesa mental per una cita d'aquestes característiques. La clau és evitar els errors i, si arriben, saber que el teu moviment actual no determina el següent. Penso que puc fer un bon paper”, afirma.

L'esportista espanyola amb més participacions

Entre una actuació i l’altra, competirà l’altra sabadellenca de la cita. No cal descobrir Queralt Castellet que defensarà la plata de la darrera cita olímpica, a Pequín 2022, en l’snowboard halfpipe. Des d’aquell èxit, Castellet ha canviat molt. Va patir una lesió greu que gairebé la retira i ara es troba de nou en un bon moment de forma després del bronze en els X Games fa tot just uns dies. “Jo intento ser conscient de la situació general de les altres competidores i del nivell que tenen per poder treballar amb l’objectiu que, sempre que vagi a una competició, tenir una ronda amb potencial per guanyar”, afirma en una entrevista al canal oficial dels Jocs.

La d’enguany és la sisena participació de la rider que es va estrenar a Torí, el 2006, i podria tancar el cercle precisament a Itàlia. De fet, és una de les més veteranes dels Jocs, amb 36 anys, però la mateixa ambició. “Soc la mateixa Queralt que fa quatre anys, només que amb una mica més d’experiència, però sempre envoltada de les millors surfistes de neu del món i, en aquest sentit, ho afronto d’una manera molt semblant”, apunta. “Ser la més gran no significa absolutament res. Hi ha molts factors que per a la gent són importants que, al meu esport, no ho són. I aquí et trobes en una situació molt bonica, en què cadascuna té el seu estil, cadascuna té la seva manera de mostrar el surf de neu i en aquest sentit l’edat no té cap aportació”, diu.

Castellet debutarà amb la ronda eliminatòria dimecres dia 11 a partir de les 10:30 h, amb tres baixades en què buscarà un lloc per a la final, que serà l’endemà, dijous 12 a les 19:30 h. “Somiar amb un or sempre es pot fer, mai s’ha de deixar de somiar. Al final, en un esport com el meu i en una competició de tanta exigència hi ha molts factors que determinen el rendiment. Expectatives no puc tenir perquè al final el meu objectiu és aconseguir fer la millor ronda que hagi fet fins aleshores. Cal pensar en el que està sota el meu control i no centrar-me en les sorpreses que poden venir”, admet.

L'històric dels sabadellencs en Jocs d'hivern

Tot va començar fa més de sis dècades, a Innsbruck, el 1964. Joan Garriga i Teruel, esquiador alpí sabadellenc, va ser el primer a portar el nom de la ciutat entre els millors del planeta en unes disciplines que poc es podien associar amb Sabadell. Va competir en eslàlom gegant i descens. Segons les dades del web oficial dels Jocs, va finalitzar en 38a i 41a posició, respectivament. Precisament a Innsbruck, poc més d’una dècada després, el 1976, va debutar Jordi Garcia Oliver, també esquiador alpí que va competir en eslàlom gegant, sense puntuació, i en descens, en què va quedar el 42è classificat. Quatre anys més tard, a Lake-Placid 1980, va repetir participació olímpica amb la 23a plaça en eslàlom gegant. Una efemèride de l’època, per la classificació i per ser el primer a repetir en una cita olímpica.

Van tornar a passar dotze anys abans de consolidar els esportistes sabadellencs entre els habituals en aquestes competicions. La malaurada Emma Bosch, a Albertville 1992, va recuperar la participació local, novament en esquí alpí, en la modalitat d’eslàlom gegant i súpergegant aconseguint el 24è i 35è lloc, respectivament. Sense sortir de la família, la cosina d’Emma Bosch, Mònica Bosch va ser present als Jocs de Lillehammer 1994, competint en eslàlom i eslàlom gegant, amb un 23è i 22è lloc de gran mèrit. En l’edició posterior, a Nagano 1998, va repetir a eslàlom tot i que no va aconseguir puntuar.

Dues edicions de sequera sabadellenca fins que va aparèixer Castellet, la primera fora de l’esquí alpí, amb l’snowboard en la modalitat de halfpipe. A Torí 2006 va aconseguir la 26a posició. Va créixer a Vancouver 2010, fregant el top10 amb la dotzena plaça i, en la seva tercera participació, a Sotxi 2014, va tornar a millorar els seus registres amb un gran 11è lloc. Va ser a PyeongChang 2018 quan va assaltar les primeres posicions amb un setè lloc històric. Els últims Jocs, també a l’Àsia, a Pequín el 2022, van acabar de consolidar la rider sabadellenca entre les millors del seu esport i entre les millors esportistes en disciplines de neu de tota la història de l’estat amb una plata per al record. També va participar, el 2006, la santquirzenca amb vinculació a Sabadell, Laia Aubert Torrents, en esquí de fons, en les modalitats lliure i combinada. A Milano-Cortina, Guarino es convertirà en el sisè sabadellenc a la llista.