"Abans de competir ens posem a ballar per passar els nervis"

"Quan em van dir que podia fer triatló, que se'm donaria bé, vaig pensar: ‘això existeix?'", riu la Paula Guerrero, campiona de Catalunya d'Aquatló i esportista del CN Sabadell. Fa just una dècada que la jove, de 26 anys, va llençar-se a l'aventura de provar un esport sacrificat i apassionant a parts iguals. Actualment, compagina l'entrenament amb la feina d'administrativa a Barcelona, però no ho canviaria tot i les complicacions d'agenda. "Sense organització és impossible. Hi ha setmanes que entreno molt, i d’altres menys, el més important és no abandonar". 

Tot i que el triatló és la fusió de bicicleta, cursa i natació, la seva primera presa de contacte amb l'esport va ser l'aigua. "Vaig començar a nedar amb tres anys, d’aquells cursets d'iniciació al club. Ho vaig compaginar durant un temps amb la gimnàstica artística, però em vaig acabar decantant per la piscina".

De seguida van detectar el seu talent. "Feia primer de primària i em van portar a nedar amb els de sisè", recorda. Més tard, es va federar i va començar a estudiar a l'Escola Santa Clara, per encaixar vida esportiva i acadèmica. "És una experiència dura, però t’ensenya molt. La natació m'ha donat disciplina: entrenar matí i tarda, quatre hores al dia, tot plegat amb una exigència elevada". Després de tota una trajectòria al Sabadell, va canviar d'aires i poc temps més tard va descobrir la seva faceta com a triatleta. 

Més enllà que la pràctica esportiva sigui una afició per a ella, l'afronta amb molta ambició. “L’any passat em vaig proposar l'objectiu de ser campiona de Catalunya. Em vaig apuntar a totes les competicions possibles i, per puntuació, vaig aconseguir-ho", s'emociona Guerrero en recordar un moment que mai oblidarà.

Admet que el que més li agrada és l'aquatló "perquè no hi ha la bici, que requereix moltes hores preparació". Per conciliació, aquesta disciplina és la que li dona més llibertat. “Treballo des dels divuit anys i he fet de tot, fins i tot he hagut de parar per centrar-me en la feina i els estudis. Ara, amb un horari de dilluns a divendres, puc entrenar i competir més".

Segons la campiona, mai és massa tard per començar i està convençuda que si el triatló tingués més visibilitat, molta gent s'hi enganxaria. "És per a tothom i no cal tenir experiència. Jo el continuaré practicant fins que el cos no pugui més. Tot i que no sigui professional, per a mi l'esport és salut". 

La Paula assegura que l'equilibri entre la tensió competitiva i la diversió és la clau de l'èxit, un consell que li va donar el seu pare. "Abans de competir, ballem per treure els nervis i ens agraïm l'esforç els uns als altres. El grup fa que tot sigui més fàcil, encara que som pocs entrenant, ens motivem".

La jove narra que els seus companys s'han convertit en una família, fins al punt de convèncer-la per tirar endavant quan les obligacions pesen una mica més que les ganes. Tot i que no li queda massa temps lliure, l'altra faceta de la triatleta és la passió per l'art. "M'agrada fer manualitats amb la meva mare, m'ajuda a desconnectar". 

Habitualment, competeix en disciplina d''sprint', però aquest any ja està enfocada en el seu pròxim repte, completar un triatló half: 2 km nedant, 90 en bicicleta i una mitja marató (21 km). "No penso en el temps, només vull acabar. La meva companya em va afirmar que ho aconseguiríem i ja ens estem preparant". I és que per a la Paula Guerrero, el triatló s'ha convertit en una manera essencial d'escoltar i respectar el seu cos.