Prohibir les xarxes socials als menors de 16 anys: una proposta en la "direcció adequada", però "difícil d'executar"

La verificació de l'edat podria burlar-se amb facilitat, alerten experts

Publicat el 05 de febrer de 2026 a les 16:16
Actualitzat el 05 de febrer de 2026 a les 16:19

Restringir l’accés a les xarxes socials fins als 16 anys? El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquesta setmana que l’executiu aprovarà en els dies vinent un paquet de cinc mesures legislatives i reguladores que, entre altres aspectes, prohibiran que els menors de 16 anys naveguin per les xarxes socials. “Els protegirem del salvatge oest digital”, va afirmar durant la seva intervenció al World Government Summit de Dubai. Segons ha denunciat, es tracta d’espais “on s’ignoren les lleis i es toleren els delictes, on la desinformació val més que la veritat i on la meitat dels usuaris pateixen delictes d’odi”. També ha alertat que els algoritmes “distorsionen el debat públic” i que les plataformes “venen les nostres dades”. 

És factible?

Tot i valorar positivament la iniciativa, el professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, Ferran Lalueza, adverteix que la prohibició d’accés a les xarxes per als menors de 16 anys podria estar “condemnada al fracàs”. L’expert considera que la mesura va “en la direcció adequada” per protegir els adolescents d’uns entorns on circulen continguts “tòxics”, com el ciberassetjament o els discursos d’odi. 

Amb tot, Lalueza alerta que les plataformes no disposen de sistemes de verificació d’edat “efectius ni rigorosos”. “N’hi ha prou que un adolescent digui que té 25 anys perquè se li obrin les portes, sense cap control real”, afirma, i augura que la prohibició podria acabar sent “paper mullat”. També apunta que seria relativament fàcil esquivar la norma simulant una connexió des d’un altre país, per exemple.

A més, l’expert alerta del fort rebuig que podria generar la mesura entre una part dels adolescents i del “cost de reputació” que suposaria per a qualsevol govern. “És complicat creure que un executiu estigui disposat a pagar aquest peatge i assumir aquest desgast”, conclou. Finalment, l’expert lamenta que les xarxes socials poden arribar a “alimentar” discursos d’odi i que es fan “pocs esforços” per limitar que es propaguin. Gairebé sembla que les plataformes facin tot el contrari, i amplifiquin aquests continguts per atraure més usuaris, conclou.

Més mesures del paquet

El paquet de mesures anunciades pel govern també preveu posar fi a la “impunitat” dels directius de les plataformes, que podrien ser legalment responsables de les infraccions comeses si no retiren continguts il·legals o d’odi. A més, es vol tipificar com a delicte la manipulació d’algoritmes i l’amplificació de contingut il·legal. Sánchez ha recordat que TikTok ha estat acusat de tolerar comptes maliciosos amb pornografia infantil generada amb intel·ligència artificial.