Els túnels ocults que vertebren sota terra l'hospital Parc Taulí de Sabadell: "El primer dia et perds... i el segon, també"

Sota els peus de milers de professionals i pacients que cada dia entren i surten del Parc Taulí, hi ha una cara que no es veu de l'hospital. Gairebé ningú de fora ho coneix: és una xarxa de passadissos subterranis que connecta tots els edificis del complex sanitari i que funciona com una artèria invisible. “Tot circula per sota i no s’ha de sortir al carrer, si no es vol”, resumeix Carles Galícia, oficial de manteniment del Parc Taulí, que reconeix que sí que tot plegat té un punt de misteri.

El moviment sota terra és constant. Hi circulen carretons amb menjar, roba neta, medicació, materials sanitaris i també pacients, que poden ser traslladats entre edificis sense sortir mai a l’exterior. Hi ha semàfors per regular el pas en alguns punts estrets i fins i tot un sistema de tub pneumàtic, que permet enviar mostres de laboratori d’un edifici a un altre a tota velocitat. “És com una mini ciutat subterrània”, resumeix Galícia. Però amb temperatura estable tot l’any —ni fred a l’hivern ni calor a l’estiu— que esdevé especialment útil en dies de pluja intensa o calor extrema.

De punta a punta, la xarxa subterrània suma uns 700 metres. “El primer dia et perds… i el segon també”, admet Galícia, entre rialles. Explica que quan un nou professional s'incorpora a l'equip del Taulí, se li explica detingudament com moure's per aquest entramat. En el seu moment, fins i tot hi havia cartells que indicaven edificis i metres restants. Amb el pas del temps, però, les indicacions s’han anat esborrant. Igualment, se n'han anat col·locant de noves, amb direccions per agafar dreceres cap a l'Udiat, Esterilització, el magatzem, l'Albada o qualsevol punt del centre.

Uns túnels amb història, i reaprofitats

La història d’aquests túnels es remunta al naixement del Parc Taulí com a corporació, a mitjans dels anys vuitanta. L’any 1985, la suma de diversos hospitals petits —de la Mútua de Sabadell, la Casa de la Caritat i altres propietaris— va fer evident una mancança pràctica: com moure materials, professionals i pacients entre edificis sense haver de sortir a l’exterior. Aleshores, l’espai entre pavellons era poc més que un descampat de terra, fang i cotxes aparcats. “Va sorgir la necessitat de comunicar els edificis d’una forma interior, per una qüestió logística”, explica Galícia. El projecte del túnel va començar a gestar-se cap al 1987 i es va executar entre 1990 i 1991, connectant inicialment l’edifici Taulí amb l’antiga clínica Santa Fe, on es concentrava bona part de l’activitat assistencial.

Però el que fa especialment singular aquest entramat subterrani és que no tot és dels anys noranta. En un punt del recorregut, el passadís s’estreny, el sostre es converteix en un arc de mig punt i l’ambient canvia. És el tram més antic, construït l’any 1929. Aquest túnel històric unia l’edifici de La Salut amb el pavelló Victòria Eugènia, aixecat per atendre pacients amb tuberculosi, una malaltia en expansió en aquella època. Es volien evitar els trasllats a l’aire lliure i així reduir riscos sanitaris. Amb els anys, però, aquell pas va quedar en desús i es va convertir en una galeria de serveis, plena de canonades i instal·lacions.

Quan es va construir la nova xarxa, als anys noranta, es va decidir recuperar-lo per acabar de lligar tots els edificis. “Es va excavar, es van enterrar les instal·lacions antigues, es va rehabilitar i es va alliberar l’espai per fer-lo servir. Es veu clarament, és la part més estreta”, explica Galícia. 

Encara es teixeixen nous camins 

El túnel explica com va evolucionant l’hospital. Encara s'hi van fent ramificacions i allargaments. La connexió recent amb el nou menjador laboral –a l'antic Blues–, per exemple, respon a la mateixa lògica d'evitar moviments exteriors innecessaris. El menjar surt de la cuina central i arriba als diferents edificis sense necessitat exposar a la intempèrie. Invisible per a la majoria dels ciutadans, aquesta xarxa subterrània és, en realitat, una de les peces clau del funcionament quotidià del Parc Taulí.